El 14% dels casos de ‘bullying’ fan ús de la intel·ligència artificial

L’assetjament escolar creix a Espanya i un dels motius és el mal ús de la intel·ligència artificial (IA). Segons l’últim informe presentat ahir per les fundacions ANAR i Mútua Madrilenya, un 12,3% dels alumnes de primària i ESO admeten haver patit o conèixer companys que pateixen assetjament, sigui presencial, digital o tots dos. La xifra és tres punts percentuals superior a la registrada l’any passat (9,4%). Un element que genera especial alarma és la utilització de la IA en situacions de ciberassetjament, present en un 14,2% dels casos. Malgrat el preocupant de la xifra, suposa una reducció davant la registrada l’any passat: 20%. Les situacions més freqüents en aquest tipus d’assetjament són la creació de vídeos falsos a partir de la manipulació d’una foto, la falsificació d’àudios de la víctima i la suplantació de la identitat. Les principals plataformes utilitzades –a més dels videojocs– són WhatsApp, Instagram i TikTok.

Basat en enquestes a 8.781 menors de fins a 16 anys de diverses comunitats (Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Balears i País Valencià), l’informe assenyala que el bullying es concentra sobretot a l’últim curs de primària i primer d’ESO, és a dir, entre els 11 i 12 anys. Afecta per igual nois i noies, tot i que elles pateixen més assetjament per via digital. De fet, el fenomen de l’assetjament escolar de caràcter sexual s’ha arrelat als centres escolars i hi té una incidència especialment elevada. Divulgadores i sexòlogues ho atribueixen a la falta d’educació sexual i la facilitat d’accés a un porno en línia humiliant i sàdic amb les dones.

"El bullying s’ha inundat de violència sexual. L’assetjament escolar cap a les dones és gairebé tot sexbullying. Ja no s’insulta cap noia directament dient-li porca. Ara el que es fa és agafar la seva foto, manipular-la amb IA perquè aparegui despullada i passar-la a tot l’institut. O enganyar-la per fer-li creure que està vivint una relació sentimental, demanar-li fotos íntimes i compartir-les amb els companys per riure’s d’ella", denunciava recentment a EL PERIÓDICO l’educadora social Marina Marroquí, activista que va encunyar el terme sexbullying.

Deepfake

Notícies relacionades

Dimiteix la regidora de Sant Sadurní que va sostreure les seves filles

Presumptes maltractaments en una escola especial de Blanes

Els deepfakes, falsificacions de contingut sexual manipulades per IA, seran considerades delicte en la futura llei de protecció digital als menors que prepara el Govern. És el que va passar el 2023 amb unes fotos manipulades de nus de nenes en un xat de nois de 13 anys a Almendralejo (Badajoz). "Quan vaig destapar el cas, ningú sabia què era un deepfake. Fins a la policia ens va dir que no podíem fer res contra els xavals perquè eren imatges falses", recorda la doctora Miriam Al Adib Mendiri, mare d’una de les afectades d’Almendralejo que va arribar a anar al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu per denunciar el cas i que, finalment, va ser sentenciat judicialment com a pornografia infantil i delicte contra la integritat moral.

Malgrat l’augment del ciberbullying, l’informe d’ANAR i Mútua Madrilenya remarca que els tipus d’agressió més freqüent continuen sent insults, malnoms i burles (84%), seguits, de l’aïllament (44%), una actitud que provoca un enorme impacte psicològic en la víctima.