La sostenibilitat dels serveis públics demana tenir més indústria

En l’horitzó del 2050 Catalunya tindrà, en proporció, menys gent disponible per treballar i més persones dependents

La sostenibilitat dels serveis públics demana tenir més indústria
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Catalunya, igual com la gran majoria de les economies occidentals, s’endinsa en el seu particular "hivern demogràfic", iniciat per la progressiva jubilació de la generació del baby-boom i la seva successió per proles, com els mil·lennistes, els Z i els que vinguin, menys nombroses i que dependran de la immigració per anar creixent.

Les administracions hauran d’impulsar una reindustrialització de l’economia, una nova fórmula de finançament autonòmic, una professionalització dels serveis de la dependència i un allargament de la vida professional dels ciutadans recolzant-se en les noves tecnologies, segons enumeren les diverses fonts que hem consultat per a aquest reportatge.

D’acord amb les mateixes projeccions de l’Idescat, seguint sempre l’escenari més optimista, que és aquest que catapultarà el 2050 la demografia fins a les vuit xifres, Catalunya tindrà, en proporció, menys gent disponible per treballar i sostenir els que no ho fan. Actualment, d’acord amb les últimes dades de l’INE, el 53% de la població entre 16 i 64 anys està disponible per treballar i disposada a fer-ho, mentre que el 2050 aquest percentatge baixarà, segons l’Idescat, fins al 48,2%. Menys salaris per sostenir una població jubilada més gran que viurà més anys i amb pensions superiors a les que, comparativament, van cobrar els seus antecessors a la mateixa edat.

"¿Podrem mantenir el sistema de benestar que tenim ara?", es pregunta el vicerector de polítiques d’internacionalització, Raúl Ramos. Una pregunta que actualment s’han començat a fer governs com el d’Alemanya i el de França. "La factura social és cara. Per costejar-la, és elemental que el teixit econòmic funcioni bé i, per aconseguir-ho, la indústria hi té fonamental. És la nostra història i ha de ser el nostre futur", assenyala el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

Reindustrialització

La Conselleria d’Empresa ja dibuixa un nou full de ruta industrial –el Pacte Nacional per a la Indústria–, de moment fins al 2030 i amb l’ambició de protegir les fàbriques que hi ha avui dia i també de cultivar l’ecosistema perquè sigui una font de noves indústries basades en les noves tecnologies. Per fer-ho, es compromet a mobilitzar un pressupost que sigui, com a mínim, de 3.200 milions d’euros el pròxim lustre. "Catalunya ha d’aspirar a tenir una fàbrica de semiconductors: hem de ser ambiciosos i pioners. Quan hi torni a haver moments de recessió, que n’hi haurà, la indústria ha de ser la punta de llança: no ens podem basar només en el turisme", afirma el conseller.

En això hi coincideix la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda. "Catalunya necessita un model de creixement de llocs de treball altament qualificats i remunerats, en comptes de créixer per créixer a través de llocs de treball mal pagats", indica.

Per a aquest canvi de model productiu serà clau aprofitar la intel·ligència artificial i altres noves tecnologies com a palanca per activar la productivitat, tant en la indústria com en la resta de sectors. "El canvi demogràfic pot ser molt diferent depenent de com evolucionin les noves tecnologies que comencem a veure ara", adverteix el vicerector de la UB. Per exemple, la dependència, a causa de l’envelliment de la població, tornarà a generar una onada de demanda de serveis.

"No és el mateix el sector poc professionalitzat que tenim ara, amb molta economia informal i salaris baixos, que un en què les noves tecnologies estalviïn costos i permetin sofisticar serveis. No tindrà les mateixes condicions algú que dona menjar a una persona que algú que li prepara una dieta específica, mentre que les tasques més repetitives o exigents físicament les farà una màquina", diu Ramos.

Notícies relacionades

Més formació

Un altre factor clau per executar aquest canvi de model és augmentar la formació i la formació continuada al llarg de tota la vida laboral dels treballadors. "Ve un hivern demogràfic que ens amenaça amb un desajust entre habilitats i necessitats. Molts treballadors d’oficis manuals s’estan jubilant i no tenen relleu. En els pròxims anys la inversió en formació professional ha de créixer molt més que la universitària i hem d’orientar les polítiques migratòries a captar persones que aprenguin aquests oficis", afegeix Poveda.