El linx trenca el seu aïllament

"Al principi no ho vèiem clar, però negociem algunes contrapartides, vam fer el pas i ara podem dir que vam ser testimonis de la primera reintroducció de linxs ibèrics al país", assenyala Osório, encara ben ple d’orgull. Fa temps que està jubilat, però continua sent exigent amb els responsables del projecte LIFE Lynxconnect, un programa europeu (el tercer consecutiu centrat en aquest felí) dissenyat per connectar poblacions disperses.

"Cal vigilar perquè últimament les perdius escassegen", es queixa Osório. Pedro Sarmento, de l’Institut de Conservació de Naturalesa i Flora (ICNF), li respon immediatament i dialoga amb ell per llimar diferències i trobar punts d’acord.

Voltors i daines

Minuts després, tots dos pugen a la furgoneta que recorrerà aquesta espècie de sabana lusitana. Un voltor negre sobrevola el paisatge i, de seguida, les daines apareixen fent salts. Sarmento decideix aturar la furgoneta en un punt clau. "Aquí hi sol haver un parell d’exemplars", justifica. L’expedició surt del vehicle i comença a avançar en silenci, fins que passa el més inesperat: un linx ibèric irromp entre els matolls, es mostra durant diversos segons i desapareix de nou entre la vegetació. "És una sort poder-los veure’ls així perquè són esquius i, tot i que sàpigues que estan, es deixen veure en poques ocasions", afirma.

Plans conjunts

El que passa a la vall de la Guadiana, entre Espanya i Portugal, es replica a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia. Després que el linx ibèric se salvés de l’extinció i després sortís de l’uci, ara el repte és unir poblacions disperses. A Portugal, es tracta de connectar l’àrea de Mértola (Sota Alentejo) i voltants (aquí va ser alliberat Liti, el linx que el 2018 va arribar fins a Santa Coloma de Cervelló) amb el nord de l’Algarve.

Aquesta última regió va ser escollida lliurement pels linxs per viure-hi el 2019. "Els animals es van expandir de nord a sud de forma natural i, a partir d’aquesta circumstància, es va optar per portar a terme noves introduccions per millorar la varietat genètica de l’espècie", recorda João Alves, responsable del programa LIFE actual en la zona.

A finals d’estiu, el projecte està a punt d’arribar a la seva fi i es pot afirmar que ha tingut èxit. El pròxim repte potser serà conquerir nous territoris, sense deixar de reforçar les poblacions ja consolidades. Aragó, Madrid i Catalunya són els tres que es van interessar per aquests plans, però cap de les tres autonomies ha arribat a arrencar. Catalunya va defensar reintroduir el felí, però els agricultors van pactar amb el Govern suspendre el pla.

El gran obstacle perquè continuar fent passos (la gran meta és aconseguir que l’estat de conservació sigui declarat favorable) és la possible falta de fons europeus. L’esborrany de pressupostos de la UE per a 2028 proposa finalitzar els programes mediambientals LIFE. En més de 30 anys de vida, aquests plans han permès finançar més de 6.000 projectes a Europa, entre ells els de recuperació del linx ibèric i l’os bru. Alves admet que sense el suport d’un LIFE és molt més difícil obtenir pressupost i portar a terme accions potents perquè les comunitats acceptin el linx i se’l sentin seu.

La clau per conquerir nous territoris és persuadir els habitants de les àrees seleccionades. Un bon exemple d’això són les negociacions constants amb els caçadors. Quan un gran hisendat de referència accepta la presència del linx, això serveix d’exemple per a altres zones. "El linx desplaça la guineu i la densitat de conills, si no és excessiva, no es veu delmada, alhora que eliminen els conills malalts", afirma Sarmento.

Àrea privada de caça

A Martinlongo, a prop d’Alcoutim, hi ha un dels vedats de caça més grans de Portugal. El seu gestor, Carlos Alcario, es mostra indignat i sobreactua una mica amb els responsables del LIFE per la suposada "falta de suport". No "ens han facilitat el finançament que sí que tenen els caçadors i agricultors del Baix Alentejo", protesta. Sarmento, com ja va fer a Mértola, utilitza la seva habilitat per convèncer-lo que l’ICNF està fent tot el possible per invertir en la gestió del vedat i assegurar l’abundància de perdius i de conills. La visita acaba amb una encaixada amistosa.

Notícies relacionades

«Els accionistes del Sabadell tenen una oportunitat única per sumar-se a un projecte líder a Europa»

La pluja torrencial provoca riuades en diversos municipis

Aquestes petites disputes són habituals en el dia a dia de totes les persones que gestionen el linx a Espanya i Portugal, sobretot a nous territoris de connexió. "Es tracta de buscar l’entesa amb els agricultors, ramaders i caçadors perquè entenguin que l’animal pot ser beneficiós per a ells", considera Sarmento. També es treballa amb els veïns. A Furnazinhas (un dels "llogarrets dels linxs" lusitans), els avis han participat en un mural i una escultura. I els alumnes de les escoles han elaborat un llibre divulgatiu.

El treball dels responsables del LIFE Lynxconnect que es desenvolupa en quatre comunitats autònomes i a Portugal té dos carrils paral·lels. Mentre perfils com Sarmento es mouen amb astúcia pel territori perquè l’acollida local sigui còmplice i calorosa, d’altres se centren en tasques de millora de l’hàbitat.