La pressió per les notes i la precarietat laboral passen factura als joves: tres de cada deu pateixen estrès continu

Així ho revela una enquesta feta per Fad Joventut i la fundació Pfizer entre 1.200 joves amb edats compreses entre 15 i 29 anys i presentada aquest matí a Madrid. Els salaris baixos, la falta d’oportunitat per adquirir experiència i la dificultat per emancipar-se de la llar paterna i materna no contribueixen, precisament, a millorar la situació. L’últim estudi de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), publicat a l’agost, va confirmar l’escenari crític en què es troben les noves generacions, ja que el 85% dels menors de 30 anys segueixen a casa de les seves mares o pares per culpa, bàsicament, de l’habitatge i els seus preus inassequibles.

El panorama és encara més fosc per a les noies. Elles participen més en el mercat laboral que els nois (64% davant 51%), però en pitjors condicions: un 32% cobra menys de 1.100 euros al mes, davant el 20% d’ells. A més, l’estrès els colpeja amb més força (gairebé 40% davant el 17%).

La sobrecàrrega emocional no afecta només els que tenen un peu ja al mercat laboral. Els que estudien també estan pressionats. El 40% reconeix que la pressió per obtenir bons resultats acadèmics és el factor que més impacta negativament en la seva salut física i mental. Una vegada més, les noies estan més pressionades, especialment per la dificultat de compaginar els estudis amb altres responsabilitats i la incertesa pel seu futur laboral.

L’estrès i l’ansietat que reconeixen els enquestats no implica necessàriament un trastorn psicològic diagnosticat clínicament, sinó una percepció de símptomes. El 30% considera que té normalitzat l’estrès en la seva vida i un 27% està convençut de patir la síndrome de l’impostor, que implica ser perfectament vàlid per a la feina però sentir-se incapaç de portar-ho a terme amb competència.

Salut física

La salut mental no és l’única que està tocada entre els més joves. La meitat (48%) pateix dolors musculars recurrents per l’esforç postural i el 40% pateix fatiga o falta de descans, especialment entre els que treballen i estudien alhora. De tots els enquestats, més de la meitat tenen feina, percentatge que arriba al 64% en el cas dels que estudien i, a més, tenen llocs de treball esporàdics. El 18% només es dedica a estudiar.

Malgrat els problemes emocionals i físics que revelen els joves, la salut és la seva prioritat número u, per darrere de l’estabilitat laboral i la disponibilitat de temps lliure. Aquests tres objectius vitals estan molt per sobre d’altres, com el desenvolupament professional o l’èxit laboral. De fet, la vocació és la motivació principal (35%) a l’hora d’escollir els seus estudis, per davant del fet de ser una carrera universitària o un cicle d’FP que permet trobar feina amb relativa facilitat (23%). El 20% assegura que va triar la formació acadèmica per influència de la seva mare o pare i el 15% perquè no sabia quins altres estudis cursar.

Canvi generacional

L’informe també reflecteix la importància de la conciliació, amb independència que es pensi a tenir fills en el futur o no. A l’hora d’escollir una feina, més d’un terç de la joventut (34,8%) assenyala que el més rellevant a l’hora de triar una ocupació és que els permeti compatibilitzar la seva vida laboral amb la personal, per sobre de tenir ingressos elevats o prestigi professional. «La joventut prioritza la conciliació i el temps lliure davant el desenvolupament professional o l’èxit, cosa que reflecteix un canvi generacional en la centralitat de l’ocupació. Hi ha un ampli consens, el més valorat en una ocupació és que deixi temps personal, sigui segur i estable, tingui bon ambient i bon salari. Reflecteix un canvi: el treball perd centralitat davant l’oci i l’autocura», conclou l’informe.

«Els joves, tant ells com elles, ens estan dient amb claredat que el seu benestar no és negociable. La societat té la responsabilitat d’oferir-los oportunitats laborals que els permetin créixer professionalment sense renunciar a la seva salut ni a la seva vida personal», assegura la directora general de Fad Joventut, Beatriz Martín Padura.

Sous baixos

Notícies relacionades

El suport de la joventut al feminisme cau deu punts: "La violència de gènere és un invent ideològic"

Catalunya s’endinsa en una tardor amb un 70% de probabilitats que faci més calor del normal i amb gran incertesa sobre les pluges

En termes econòmics, la realitat continua marcada per la precarietat. De tots els joves amb ocupació, més d’un de cada quatre cobren menys de 1.100 euros al mes, amb marcades diferències entre ells i elles. En aquesta franja salarial es troben el 32% de noies davant el 20% de nois. El 43% dels enquestats amb ocupació guanyen entre 1.100 i 1.800 euros, el 21%, entre 1.800 i 2.700 euros i només el 8% percep més de 2.700 euros.

Respecte als problemes de salut física, l’informe remarca que els dolors musculesquelètics continus s’incrementen amb l’edat: de l’11% en joves d’entre 15 i 19 anys es passa al 18% en el grup d’entre 25 i 29. En tot cas, els problemes de salut vinculats a l’activitat laboral o formativa mostren més prevalença entre les noies. El 22% d’elles pateixen dolors de manera contínua, i un 21,3% té problemes de visió. En el cas dels nois, el percentatge és de 7% i 16% respectivament.