Les universitats catalanes introdueixen la IA en els seus estudis
Les enginyeries de la UPF estrenen currículums adaptats a la tecnologia més avançada; a la UAB, aquest serà un "curs d’experimentació", i la UPC portarà aquesta eina a tots els graus.

Tres anys després de la seva irrupció, la intel·ligència artificial (IA) és una realitat en l’educació superior. La majoria d’universitats fan servir eines d’IA generativa per a la docència, bàsicament per generar contingut i facilitar la investigació. La tecnologia, no obstant, està molt més estesa en el dia a dia de l’alumnat. Els rectorats han pres nota i estan convençuts que la IA ha de fer el següent pas: entrar en els plans d’estudi. De fet, la Pompeu Fabra (UPF), l’Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Politècnica de Catalunya (UPC) ja hi estan posades. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha inclòs una assignatura optativa sobre eines d’IA en el grau de Multimèdia. I a Madrid, els alumnes de primer curs de Periodisme de la Carles III estudiaran aquest any una disciplina nova: Periodisme i Intel·ligència Artificial.
Avui, les facultats consideren que la tecnologia d’última generació pot ajudar a personalitzar la docència i reforçar l’aprenentatge perquè la formació dels estudiants s’adapti al futur laboral que els espera. "És necessària l’alfabetització en IA als campus. Hem de traslladar a tots els estudiants sabers bàsics d’aquesta tecnologia, amb independència de l’àrea de coneixement. Partint de la cautela i incloent, per descomptat, un punt de vista crític. És molt important que sàpiguen contrastar informació", explica Robert Clarisó, referent docent en IA a la UOC. "La IA ha d’entrar en els plans d’estudis, sí. Però amb precaució i de manera lenta", afegeix el professor posant èmfasi en el fet que els docents han de traslladar a l’alumnat els beneficis i els riscos de les noves eines. "El veritable coneixement consistirà a saber quan és necessari utilitzar-la i quan no", adverteix.
En la mateixa línia, el vicerector de Polítiques de Digitalització de la UB, Xavier Triadó, remarca que la IA és un instrument, com tants d’altres, amb llums i ombres. Per això és bàsic inculcar als alumnes el sentit crític. "Els estudiants han de manejar la IA per ser més competents, no menys. Han d’aprendre a utilitzar-la i, sobretot, donar-li valor afegit. Si no, quan surtin al mercat laboral, els ocupadors no els contractaran a ells sinó una eina tecnològica, que els sortirà més barata", adverteix el responsable de la UB que al juny va organitzar una jornada entre el professorat sobre IA.
El docent afegeix que la tecnologia d’última generació canviarà fins i tot la manera de fer classe. "La docència haurà de ser més reflexiva. En lloc de ‘fes això’ hem de dir als alumnes ‘per què fas això’. ¿Com l’introduïm en els plans d’estudi? En això estem", conclou.
Els alumnes han anat per davant. Gairebé nou de cada deu estudiants universitaris (89%) utilitza eines d’IA, sobretot les que resolen consultes i generen converses. El 44% les utilitza diverses vegades a la setmana i un 35%, de manera diària, segons l’últim informe de la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD), publicat al maig. El 40% afirma que la seva universitat no promou encara l’ús de la IA (un 12% creu que el restringeix), un 38% creu que el fomenta de manera limitada i només un 23% creu que ho fa activament. Només el 34% indica que ha rebut formació específica per part de la seva facultat sobre IA, i gairebé la meitat diu que no ha rebut formació però que li agradaria rebre-la.
L’informe de CYD insisteix que, fins ara, els esforços de les facultats han anat encaminats a formar en IA professors i investigadors. Però la IA és "essencial per al futur laboral dels diplomats". "Els graus han de preparar-se per a un mercat laboral diferent. Determinades feines que fins ara feien persones graduades ja no les faran o es necessitaran molts menys treballadors per fer-les", afirma a Efe el vicerector de Planificació Acadèmica de la UPF, Sergi Torner, que afegeix que alguns estudis que s’imparteixen en aquesta universitat ja estaran refets de cara a aquest curs. És el cas de les enginyeries, que estrenaran plans d’estudis adaptats a la tecnologia més avançada.
Prudència i control de riscos
Notícies relacionadesEl vicerector de Polítiques Digitals de la UAB, Toni Espinosa, demana prudència i control de riscos, però avança que la IA formarà part d’un ambiciós pla estratègic en el curs 2026-2027 per redefinir el perfil professional dels diplomats. Serà un "curs d’experimentació", diu. També la UPC presentarà un pla estratègic per aplicar en tots els graus.
"La IA no ens deixarà sense feina a tots. Canviaran coses, és clar, com va passar fa anys amb els ordinadors. Però algú ha de donar contingut a la IA. Alguns llocs de treball desapareixeran, i en d’altres baixarà la demanda. Però la majoria continuen sent necessaris", destaca el professor de la UOC.
- Ciberseguretat Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon
- Carla Simón: "La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir, tot i que després va venir la putada de la sida"
- Successos Una pacient psiquiàtrica se suïcida després d’esperar 48 hores a urgències
- Demanda disparada Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis
- Transport aeri Barcelona és la connexió més afectada per la retallada de 36 rutes de Ryanair
- Servei saturat Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi
- Descobriment científic Pacients amb fatiga crònica, després de descobrir-se l'origen genètic de la seva malaltia: "Ens han fet pensar que era psicològic"
- La investigació més gran fins ara Un macroestudi reconeix que la fatiga crònica té origen genètic i obre la porta a nous tractaments
- L'ONZE DE SETEMBRE Les Diades del procés: vuit diferències
- Guerra a Ucraïna Putin amenaça d’atacar tropes occidentals si es despleguen a Ucraïna