Generació Z i Alfa

Set de cada 10 nois de 12 a 21 anys temen ser acusats injustament d’assetjament sexual o violència de gènere

Un 50% d’adolescents dels dos gèneres justifica actituds controladores i un 30% d’homes minimitza que s’enganxi o amenaci la nòvia en alguna ocasió, segons un estudi de l’oenagé Plan International

Un 18% de les noies i un 12% dels nois recorre a la IA per parlar i explicar-li els seus problemes, com si es tractés d’un amic confident

Els nois són més masclistes en el seu discurs que en el dia a dia: «Envien companyes a fregar plats, però a casa ho fan ells»

Un grupo de adolescentes hablando

Un grupo de adolescentes hablando / 123RF

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Un nou estudi posa de manifest que l’onada reaccionària cap al feminisme i la igualtat de gènere ha calat en una part dels joves espanyols. L’informe ‘Així som. L’estat de l’adolescència a Espanya’,publicat aquest dijous per l’oenagé Plan International,revela que al 72% dels nois d’entre 12 i 21 anys els preocupa ser acusats injustament d’assetjament sexual o violència de gènere. L’informe també reflecteix que minimitzen i justifiquen alguns comportaments violents o suggereixen que el seu gènere està perdent «privilegis».

L’enquesta s’ha realitzat amb les respostes de 3.500 nois i noies d’entre 12 i 21 anys, per la qual cosa inclou la generació Z i Alfa, a fi de radiografiar les cohorts més joves, conèixer els seus costums i les seves preocupacions. En aquest context, crida l’atenció les respostes d’una part dels adolescents i joves sobre la igualtat de gènere. Un 22% de les joves més grans, entre 17 i 21 anys, admet que ha patit assetjament o violència masclista i un terç d’elles afirma que coneix algú pròxim que ha patit una experiència d’aquest tipus.

Tot i que un 71% que rebutja amb fermesa que un jove piqui o amenaci la seva nòvia o la pressioni per mantenir relacions sexuals, hi ha un 30% de nois que no expressa un rebuig rotund. Aquesta xifra és d’un 20% entre les noies. És veritat que hi ha una gradació, d’aquest 30% alguns consideren aquestes actituds «gairebé mai acceptables» mentre que, a l’altre extrem, d’altres les veuen «sempre acceptables». Els enquestats també justifiquen algunes actitudscontroladores. Per exemple, gairebé el 50% dels nois i les noies justifica que en alguna ocasió es revisi el mòbil de la nòvia i que es vulgui saber on és en tot moment.

Alhora, certes respostes sobre el fet que les noies són més estudioses però «tenen més oportunitats» mostren que una part dels joves espanyols se «sent en desavantatge» per una «eventual pèrdua d’espais i privilegis», segons interpreta Julia López, gerent d’Investigació i Incidència de Plan International i coordinadora de l’estudi.

Els discursos d’odi a les xarxes

Segons López, aquestes respostes «ambivalents» cap a la igualtat i la violència de gènere estan relacionades amb el temor que admeten set de cada deu nois a ser acusats injustament de cometre una agressió o assetjament sexual. Unes preocupacions que denoten que «no els està arribant de la manera correcta les polítiques educatives i les campanyes de conscienciació sobre la igualtat de gènere».

El problema, segons l’especialista, és que la joventut es veu més influïda pels discursos violents i d’odi que proliferen a les xarxes socials, on Vox i la manosfera carreguen contra el feminisme i inoculen la idea que el problema de la violència de gènere són les denúncies falses. Així mateix, el porno agressiu i misoginés de fàcil accés. En aquest context, l’estudi ha indagat especialment sobre l’ús que els joves fan de laintel·ligència artificial, ja que, en poc temps, s’ha establert com una eina molt present en les seves vides.

Només el 14% admet no haver-la utilitzat l’últim mes. La majoria la utilitza amb finalitats acadèmiques, tot i que un 18% de les noies i un 12% dels nois recorre a la IA per parlar i explicar-li els seus problemes, com si es tractés d’un amic confident. Això sí, són conscients dels riscos que comporta. A la majoria els preocupa la generació de ‘fake news’ i els diagnòstics indeguts en salut mental i el 68% de les noies tem desenvolupar addicció a la IA, set punts més que els nois. A més, a vuit de cada deu joves (84% elles i 76% ells) els preocupa que s’utilitzi la seva imatge per crear contingut sexual fals i tres de cada quatre veuen altament probable que la IA substitueixi les persones a la feina.

En general, satisfets

L’enquesta revela que en termes generals, la gran majoria dels adolescents espanyols estan satisfets amb les seves vides (el 76% de les noies i el 80% d’ells), però també mostren inquietuds i problemes: entorn del 10% admet haver experimentat addicció al mòbil, gairebé un 80% creuen que totsels polítics menteixen, i el 15% (el doble que ells) admet problemes de salut mental.

L’aspecte físic és font de preocupació, sobretot per a elles, ja que les expectatives que generen les xarxes socials són molt altes. Així, més de dos de cada deu adolescents i joves no se senten còmodes amb la seva imatge.

La preocupació i la incertesa davant el futur s’accentua entre els 17 i els 21 anys, especialment entre les noies (50%, davant el 39% dels nois), ja que acusen els problemes del seu entorn, com l’educació o la vivenda.

Les propostes

Notícies relacionades

Per a la directora general de Plan International, Concha López, «en un món en què la IA té cada vegada més impacte, fins i tot en les esferes més íntimes, és indispensable una aposta per la intel·ligència i l’educació emocional per protegir els i les adolescents, que estan exposats, sobretot en el cas de les noies, a noves formes de violència i control».

Davant d’això, l’entitat considera «urgent» la «incorporació estandarditzada de l’educació digital, emocional i afectivosexual en el currículum escolar des d’edats primerenques amb enfocament de drets i de gènere». Així mateix, veu necessari regular la IA i les plataformes digitals i prevenir problemes de salut mental, addiccions i violència digital, amb mecanismes de detecció primerenca i protocols en els sistemes sanitari i educatiu.