Les universitats catalanes obren pas a la IA als plans d'estudis

"La universitat i la societat han anat en contra del progrés massa vegades al llarg de la història. Això no pot tornar a passar". Amb aquesta frase, el rector de Lleida, Jaume Puy, va deixar clar a la trobada Universia, celebrada a València el 2023, que l'educació superior no esquivaria la IA. En aquell moment, a nivell oficial, els plans de formació i reciclatge del professorat universitari no incloïen encara l'ús acadèmic de ChatGPT. Han passat dos anys i el panorama és diferent. Les facultats consideren que la tecnologia d'última generació pot ajudar a personalitzar la docència i reforçar l'aprenentatge perquè la formació dels estudiants s'adapti perfectament al futur laboral que els espera.

"És necessària l'alfabetització en IA als campus. Hem de traslladar a tots els estudiants sabers bàsics d'aquesta tecnologia, amb independència de l'àrea de coneixement. Partint de la cautela i incloent, per descomptat, un punt de vista crític. És molt important que sàpiguen contrastar informació", explica Robert Clarisó, referent docent en IA a la UOC. "La IA ha d'entrar als plans d'estudis, sí. Però amb precaució i de forma lenta", afegeix el professor fent èmfasi que els docents han de traslladar a l'alumnat els beneficis i els riscos de les noves eines. "El veritable coneixement consistirà a saber quan és necessari usar-la i quan no", adverteix.

En la mateixa línia, el vicerector de Polítiques de Digitalització de la UB, Xavier Triadó subratlla que la IA és un instrument, com tants altres, amb llums i ombres. D'aquí que resulti bàsic que els campus sàpiguen inculcar als alumnes el sentit crític. "Els estudiants han de manejar la IA per ser més competents, no menys. Han d'aprendre a usar-la i, sobretot, donar-li valor afegit. Si no, quan surtin al mercat laboral, els ocupadors no els contractaran a ells sinó a una eina tecnològica, que els sortirà més barata", adverteix el responsable de la UB que, el passat mes de juny, va organitzar una jornada específica entre el professorat sobre IA.

Sense deixar d'aplicar el principi de cautela, el docent afegeix que la tecnologia d'última generació canviarà fins la forma de fer classe. "La docència haurà de ser més reflexiva. En lloc de 'fes això' hem de dir-li als alumnes 'per què fas això'. ¿Com ho introduïm als plans d'estudis? En això estem", conclou.

Els alumnes, per davant

Els alumnes han anat per davant. Gairebé nou de cada deu estudiants universitaris (89%) utilitza eines d'IA, sobretot, les que resolen consultes i generen converses. El 44% les usa diverses vegades a la setmana i un 35% ho fa de forma diària, segons l'últim informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), publicat el passat maig. El 40% afirma que la seva universitat no promou encara l'ús de la IA (un 12% creu que no només no ho promou, sinó que ho restringeix), un 38% creu que ho fomenta de forma limitada i només un 23% creu que ho fa activament. Només el 34% dels enquestats indica que ha rebut formació específica per part de la seva facultat per aprendre a usar les eines d'IA, i gairebé la meitat manifesta que no ha rebut formació però que li agradaria rebre-la.

L'informe de CYD insisteix que, fins ara, els esforços de les facultats han anat encaminats a formar en IA professors i investigadors. La IA és, no obstant això, "essencial per al futur laboral dels egressats", així que ha arribat l'hora que deixi de passar de puntetes per les aules. "Els graus han de preparar-se per a un mercat laboral diferent. Determinats treballs que fins ara feien persones graduades ja no els faran o es necessitaran molts menys treballadors per fer-los", afirma a l'agència Efe el vicerector de Planificació Acadèmica de la UPF, Sergi Torner, que assegura que alguns dels estudis que s'imparteixen en aquesta universitat ja estaran refets de cara a aquest curs. És el cas de les enginyeries, que des del setembre estrenaran sengles plans d'estudis després que la universitat hagi estat dos anys treballant en modificacions per adaptar-los a la tecnologia més avançada.

Curs d'experimentació

El vicerector de Polítiques Digitals de la UAB, Toni Espinosa, demana prudència i control de riscos, però avança que la IA formarà part d'un ambiciós pla estratègic al curs 2026-2027 per redefinir el perfil professional dels egressats. Serà un "curs d'experimentació" i a cada assignatura es realitzaran proves que serviran per concretar les modificacions més endavant. Moltes coses, no obstant això, seguiran com fins ara. "Estudiar una cèl·lula en biologia o una legislació en dret no ha de canviar gaire", conclou.

Notícies relacionades

Los foráneos ya son el 9,4% en los campus españoles

Catalunya elimina els peixos de llacs pirinencs per restaurar els ecosistemes

"La IA no ens deixarà sense feina a tots. Canviaran coses, clar, com va passar fa anys amb els ordinadors. Però algú ha de donar contingut a la IA. Alguns llocs de treball, els menys, desapareixeran, i en altres baixarà la demanda. Però la majoria seguiran sent necessaris", destaca el professor dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Pla estratègic a la UPC

En el cas de la UPC, el fet que els estudis impartits tinguin un caràcter menys transversal que en altres universitats i es centrin en l'àmbit tecnològic està portant l'entitat a plantejar un pla general d'adaptació dels currículums a la IA generativa. El professor Cecilio Angulo, responsable de l'actualització dels estudis davant les noves demandes del mercat sorgides a partir de la IA, afirma que el proper octubre es presentarà a la direcció de la universitat un pla estratègic bàsic a aplicar en tots els graus de la universitat. La idea és que el pla entri en vigor "tan aviat com sigui possible, en funció de les mesures", detalla Angulo, que afirma que el document buscarà que els nous plans d'estudis posin més el focus en ensenyar als alumnes a desenvolupar aquelles tasques en què la intervenció humana seguirà sent imprescindible.