Més maldat que bogeria

¿Qui o què encén els focs a Galícia? ¿Està demostrat que la "majoria" són intencionats? ¿Quants dels detinguts són piròmans? Potser en la resposta a un grapat d’interrogants es troba la solució a l’enigma: per què un estiu més, la muntanya gallega crema sense control. Sense combustible al terreny, només amb l’"espurna" humana, no hi hauria focs massius. Tot i així: ¿qui els encén? Aquest estiu ja tenim tres detinguts i 22 persones investigades per incendis forestals des de juliol, a Oímbra (Ourense), Poio (Pontevedra), Vilardevós (Ourense), Tomiño (Pontevedra)... Aquests dos últims tenien o antecedents per incendis, o estan sent investigats per la seva possible participació en una desena d’incendis més entre el 2017 i el 2024.

El psicòleg Jorge Sobral, catedràtic de la Universitat de Santiago, qüestiona la idea que els incendis forestals a Galícia siguin obra d’una multitud de piromaníacs. "Les administracions diuen aquestes coses, segons la meva opinió, per excusar les seves responsabilitats en la gestió de les muntanyes. Ningú es pot creure que hi hagi tal quantitat de piròmans", afirma.

Sobral distingeix entre tres grans orígens del foc: les negligències i imprudències, que qualifica com "la immensa majoria"; els focs intencionats amb finalitats espúries i els provocats per autèntics piròmans, persones amb un trastorn de control d’impulsos. "Existeixen, és clar, però són molt pocs i molt ocasionals, igual que passa amb els assassins en sèrie. La probabilitat és mínima perquè responen a malalties mentals molt minoritàries", diu.

No es pot parlar tampoc d’un únic perfil d’incendiari. "N’hi ha una gran varietat: subjectes que canalitzen la seva ira a través del foc, psicòtics que ho viuen com a purificació, o individus amb un patró propi del psicòpata. Amb tal diversitat de motivacions, extreure un perfil comú és impossible", resumeix. Per a ell, el focus s’ha de posar en l’arrel del problema: la gestió de la muntanya. "La propietat fragmentada, l’abandonament agrícola, la desaparició de la ramaderia extensiva, la proliferació de brossa... Tot això converteix el territori en una alfombra inflamable. En conclusió, Sobral redueix les motivacions a dos pols: "Bogeria davant maldat". Uns ho fan des de la psicosi, altres des de l’antisocialitat. "En certs casos, els dos aspectes es poden donar simultàniament", adverteix.

A Galícia, la memòria del Pla de prevenció i defensa contra els incendis forestals 2025 assenyala que durant l’any 2024 hi va haver 32 persones detingudes i 93 d’investigades per la seva presumpta implicació en focs forestals. El perfil del "piròman" clínic, però, amb prou feines apareix en els registres.

El psicòleg recorda que la Fiscalia de Medi Ambient va desmuntar fa anys, després d’un exhaustiu informe, la tesi d’una suposada xarxa organitzada de terrorisme incendiari. "Feijóo torna ara amb el mateix, malgrat que l’evidència i les dades ho desmenteixen", observa.

Al seu torn, un investigador de focs consultat confirma que les causes són diverses. Diu que, mentre alguns casos semblen clarament provocats, altres responen a negligències, accidents o fins i tot focus secundaris generats per la propagació. L’especialista reclamant cautela davant la "caça de bruixes" que de vegades envolta les investigacions i rebutja les teories que atribueixen els incendis a màfies o interessos econòmics. "El més habitual són accions puntuals d’individus, fins i tot per disputes veïnals". Les dades oficials donen suport a aquesta visió. Des de la llei de muntanyes del 2003, que impedeix canviar l’ús del sòl durant 30 anys després d’un foc, va desaparèixer gran part de l’incentiu.

Sense pla educatiu

I, segons l’últim anuari d’Interior, el 2023 la Guàrdia Civil va registrar 2.944 incendis a Espanya, però només 225 (7,6%) van ser presumptament provocats. Únicament 17 es van atribuir a incendiaris en sentit estricte. La majoria van respondre a conflictes agraris, venjances, vandalisme o altres motius. La major part van quedar sense aclarir (1.977) o es van associar a negligències. I més del 85% es van deure a llamps.

Notícies relacionades

Retards a Rodalies un mes abans de començar les obres de l’R3

Albiol explica que la falta de mitjans motiva el tancament de les platges

Per la seva part, el catedràtic en Edafologia i Química Agrícola Agustín Merino alerta que els incendis forestals a Galícia són un problema estructural i social, més enllà de l’acció d’incendiaris. En la seva opinió, l’abandonament del medi rural i la fragmentació extrema de la propietat generen un caldo de cultiu que afavoreix la propagació del foc.

Davant aquesta situació, denuncia l’absència d’un pla educatiu estable a escala autonòmica i estatal: "No hi ha en els currículums de secundària ni una sola menció als incendis, el problema ambiental més greu de Galícia". Defensa que els estudiants són clau, ja que són els futurs propietaris de muntanyes.