Més lluita contra la segregació escolar

La il·lusió per començar l’escola de la petita Lunja i com el cor se li encongeix al veure que la mestra és incapaç d’aprendre’s el seu nom –"quan són noms així, rars, em resulta difícil recordar-los"– o l’emoció amb què la nena va un dilluns a l’escola amb un tatuatge de henna i com la mestra l’envia al lavabo a netejar-se "aquesta marranada" són dos episodis viscuts per la Lunja, una de les primeres nenes migrants arribades a Segur de Calafell, protagonista d’Hija de inmigrantes (Nube de Tinta), la primera novel·la de l’activista Safia El Aaddam. Aquesta nena podria ser qualsevol en una escola catalana, on un de cada quatre nens és d’origen migrant, percentatge que s’ha doblat en els últims 20 anys i que, segons totes les previsions demogràfiques, anirà a més.

Hi ha consens que alguna cosa no estem fent bé. L’últim informe PISA no ho podia dir més clar: l’alumnat català d’origen estranger obté una mitjana de 32,5 punts menys en Matemàtiques respecte al que no tenia aquest origen, bretxa que es redueix a 6,6 punts si s’elimina de l’equació la desigualtat econòmica. Els mals resultats acadèmics es donen, sobretot, entre l’alumnat més pobre, i aquest es concentra, majoritàriament, en el col·lectiu d’origen migrant.

Aquesta contundent fotografia va ser la llavor de Quan les cançons de casa no sonen a l’escola (Eumo), de l’antropòloga i educadora social Marta Comas i el mestre Alfons Espinosa, durant vuit anys director d’una escola de màxima complexitat a Ciutat Vella, que recull testimonis similars al novel·lat per El Aaddam, però també experiències "d’èxit" d’escoles que han vist la necessitat d’actuar i ho han fet. Actuar cap a realitats com l’exposada en un recent informe de la Universitat de Girona (UdG) assenyala que un de cada tres alumnes catalans extracomunitaris deixen els estudis després de l’ESO, una taxa que triplica la dels nascuts a la Unió Europea.

Des de la conselleria també asseguren haver posat el focus en reduir aquesta desigualtat creixent, obrint aquest curs 200 noves aules d’acollida o reforçant les plantilles de les escoles amb més alumnat vulnerable, tot i que els experts, que valoren les mesures, les consideren tímides i apunten que la situació requereix un canvi més profund.

La sociòloga Mònica Nadal, directora d’investigació de la Fundació Bofill, té clar que en un context de creixement molt accentuat de la població per la via de la immigració i en un moment en què ja tenim taxes molt altes de pobresa, l’escola i l’educació seran més importants que mai. "L’escola és un lloc on tens tots els nens, sense excepció, durant moltes hores al dia, durant molts anys, i això és una cosa que cal aprofitar, ja que vivim en societats molt segregades i l’escola és un dels pocs espais de confluència", apunta convençuda Nadal, qui afegeix que l’escola és el lloc on construir la idea d’un nosaltres que només es pot construir en espais compartits, i cap de tan privilegiat", relata la sociòloga.

Evitar l’efecte fugida

A ulls de Nadal, hi ha una qüestió clau a tenir en compte: no abaixar la guàrdia amb la segregació escolar. "Hem de vetllar perquè aquest creixement de la població no es tradueixi en un retrocés dels avenços en la lluita contra la segregació escolar. Retrocedir en aquest camp generaria un problema de manca de cohesió", alerta la sociòloga, que afegeix que per evitar un efecte fugida de les classes mitjanes cal aconseguir l’equitat entre els centres.

El català com a vincle

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

L’escola és també el lloc on s’adquireix la llengua de comunicació compartida, el català, un altre aspecte al qual donar especial atenció si es vol avançar cap a una societat cohesionada. Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística, assegura que el Pacte Nacional per la Llengua assenyala la necessitat de defensar "la millor versió del nostre model lingüístic a l’escola", un model que "sobre el paper és una cosa, però a la pràctica hi ha molts aspectes que encara cal millorar", afegeix el conseller, convençut de la necessitat d’incentivar l’ús horitzontal de la llengua entre els alumnes, "l’única manera d’aconseguir col·loquialitzar-la".

"L’escola ha d’ensenyar català i també crear una vinculació amb la llengua, una vinculació personal, perquè no cal tenir el català com a primera llengua per fer-te’l teu", apunta Vila recordant que l’objectiu del Pacte Nacional per la Llengua és "crear coneixedors i usuaris de català en un nombre superior al nombre de persones que arriben a Catalunya". Repte que defineix (amb raó) com a "colossal".