El difícil salt a l’institut als 12 anys: primer d’ESO, el curs que registra més repetidors

¿Està un nen de 12 anys preparat per trencar vincles amb un gruix de companys de primària i anar a l’institut, un espai on no sempre coneix els companys i que, fins i tot arquitectònicament, està pensat per a alumnat gran? ¿Està ben dissenyat un sistema que passa de tenir nens treballant en capses d’aprenentatge als passadissos a sisè de primària a tenir, a primer d’ESO, tres exàmens en una setmana? ¿S’hauria d’assemblar més a l’institut per facilitar la transició o, en canvi, l’institut s’hauria d’acostar més a l’escola tenint en compte que acull una etapa obligatòria?

Aquestes són algunes de les preguntes que es fan les famílies quan els seus fills arriben a aquesta edat [normalment quan ho fan els grans, amb els segons les coses s’acostumen a viure d’una manera diferent]. Segons els experts, es tracta d’una qüestió que urgeix posar sobre la taula en un moment en què l’escola s’ha de repensar a fons fruit dels canvis demogràfics que estan buidant les aules [l’arribada d’alumnat migrant evita la sagnia, però no reverteix la baixada de naixements].

Desigualtat de condicions

L’assumpte s’arrossega des de fa 30 anys. L’aprovació de la LOGSE el 1990 deixava enrere l’EGB i feia que l’alumnat passés de fer el salt a l’institut als 14 anys a fer-lo dos cursos abans, als 12 (o fins i tot als 11, els nascuts durant l’últim trimestre de l’any). Un canvi, detall no menor, que afecta només les escoles públiques, ja que les escoles privades concertades van optar per oferir també els quatre cursos d’ESO (i en el seu cas el salt va passar a fer-se dos cursos després –a batxillerat– en comptes de dos cursos abans). En la privada concertada la taxa de repetició a primer d’ESO baixa fins al 3,9, més de 5 punts menys.

Segons Lidón Gasull, directora d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac), l’actual divisió de les etapes –majoritàriament organitzada en el 3-16 en la privada concertada i 3-12 en la pública– suposa un greuge comparatiu per a l’alumnat de la pública. «Tenim detectada una fuga d’alumnat escolaritzat a sisè en el sistema públic que a primer d’ESO passa a la concertada perquè el salt a l’institut no sigui tan bèstia», assenyala Gasull, que insisteix que, en un moment en què la baixada de la natalitat fa necessari tancar grups per evitar la segregació, es podria aprofitar la conjuntura demogràfica per replantejar l’organització de l’escola, i fer, per exemple. els dos primers cursos de l’ESO a l’escola per donar tranquil·litat a les famílies [mesura que aquest any ha començat a impulsar la Comunitat de Madrid].

La mirada docent

Gasull apunta a un altre aspecte no menor: «Part del professorat de secundària ve d’una cultura molt diferent, volen tractar amb nens més madurs, i no fer-ho els genera frustració, i cal recordar que estem parlant d’una etapa obligatòria», remarca.

Gortazar assenyala també la qüestió docent. Es tracta de dos cossos diferents [mestres a primària i professors a secundària], amb perfils i condicions laborals diferents. Mentre que a primària, defineix l’expert en polítiques educatives, els mestres tenen un perfil més social i vocacional i menys acadèmic, a secundària passa a la inversa.

A la pregunta sobre si la solució és acostar més la primària a la cultura de la secundària o la secundària a la cultura de la primària, Gortazar respon que les dues coses. Augmentar el valor acadèmic del cos de primària –«no pot ser que l’última vegada que va estudiar matemàtiques un mestre que està fent classes a nens sigui quan va fer 4t d’ESO», exemplifica– i el valor social a secundària [«el conjunt del professorat ha de ser conscient que es tracta d’una etapa obligatòria, d’un dret universal», assenyala].

Model de l’institut escola

En aquests 30 anys, per descomptat, hi ha hagut elements de millora. «Els instituts de nova creació ja neixen amb una altra identitat i és més fàcil treballar aquesta transició –posa sobre la taula la portaveu de les famílies de l’escola pública–. A més, l’adscripció de les escoles a instituts concrets també ha facilitat les coses».

Maria Marcos, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), coincideix amb Gasull i amb Gortzar en la idea que les escoles i els instituts tenen dos models de cultura educativa molt diferents, fet que acaba impactant en els nens. Des de la FMRP es mostren molt defensors del model institut escola (cap al qual Catalunya va avançant encara molt tímidament), perquè permet abordar molts dels elements que detecten que afecten aquesta transició.

Set hores i mitja més a la setmana

Notícies relacionades

El temporal descarrega amb força a Catalunya i causa incidències en carreteres, trens i aeroport

Miquel Carceller, professor: «No és que els joves d’avui siguin pitjors; és que no se’ls ha exigit, no se’ls ha preparat»

«Es tracta d’una sola etapa, l’etapa obligatòria», recorda Marcos, que posa sobre la taula una altra qüestió important en el canvi: l’horari. «A primària tenen 25 hores setmanals i a secundària passen a 32,5, i en un horari molt intensiu, entrant molt d’hora, sortint molt tard, amb horaris molt poc respectuosos amb les necessitats dels nens d’aquestes edats», prossegueix Marcos.

Un altre element que afecta els alumnes assenyalat tant per Gasull com per Marcos és la figura del tutor. «A primària tenen un tutor amb qui passen la majoria d’hores del dia, un referent molt pròxim. A secundària, en canvi, sí que compten amb un tutor, però el context és molt diferent, la quantitat d’hores que passen amb ell és substancialment inferior, i això impacta en el nivell de vincle amb l’alumnat i complica el seguiment», considera Marcos.