De les clavegueres a l’aixeta: Catalunya mirarà de convertir aigües residuals en aigua potable sense pas previ pel riu

Aquesta aigua sanejada al Prat de Llobregat es bomba vuit quilòmetres més amunt, es barreja amb el cabal del riu i torna a ser captada per la potabilitzadora de Sant Joan Despí. És el que es coneix com a reutilització potable indirecta, un sistema d’èxit pioner a Europa que ha permès que part de l’aigua que surt per l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona hagi sigut prèviament reciclada. Avui, amb els embassaments recuperats, l’aigua regenerada ja no es desvia cap al consum, sinó que s’incorpora al cabal ecològic del riu per preservar la seva funció ambiental.

Reutilització directa

L’experiència del Llobregat ha demostrat que la reutilització potable indirecta funciona, i ha situat Catalunya com a referent europeu en innovació hídrica. No obstant, la Generalitat i un conjunt d’empreses s’han unit per fer un pas més i assajar un model encara més avançat: la reutilització potable directa. El repte consisteix a convertir les aigües residuals en aigua de boca de manera immediata, sense necessitat de passar primer per un riu o un aqüífer.

Aquest salt tecnològic, que ja apliquen a Califòrnia, Singapur i Austràlia, encara no està regulat a la Unió Europea i, per tant, no pot utilitzar-se a gran escala a Espanya. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i diversos centres d’investigació han posat en marxa un projecte pilot amb l’objectiu de validar la seva seguretat i viabilitat. La idea, si els resultats són positius i es demostra la qualitat òptima d’aquesta aigua, és establir les bases per obrir el debat regulador a Europa

El pla, batejat com a DECIDEIX, està liderat pel centre tecnològic Eurecat amb la participació d’Aigües de Barcelona (la companyia que opera l’actual procés reutilització indirecta al Llobregat), l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (ICRA), la Universitat Politècnica de Catalunya, el clúster Catalan Water Partnership i el centre Cetaqua. El pilot s’instal·larà a la depuradora de Gavà-Viladecans i funcionarà durant 31 mesos, finançat per l’ACA a través dels seus programes de suport a la investigació.

Un nou paradigma

¿Però quin procés s’ha de portar a terme per convertir aigua residual en aigua potable? El primer pas és tractar l’aigua a la depuradora. Una vegada depurada, l’aigua residual rep un tractament addicional mitjançant tecnologies avançades de filtració i desinfecció (osmosi inversa, rajos ultraviolats, ozó, carbó actiu, entre d’altres) fins a arribar a la qualitat exigida per al consum humà.

Fonts coneixedores del projecte asseguren que el resultat és una aigua tan segura com la que prové d’un embassament o d’una planta dessalinitzadora, però amb un avantatge afegit: no depèn de la pluja, sinó d’un recurs constant i pròxim. A més, és un procés més barat i amb menys costos energètics que la dessalinització.

L’objectiu del projecte és evidenciar amb dades científiques que el sistema és segur i estable. Els impulsors remarquen que la clau és en la transparència i el control, perquè el ciutadà sàpiga que l’aigua que arriba a la seva aixeta compleix els estàndards sanitaris. De fet, durant la sequera, la majoria de llars de l’àrea metropolitana ja van consumir aigua dessalinitzada i regenerada sense notar cap canvi.

En un escenari de crisi climàtica i sequeres més recurrents, el dèficit hídric a l’àrea metropolitana de Barcelona podria arribar als 130 hectòmetres cúbics anuals el 2027, afirmen des de DECIDEIX. En aquest context, la reutilització es considera una eina tan estratègica com la dessalació i l’estalvi.

El pla també incorporarà un sistema d’ajuda a la decisió que permetrà avaluar en quines situacions convé activar la reutilització potable directa i com integrar-la en el conjunt de recursos disponibles. També preveu crear una xarxa d’experts internacionals que compartiran experiències de països que ja han fet aquest pas.

Acceptació social

La gran incògnita no és només tecnològica, sinó també social. ¿Acceptarà la ciutadania beure aigua que procedeix directament de les aigües residuals, tot i que estigui perfectament tractada? L’experiència internacional, apunten les fonts consultades per EL PERIÓDICO, assenyalen que «factor psicològic» pot ser un obstacle, però alhora, remarquen que proves pilot com aquesta han de servir per donar tranquil·litat als consumidors.

Notícies relacionades

El 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya ja és regenerada o dessalinitzada

¿A quines llars catalanes s’ha begut aigua regenerada i dessalinitzada?

De fet, en aquests moments, l’aigua dels rius que es potabilitza també conté aigües residuals depurades abocades més amunt per les depuradores. Si el pilot té èxit i d’aquí a uns anys Europa avala aquest procés, Catalunya pot situar-se de nou al capdavant del continent en la reutilització d’aigua.

A les comarques gironines, el Consorci d’Aigües Girona Costa Brava ha posat en marxa un projecte similar, anomenat AIGUANEIX. El pla és aplicar tractaments extra a la depuradora de Roses (Alt Empordà) per purificar l’aigua obtinguda i analitzar si pot ser apta per al consum humà.