¿Per què Galícia crema cada any?

VERÓNICA RODRÍGUEZ.

La presidenta de l’escola d’Enginyeria de Muntanyes estudia amb atenció els factors que afecten la biomassa, que fan que cremi. "Les causes per les quals avui hi ha incendis forestals no són les mateixes que als anys 50. El problema ara és la falta de gestió forestal a escala paisatge", diu. L’excés de vegetació i el canvi climàtic haurien de ser, segons la seva opinió, un al·licient perquè es produeixi un canvi. ¿Com es fa? "Establint eines de planificació i de gestió del territori. Fragmentant i donant diferents tipus d’usos adaptats a les condicions climàtiques", indica. "Cal determinar bé quins usos donar-li i donar incentius als propietaris que realment gestionen el territori", proposa. ¿I què passa amb les finques abandonades? "L’Administració té eines per fer gestions en les quals no apareixen els amos de finques".

RAQUEL BAUTISTA.

L’alcaldessa de Petín (Ourense) ja fa dues setmanes que lidia amb els incendis i les seves conseqüències. Petín va ser una de les viles que es va veure sotjada per les flames. Ara les coses estan millor, però ella assegura que en els seus 55 anys mai havia viscut res igual. "Aquí hi ha molta muntanya, amb pi. Les úniques zones on parava era a les hortes, on estava més net", afegeix. Aquesta és potser la clau per als focs per a ella. "El gran problema és que hi ha moltes finques a noms d’avis finats, de persones que ja no viuen aquí. Són finques privades en les quals no podem netejar", explica. "Potser necessitem una altra classe de legislació perquè tot canviï", puntualitza.

JOSEFA ÁLVAREZ.

Alias Morena és agricultora i viticultora a As Chas (Ourense), una de les zones zero dels focs. Vivia de les tres hectàrees de vinyes, a més dels seus fruiters i les seves 30 ovelles. El foc s’ha carregat gairebé tot. Creu que el problema sorgeix per la falta de manteniment que hi ha als llogarrets: "Aquí quedem pocs, la majoria de la gent es jubila, d’altres se’n van i les finques es queden sense desbrossar", assenyala. Afirma que ells entren a netejar en finques abandonades en nombroses ocasions però, tot i així, no és suficient. "Mentrestant, la muntanya no deixa de créixer i el bestiar desapareix. Seria una bona mesura que ens fiquessin vaques i ovelles al llogarret perquè s’encarregarien de desbrossar". Ara afronta les pèrdues, emocionals i econòmiques. Per evitar que d’altres visquin el mateix insta a protegir els que s’interessen pel medi rural: "¿Com convencerem els joves que vinguin si veuen que els pot passar això?"

JOSE RAMÓN GONZÁLEZ.

"La muntanya crema perquè està abandonada. Hi ha una continuïtat que permet la propagació", diu taxativament aquest ramader a Castromil (Ourense), una zona d’incendis recurrents. "Amb la falta de superfície agrària útil és com es generen els incendis grans, és la clau", assegura.

"Cal estudiar per què un foc que comença a A Mezquita arrasa durant vuit dies amb tot. Cal veure per què tota la prevenció que es va fer la resta de l’any no va funcionar", assenyala. Per a ell, trencar la continuïtat de la massa forestal és la clau, donant als ramaders zones estratègiques per actuar. "Nosaltres no només fem la funció de produir aliments, també gestionem la muntanya. Si ens ajuden garantim que mantindrem una zona lliure de problemes".

IVÁN PÉREZ.

És bomber per a la Brif Laza, però a més està format en ciències ambientals i té un canal de divulgació, Savia Nova, en el qual parla de la idiosincràsia del foc i l’ordenació de la muntanya. ¿Com es poden afrontar? La clau rau en el fet que les administracions apostin per polítiques que fomentin l’assentament de la població en el medi rural. També és necessari impulsar les agrupacions forestals i cohesionar-les mitjançant la legislació. Tot això amb l’objectiu de crear un entorn diversificat. "També es donen ajudes perquè es plantin, per exemple, nabius, i després els comprem fora perquè els costos són molt més baixos. Després acabem pagant la diferència amb l’extinció d’incendis a causa de l’abandonament rural", acaba dient.

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

MANUEL SANMAMED.

El president de la Comunidade de Montes Montemaior de Verín (Ourense) té experiència com a bomber forestal a més de com a administrador de muntanyes. No tenien el seu perímetre descurat. "Entre subvencions i desbrossaments propis, teníem les coses bé. De fet, va trigar quatre dies a cremar. Vam contenir el foc durant tres dies", indica. ¿Com evitar-ho? Sanmamed assegura que el concepte de "bosc mosaic" és una utopia: "La prevenció és molt important, però no n’hi ha prou. Muntar un jardí variat a Galícia és impossible. La nostra terra és molt fèrtil i sempre hi haurà brossa", explica. "Aquest foc va estar tres dies sense vida; amb una millor organització, no s’hauria produït la reactivació", assenyala el president.