La Fiscalia de Girona ja va alertar sobre la desprotecció de les víctimes de maltractament

Així ho recull la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat, on s’explica que els errors en els aparells i la migració a nous dispositius han deixat sense dades rellevants per a incidents anteriors al 20 de març de 2024. Aquest fet ha provocat "gran quantitat de sobreseïments provisionals i absolucions" en casos en què la informació dels dispositius era clau. Una afirmació que va aixecar gran polseguera i que va motivar una nota de la pròpia Fiscalia -negant el que diu la seva pròpia memòria- i assegurant que les víctimes sempre van estar protegides que les absolucions de maltractadors van ser "mínimes", però sense donar detalls de quantes.

Malgrat aquestes dificultats, les fiscalies reconeixen que aquests braçalets telemàtics són d’“indiscutible utilitat” per protegir les víctimes. No obstant això, assenyalen que la distància mínima de 500 metres és difícil de complir en poblacions petites, que la cobertura a zones rurals és insuficient i que els tècnics triguen a desplaçar-se per resoldre incidències.

A més, adverteixen que les alertes repetides i els errors generen inseguretat i trastorns en la vida diària de les víctimes de violència masclista. Algunes han arribat a sol·licitar judicialment la retirada dels dispositius per la frustració i el risc continuat que pateixen.

Mentre la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha declarat que “les víctimes sempre han estat protegides” i ha anunciat la licitació d’un nou contracte per millorar les polseres, diferents formacions polítiques van reclamar una investiguació en profunditat dels errors denunciats. Fins i tot Sumar, soci del PSOE, ha demanat la comparaixença de la ministra al Congrés. Des del PP, van denunciar la "negligència" de l'executiu i la seva "insensibilitat" cap al col·lectiu de dones maltractades.

Girona i Catalunya, a la cua

Tot i ser una eina tecnològica de gran utilitat, les dades mostren que Girona és de les províncies amb menys aplicació d’aquest recurs, amb només vuit dispositius actius. A Catalunya, a tancament de 2024, n’hi ha 89, mentre que en altres comunitats, com Andalusia, la xifra és molt superior, amb 1.658 dispositius actius.

Des de la Fiscalia General, es destaca també que és una qüestió "incontrovertible que les mesures cautelars de caràcter personal constitueixen un instrument fonamental en la lluita per erradicar la violència de gènere". La memòria recorda que “en els casos més greus, de risc elevat per a la víctima o en supòsits de reiteració delictiva, serà procedent acordar la presó provisional quan, d’una altra manera, no es pugui garantir la indemnitat i seguretat d’aquesta”.

Notícies relacionades

Canvis per viatjar en avió a partir de l'1 d'octubre: no podràs portar això a la teva maleta

La NASA enviarà una missió tripulada al voltant de la Lluna

Alhora, afegeix que “es pot controlar la prohibició d’aproximació mitjançant un dispositiu telemàtic de detecció de proximitat o una polsera electrònica, tot i que alguns operadors jurídics continuen mostrant reticències a la seva instal·lació pels possibles problemes i incidències que poden generar, especialment en zones rurals on la proximitat suposa un repte, segons apunten alguns delegats”.

A banda de ser una de les províncies on hi ha menys polseres antimaltractament, Girona és també un dels territoris on els jutjats concedeixen menys ordres de protecció per evitar que els presumptes agressors tinguin contacte amb les víctimes de violència masclista. La majoria de vegades les demana la mateixa víctima i no sempre són aprovades. Les dads del primer trimestre de l'any mostren que a Girona es van demanar 119 ordres, totes a instàncies de la víctima i d'aquestes, el 62,18% es van denegar. 74 no van tirar endavant mentre que 45 es van aprovar, segons les dades del Consell General del Poder Judicial.