Un tresor d’ambre de 112 milions d’anys

Al cor de l’Amazònia equatoriana, entre els paratges naturals de la província de Napo, un equip internacional d’investigadors ha aconseguit localitzar un tresor científic inèdit que podria ajudar a redibuixar com era el nostre planeta fa centenars de milions d’anys. Segons va anunciar dijous la revista Nature, una excavació ha localitzat el primer dipòsit d’ambre mesozoic de tot Sud-amèrica, "un tresor de 112 milions d’anys" que obre una finestra sobre un període en què els continents encara s’esqueixaven i els dinosaures regnaven sobre la Terra. "L’ambre trobat conté informació inèdita, inclosos restes d’insectes, artròpodes terrestres i fins i tot de teranyines perfectament preservades", detalla Xavier Delclòs, catedràtic de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i primer autor de l’article en el qual es descriu aquest descobriment.

La troballa, segons expliquen els experts, consisteix en un total de 60 mostres d’ambre que es van formar a partir del degoteig de la resina d’antics arbres i que, involuntàriament, gota a gota, van encapsular diminutes criatures. En l’anàlisi d’aquests fragments fòssils s’han trobat fins a una vintena d’exemplars de mosques, escarabats, formigues primitives, vespes ja extintes i fragments de teranyina que gairebé semblen haver sigut teixides ara. També s’han trobat restes de pol·len, espores, fulls fòssils i diminuts fongs que mostren com era antigament la vida en aquests boscos tropicals. "Aquest dipòsit obre un marc de referència inèdit per entendre els ecosistemes equatorials del Cretaci", resumeix Mónica Solórzano Kraemer, del Museu Senckenberg.

Ecosistema viu

Notícies relacionades

Quan la Charo va salvar el seu antic confiter

Mònica Baró: "Hi ha nens que no entren en literatura però que llegirien en bucle el llibre dels rècords"

Gràcies al tresor d’ambre descobert en aquesta excavació, els científics han pogut confirmar que fa més de 100 milions d’anys l’Amazònia ja acollia un ecosistema tropical dens, humit i extraordinàriament divers. Passejar per aquests paratges ja permetia llavors presenciar una abundant presència de falgueres, coníferes araucariàcies i cicadàcies, a més de les primeres plantes amb flors del planeta. Les anàlisis també indiquen que, a diferència d’altres jaciments de la mateixa època en l’hemisferi nord, aquest enclavament estava protegit davant grans incendis forestals, probablement gràcies a l’elevada humitat ambient i a l’existència de paisatges verds, exuberants i, sobretot, diversos.

Els experts que han liderat aquest treball afirmen amb entusiasme que aquests fòssils d’ambre dibuixen el retrat inèdit d’un ecosistema equatorial on es va començar a forjar la biodiversitat que milions d’anys després donaria origen a la selva amazònica tal com la coneixem. Aquesta informació també podria ajudar a reconstruir les connexions ecològiques que hi havia entre els continents que s’anaven desmembrant durant el Cretaci i fins i tot entendre com els moviments tectònics i els canvis climàtics de l’època van influir en la distribució d’espècies i la formació de totes les espècies d’animals i plantes.