Miquel Carceller, cap d’estudis de l’institut El Joncar de Barcelona: "No és que els nois d’avui siguin pitjors, és que no se’ls ha exigit"

¿Els nens de 12 anys estan preparats per anar a l’institut?

Personalment, jo allargaria l’etapa a l’escola. Faria que vinguessin a l’institut dos anys més tard, com es feia abans. Per una qüestió de maduresa. Un percentatge elevat d’alumnes no és prou madur per adaptar-se de cop a un univers absolutament diferent, en el qual van pel seu compte i on, pel que fa a aprenentatge, no arriben amb la base que se li començarà a exigir.

¿La primària s’hauria d’assemblar més a la secundària, per preparar la transició, o al revés?

Sense que soni a crítica al professorat de primària, la primària s’hauria d’assemblar més a la secundària. Mirant-ho a llarg termini, la missió d’un centre educatiu és preparar els nens perquè quan arribin al món adult siguin competents. Si el que fem és que l’institut s’acosti a la primària, tindrem menys anys per preparar els nens per a aquest món adult, professional o laboral. Avui dia es gradua gent que no està gent preparada per al que es trobaran. Estan massa guiats i el món de fora, ens agradi o no, no és així.

¿Parla de nivell acadèmic o de competències?

Parlo de tot. D’espavilar-se. Un exemple són els apunts. Prendre apunts, que durant anys ha estat demonitzat, no és que et faci competent en aquesta matèria, és que et fa competent per estar amb un nivell d’atenció mínim, una cosa que cada vegada costa més. I amb aquest nivell d’atenció ets capaç d’escoltar el professor, d’interioritzar-ho i traduir-ho en uns apunts. Això t’ho trobaràs al món laboral. Si, per exemple, a sisè es comencés a potenciar la presa d’apunts, per l’hàbit, quan arribessin a l’institut no seria la primera vegada que han d’intentar escoltar i transcriure una idea.

¿Es troben això, que arriben a primer d’ESO i no saben prendre apunts?

¡I a primer de batxillerat! A El Joncar hem començat a tirar cap enrere. Han sortit les dues primeres promocions de segon de batxillerat, hem fet balanç i a partir d’allà hem intentat solucionar els problemes des del principi. Però el nostre principi són els 12 anys i és primer d’ESO i potser és tard. Jo no dic que ho facin malament a primària, anem tots de la mà, però si comences amb 10 i no amb 12, amb 12 no comences des de zero.

Si tanta gent coincideix en el diagnòstic, ¿per què creu que no es mou res?

Crec que està canviant, també a primària. El problema és la por que els nens es frustrin. Si compares el material que s’utilitzava en un sisè d’EGB amb un sisè de primària, és a anys llum; ¡i pel que fa a evolució humana no hem anat enrere! Per tant, és una cosa cultural. Si tu ara demanes a un grup, i això m’ha passat a mi, no a l’ESO, a batxillerat, que es llegeixin un article de tres cares, et responen que és impossible, que no poden. Des de petits els hauríem d’acostumar a un cert hàbit de lectura, a fer tasques menys atractives i més metòdiques però que els vagin preparant. Fins i tot qüestions de memorització. Es tractaria d’entrar-los una mica més a primària perquè quan arribin a l’institut puguem tirar una mica més d’ells. ¡Jo vull que siguin competents!

Notícies relacionades

La falta de límits a casa tensiona la gestió de l’aula a infantil

Mireia Miralpeix, directora d’infantil de l’Escola Vedruna Palafrugell: "Els nens agraeixen els límits, no poden carregar el pes de decidir segons què"

¿L’alumnat que arriba a 1r d’ESO ara és menys competent que fa 10 anys?

Sí. Rotundament sí. Amb diferència. Ho veig a l’institut i ho veig a la universitat. Faig classe a la facultat, en el grau i al doctorat i, comparativament amb els seus paral·lels de fa cinc o 10 anys, és un sí rotund en tots tres nivells. I no es tracta del qualsevol temps passat va ser millor. És així. I no són cognitivament pitjors. No és que no tinguin aptituds, és que no se’ls ha exigit. No se’ls ha preparat.