Una app amb GPS per evitar l’atropellament de felins

Per aquest motiu, Espanya es proposa abordar el problema amb una nova mesura que ja fa dos anys que s’està provant a Portugal. La idea és que les aplicacions de GPS incloguin avisos instantanis en els quals s’alerti de la presència de linxs a la zona. El país veí, a les regions de l’Algarve i el Baix Alentejo, ha posat en marxa un sistema d’alerta en col·laboració amb l’aplicació Waze.

"Funciona en temps real. Quan els animals marcats entren en àrees que estan a menys de 200 metres de distància de les carreteres, Waze emet un senyal al conductor i l’avisa que redueixi la velocitat perquè hi ha risc de col·lisió amb un animal", detalla Joao Alves, de l’Institut per a la Conservació de la Naturalesa i dels Boscos (ICNF) de Portugal, en conversa amb aquest diari.

Quan s’aposta per reintroduir el linx o reforçar les seves poblacions, el risc zero no existeix. Però sempre s’intenta trobar llocs poc transitats i amb una densitat de població baixa. Aquest és el cas d’àrees com el Baix Alentejo i el nord de l’Algarve. Tot i així, el perill dels atropellaments sempre és present: "La idea és minimitzar-los perquè els factors de mortalitat relacionats amb causes humanes siguin molt baixos".

El procés de comunicació es basa en un dispositiu de tecnologia de llarg abast que permet advertir a llarga distància de la ubicació en la qual es troba el linx a través de radiofreqüència; a més, consumeix poca energia. El programa ha tingut èxit, segons asseguren els tècnics portuguesos.

Ara, els responsables del pla de reintroducció i conservació del linx (hi col·laboren el Govern espanyol i les comunitats autònomes) estudien com desenvolupar-lo en llocs com Andalusia i Castella-la Manxa per revertir el degoteig d’atropellaments que es repeteix cada any. Una de les possibilitats és començar a fer proves pilot a partir de l’any que ve. "També França, per al linx boreal, i Austràlia, per als coales, s’han interessat en aquest sistema", assegura Alves.

Pendents de les captures

La dificultat d’aquest mètode és que es necessiten collars de seguiment que s’han de col·locar en els felins perquè sigui útil. La població de linxs ibèrics, en tota la Península, ja s’acosta als 2.400 exemplars, segons l’últim cens. No obstant, de tots ells, tan sols algunes desenes porten collar posat. L’aparell se’ls sol col·locar quan se’ls allibera al medi natural o quan es realitzen captures per realitzar revisions veterinàries i intensificar-ne el seguiment.

Així doncs, els avisos en aplicacions com Waze (encara no hi ha cap acord de col·laboració amb Google Maps) es limiten al nombre de linxs que porten el collar.

Notícies relacionades

La fiscalia porta el cas Flecha a la secció de violència sexual

Cinc dies de pluja omplen els pantans catalans al 82%

També és veritat que en els últims anys s’han buscat collars que disposin de bateries que durin més temps. El Secret, per exemple, nom amb què s’ha batejat el linx ibèric que va aparèixer a Catalunya (aquesta setmana s’ha sabut que va passar també pel Pirineu), portava un collar de transmissió, però no tenia bateria. Aquest motiu explica que el cos dels Agents Rurals no hagi pogut saber on es troba si no hagués estat perquè va passar per zones en les quals hi havia càmeres.

En aquest context, l’aliança de les autoritats amb Waze és només un gra de sorra que, quan es posi en marxa, juntament amb els plafons electrònics, els senyals i les accions de conscienciació, ha de ser un impuls extra perquè les morts de linxs a la carretera siguin cada vegada més anecdòtiques. Atropellar un linx, si es condueix a més velocitat de la que permet la via, es pot tipificar com un delicte contra el medi ambient.