Del diagnòstic a les propostes de reforma

A l’article d’ahir exposàvem les raons que justifiquen la creació del comitè CAIROS com a palanca per transformar el sistema sanitari català. Avui en compartim les propostes. Un marc d’actuació estructurat entorn de tres eixos: organització, desenvolupament professional i model assistencial.

1. Simplificar l’organització: de l’administració pública a la gestió pública.

El primer eix proposa modernitzar el model organitzatiu amb tres línies d’acció: gestió pública professional amb més autonomia operativa i flexibilitat. Es tracta de reforçar la capacitat de gestió, no d’ampliar estructures burocràtiques. Menys administració pública i més gestió pública. Menys control i més confiança.

Capacitats digitals avançades. Hem d’anar més enllà de la informatització existent. S’han d’incorporar eines d’IA, anàlisi predictiva i automatització per alliberar temps als professionals i millorar la presa de decisions clíniques i organitzatives.

Innovació organitzativa. Catalunya ha destacat per la seva capacitat investigadora. Ara toca activar aquesta capacitat en forma d’innovació organitzativa, clínica i tecnològica. La innovació ha de ser avaluada, escalable i enfocada a resoldre problemes reals, no només a generar coneixement.

2. Desenvolupament professional: De l’homogeneïtzació al reconeixement.

Aquest segon eix se centra en el desenvolupament professional, clau per a qualsevol reforma amb impacte real.

Nous rols i màxim desenvolupament competencial. Cada professional ha de poder treballar al màxim que la seva formació li permeti. Això requereix canvis en normatives, cultura i estructures, per evitar el desaprofitament del talent. També implica incorporar nous perfils i funcions a l’equip.

Organització i cooperació clínica. Cal substituir les sitges per models més cooperatius, interdisciplinaris i integradors. L’atenció d’avui exigeix coordinació efectiva entre nivells, serveis i professionals.

Reconeixement i incentivament. Hem d’avançar cap a un model que superi l’homogeneïtzació actual incorporant noves formes d’incentivament i reconeixement, no només econòmiques, que valorin l’esforç, la responsabilitat i l’impacte de cada professional.

3. Del volum al valor:creformar per obtenir resultats.

El tercer eix aborda l’essencial: els resultats que volem. Qualsevol reforma s’ha de mesurar no pel disseny i l’ambició, sinó per l’aplicabilitat i l’impacte.

Més salut i no només malaltia. La sanitat del futur ha d’invertir molt més en prevenció i abordatge proactiu dels determinants socials. Això implica també empoderar els pacients i la comunitat. Sense una orientació clara a la salut, continuarem atrapats en una lògica exclusivament reactiva i curativa.

Necessitem recursos, però sobretot organització, coordinació i integració entre nivells. És hora de posar fi a la fragmentació, al laberint de derivacions, i avançar cap a un sistema on l’atenció flueixi sense barreres.

Més valor i no només activitat. No és només un problema de fer més activitat, sinó d’aconseguir millors resultats. Apostem per un model que combini qualitat, accessibilitat i eficiència en l’ús dels recursos. D’altra banda, l’orientació al valor s’ha de mesurar no només en termes de qualitat clínica, sinó també a través de la satisfacció i la percepció dels ciutadans. La seva participació en la definició del que consideren resultats valuosos és essencial per a la reforma.

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

Les propostes de CAIROS no són una revolució declarativa. Són una evolució ferma i gradual, recolzada en proves de concepte, que seran avaluades i s’estendran en funció dels resultats obtinguts. Les primeres actuacions s’han començat a desplegar en els nous Centres de Salut Integral de Referència (CSIRS), a través de 25 mesures concretes que desenvolupen aquestes línies d’acció.

Es tracta de recuperar la confiança de la ciutadania, reconnectar amb els professionals i construir un sistema sanitari públic més fort. Catalunya té el coneixement, l’experiència i el compromís polític necessaris. El moment d’actuar és ara.