Por de les dietes hiperproteiques

"Al principi em va sorprendre per a bé. El meu fill, que sempre havia picotejat brioixeria i patates fregides, de cop i volta demanava salmó a la planxa, amanides de cigrons, pollastre a totes hores. Vaig pensar: ‘¡Per fi!’. Pocs mesos després, però, la nevera ha quedat reduïda a arròs, ous ferrats i hamburgueses. Em diu que ho té controlat, però no deixo de preguntar-me si no s’hauria de fer una analítica, si tota aquesta dieta no li passarà factura a la salut. Té 23 anys, però sé de nois de 16 o 17 que fan el mateix... ¿Els afectarà el desenvolupament?".

El relat d’aquesta mare resumeix un fenomen cada vegada més visible: adolescents i joves que, empesos per la moda del gimnàs i de les xarxes, abracen dietes hiperproteiques sense supervisió professional. El que comença com una recerca de salut o estètica, sovint es converteix en un menú repetitiu i pobre en varietat amb riscos per a la salut.

Els riscos

La dietista i nutricionista Júlia Farré, directora del Centre de Nutrició i Psiconutrició que porta el seu nom, avisa: "Les dietes hiperproteiques poden sobrecarregar el ronyó i el fetge, sobretot si hi ha predisposicions genètiques o patologies prèvies". A això s’hi afegeix un efecte de desplaçament: com que se centren en la proteïna animal, deixen de banda fruita, verdura i cereals integrals, cosa que genera dèficits de fibra, vitamina C, vitamina A, àcid fòlic, calci o magnesi. Quan, a més, la proteïna arriba en forma d’hamburgueses o fregits, el risc es multiplica. "L’excés d’aliments processats, rics en greixos saturats, sal i sucre, augmenta la probabilitat d’obesitat, problemes digestius, inflamació o colesterol alt", resumeix Farré.

La dietista i nutricionista Maria Antentas, de l’Hospital de Sant Pau, coincideix en el fet que la proteïna és essencial en l’adolescència, però avisa contra els excessos. "Un adolescent no té els mateixos requisits que un adult. Si des de petit segueix una dieta hiperproteica i redueix hidrats i greixos saludables, pot acabar desenvolupant sobrepès, obesitat i diabetis del tipus 2 en l’edat adulta", assenyala.

Antentas recorda que no només importa la quantitat de la proteïna, sinó també la qualitat: "Un excés de proteïna d’origen animal, especialment carns vermelles i processades, pot alterar el perfil lipídic, hepàtic i la funció renal a llarg termini. En canvi, les proteïnes vegetals aporten fibra, vitamines i minerals, i no generen aquests riscos".

Analítiques i senyals d’alarma

La preocupació de molts pares sobre la necessitat d’analítiques té fonament. Segons Antentas, en aquests joves, convé controlar paràmetres com el filtratge renal, la creatinina, l’àcid úric i el perfil lipídic. "És com amb un medicament: la dieta hiperproteica ha d’ajustar-se i monitoritzar-se. Encara que el noi es vegi fort, pot estar desenvolupant dèficits que només es detecten amb una analítica", remarca. Farré afegeix que els pares han d’estar al cas de canvis bruscos de pes, obsessió per les calories, irritabilitat o aïllament social. "Són senyals d’alerta que poden indicar un trastorn de la conducta alimentària. Detectar-ho a temps és clau per a la recuperació", recorda.

La falta d’hidrats complexos i vegetals no només afecta nutricionalment sinó també físicament. "Sense prou carbohidrats, la recuperació muscular és més lenta i apareix més fatiga", explica Antentas. A més, la manca de verdura i fruita pot provocar anèmia i somnolència, problemes que els adolescents poden atribuir al cansament del gimnàs sense relacionar-los amb la dieta que porten. A llarg termini, adverteix, les conseqüències són silencioses: "El ronyó no es queixa fins que està molt danyat, igual que la tensió alta. Els riscos més greus es veuen amb els anys".

¿Què poden fer les famílies?

Ni la prohibició ni l’enfrontament són una bona solució. Farré recomana que els acompanyin i els ofereixin alternatives mediterrànies: peix, llegum, fruita, verdura, fruita seca, cereals integrals. I, sobretot, no deixar que la proteïna es converteixi en un monòleg alimentari.

Notícies relacionades

La sincera crítica d'una mare pel cost de 'La tornada al col·le': "Ens han demanat vuit llibres i no sap ni llegir ni escriure"

Rodalies Sud tindrà només una via per obres al Garraf

Antentas indica un altre consell pràctic: desconfiar de les notícies que circulen per les xarxes. "Hi ha molta intoxicació d’informació. Molts influencers recomanen suplements proteics que, a més de proteïna, porten sucres i greixos que no són gaire saludables. No tot el que porta l’etiqueta d’alt en proteïna és bo".

Aquestes dues expertes coincideixen que la clau és l’equilibri. El gimnàs pot ser una motivació positiva, sempre que no derivi en rigidesa extrema. Com resumeix Farré: "Disfrutar de l’esport i del menjar sense obsessionar-se pel cos és saludable. Quan apareix culpa, rigidesa o aïllament, estem davant una obsessió". I, com adverteix Antentas, l’aparença pot enganyar: un jove es pot veure fort, però això no vol dir necessàriament que estigui sa. Una reflexió que resumeix el dilema de moltes famílies que, entre arròs i hamburgueses, es pregunten on hi ha la línia fina entre cuidar el cos i posar-lo en risc.