Débora Rodríguez: "La falta de recursos a casa afecta el rendiment escolar"

Les classes van tornar a omplir-se dilluns, si bé la tornada a l’escola no és igual per a tothom. Les famílies que pateixen vulnerabilitat econòmica no només tenen dificultats per adquirir el material, sinó també per proporcionar als seus fills un entorn estable que afavoreixi el seu rendiment. Davant d’aquesta situació, la Fundació La Caixa torna a impulsar el programa CaixaProinfància, que ofereix reforç educatiu, tallers i activitats, a més d’una motxilla amb el material necessari per a les classes. El Far Social, situat a Santa Coloma de Gramenet, és una de les entitats adherides.

¿Com viuen les famílies amb les quals treballen l’inici de curs?

Hi ha moltes despeses i moltes famílies només poden cobrir-ne una part. El val escolar no és suficient i creiem que està mal plantejat, perquè qui té menys hauria de rebre més suport. I no únicament es tracta del material, perquè tampoc poden assumir el cost de les extraescolars o de les excursions, i això és una desil·lusió per als seus fills. La col·laboració amb programes com CaixaProinfància ens permet oferir-los ajudes directes per a material, però també targetes per comprar roba, calçat o activitats. Aquests recursos alleugen molt la càrrega econòmica de les famílies.

¿De quina manera afecta el menor aquesta posició desigual?

Pot afectar la seva autoestima al comparar-se amb els seus companys, i també el seu rendiment. Hi ha famílies amb barreres idiomàtiques o que no donen a l’acompanyament educatiu la importància que mereix, sovint perquè no saben com fer-ho. També n’hi ha que viuen en una sola habitació, compartint pis amb altres persones. El nen, per tant, no té un espai on asseure’s, concentrar-se i estudiar o fer els deures.

¿Com ho contraresten des del Centre Obert Moisès?

Davant les necessitats concretes, treballem en xarxa: parlem amb l’escola, amb els referents de serveis socials i amb entitats privades per buscar recursos. A nivell general, de dilluns a dijous, els nens inscrits al centre obert tenen una hora diària de deures amb un educador social que els acompanya i resol dubtes. També treballem molt les rutines i les pautes bàsiques, així com els hàbits alimentaris.

No només s’aprèn a classe.

Exacte. A part, cap als nou o 10 anys comencen a ser conscients de la realitat a casa, llavors pot aparèixer frustració i ràbia. Per això comptem amb un servei de psicologia per proporcionar teràpia familiar i individual als menors. Després dels deures, també realitzem activitats socioeducatives per treballar habilitats socials, gestió de conflictes i autonomia, sempre a través de dinàmiques i jocs.

¿L’atenció als fills permet treballar també amb les famílies?

Sempre busquem reforçar el vincle parental i el joc compartit, perquè hi ha famílies que provenen de cultures en què no es té l’hàbit de jugar amb els fills. Aquest curs, a més, hem creat dos grups de famílies per treballar qüestions del dia a dia: posar límits, millorar la comunicació, oferir una alimentació sana i donar les eines per acompanyar l’aprenentatge a casa.

Notícies relacionades

Un de cada quatre morts a les carreteres catalanes aquest estiu són motoristes

El ‘top manta’ es dispara a Catalunya: 139.200 falsificacions requisades valorades en 26 milions d’euros

Actualment, ¿l’educació continua activant l’ascensor social?

Hi ha nens amb recursos propis que tiren endavant, però d’altres arrosseguen factors molt durs que tenen un impacte directe en el rendiment escolar. Amb suport i referents positius poden tirar endavant, és clar. Però si realment creiem en la igualtat, necessitem polítiques públiques que equilibrin el punt de partida. I revisar el sistema educatiu actual, perquè no pot ser que alguns alumnes passin de curs sense arribar a les competències bàsiques. Això, sumat a les dificultats socials i econòmiques, fa que el risc de fracàs escolar sigui més alt.