Forma ‘interurbis’

Els viatgers busquen el seu a l’Estació del Nord. És un edifici fabulós, compartit amb un poliesportiu i la Guàrdia Urbana. Funcionava amb façana a llevant, com un baixador de poble. El 1910 gira i s’amplia, aixecant un superb arc de ferro que donava accés a les andanes i encarava la Barcelona de l’Exposició Universal. Un nou Portal Nou. Remet a una poderosa idea de Catalunya ciutat amb què la Mancomunitat, des de 1916 fins a 1922, va connectar 405 pobles per telèfon. Tots amb escola i biblioteca. Ciutadà primer, empreses després. L’estació ofereix un aspecte brut, sinistre a l’acostar-s’hi. No sols per les obres de redecoració. Vint taules de ping-pong dormen en desordre sota la gran portalada. Els conductors es deixen abordar –¿Com veuen això de les concessions, senyors?– Amb suspicàcia i un acudit vell. Les set paraules més terrorífiques de la llengua anglesa: "Soc del govern i vinc a ajudar". –A veure el repartiment, perquè hi ha concessions que...–freguen índex i polze– i d’altres que no. Celebren el carril bus de la Diagonal i resen perquè acabi la Sagrera. –¿Què podria millorar? –La informació. I després el ferm, l’amplada del carril bus, la gestió del territori. Tant esdeveniment esportiu, festa de barri i carrer tallat a discreció. Està bé pacificar però aquí donem servei al país sencer. Ah, i les condicions laborals. –¿Què més? –Mira on som. Ves a veure l’estació de Saragossa. O la d’Oviedo. Tornes i seguim.