Les traves de la falta de temps en consulta i de recursos

L’espera per a la primera consulta amb l’especialista es pot demorar nou mesos, segons un estudi presentat amb motiu del Dia Mundial contra l’Alzheimer.

Mercè (a la derecha) es la cuidadora de su hermana Anna, que tiene 68 años y alzhéimer.

Mercè (a la derecha) es la cuidadora de su hermana Anna, que tiene 68 años y alzhéimer. / MANU MITRU

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Fa anys la falta de diagnòstic primerenc de l’Alzheimer es devia al fet que els pacients anaven "tard" al metge, quan els símptomes estaven avançats. "Però ara els especialistes esmenten la falta de temps en consulta, que és el que facilita un bon diagnòstic, com la principal barrera" a l’hora de diagnosticar la patologia neurodegenerativa en les fases inicials, segons va explicar ahir Pablo Martínez Lage, director científic del Centre d’Investigació i Clínica Memòria de la Fundació CITA-Alzheimer.

La falta de formació específica sobre la malaltia o la falta d’equips o recursos són altres de les principals dificultats a l’hora de portar a terme diagnòstics primerencs, segons revelen els estudis Map i Alma-Care, en els quals han participat més de 140 experts de diferents especialitats, que van ser presentats ahir per la farmacèutica Lilly amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre.

Els dos treballs pretenen identificar com afrontar el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les persones amb Alzheimer a Espanya en els àmbits sanitari, polític i social, així com preparar el sistema per incorporar els últims avenços terapèutics davant la malaltia, que han sigut aprovats per la UE però encara no han arribat a Espanya.

Les investigacions revelen que la facilitat de derivació entre atenció primària i neurologia o geriatria és moderada i lenta, segons els especialistes. La primera consulta amb un especialista es pot demorar fins a nou mesos.

Diagnòstic primerenc i fiable

"Els resultats de mapEA assenyalen que el diagnòstic ha millorat una mica en els últims 10 anys, però encara queda molt per acostar la població als avenços en la investigació referent a l’ús de biomarcadors i a la comunicació d’un diagnòstic primerenc i fiable. Cal destacar que aquests avenços no s’han fet ni amb el pla nacional ni amb l’estratègia de malalties neurodegeneratives, sinó que s’ha degut fonamentalment a l’interès, esforç i dedicació de professionals d’atenció primària, neurologia, geriatria, psiquiatria o infermeria, per dir-ne alguns, així com de les mateixes associacions de familiars", va destacar Martínez Lage.

Notícies relacionades

En concret, el projecte Alma-Care s’ha centrat a identificar els punts crítics i els recursos necessaris per traslladar a la pràctica clínica les innovacions terapèutiques, ja que han sigut aprovats recentment els dos primers fàrmacs que alenteixen la malaltia, Lecanemab i Donanemab, però encara no han sigut incorporats a la cartera de serveis del sistema de salut espanyol.

L’objectiu de l’estudi és definir unes recomanacions, resultat del consens d’un panel multidisciplinari de 50 experts a escala nacional. I 14 són prioritàries. Segons la doctora Raquel Sánchez-Valle, neuròloga a l’Hospital Clínic i coordinadora del grup d’estudi de conducta i demències de la Societat Espanyola de Neurologia, es necessiten "diagnòstics primerencs i de precisió, i per aconseguir-ho, és urgent establir circuits àgils de derivació i disposar de les eines adequades, incloent-hi biomarcadors". "I no només això: necessitem equips clínics experts ben dimensionats, i que comptin amb neuròlegs, infermeres, neuroradiòlegs, entre altres professionals sanitaris; així com els recursos adequats, com ara hospitals de dia, ressonàncies magnètiques i atenció continuada". "Aquests 14 punts són indispensables per portar a terme la selecció de persones candidates a les noves teràpies. Per això el seu caràcter és prioritari", acaba.