Les vacances no existeixen per a les famílies amb fills amb discapacitat

Segons les estadístiques del 2024, a Catalunya hi ha unes 720.000 persones amb discapacitat, de les quals 243.050 tenen discapacitat intel·lectual, trastorns mentals o combinen la discapacitat intel·lectual amb problemes físics i de mobilitat. Si es miren les dades de la dependència, a Catalunya hi ha uns 13.000 menors amb un grau de dependència reconegut, 20.000 si se suma la franja dels 18 als 30 anys. "No tenim un servei d’oci inclusiu, garantit, per ajudar les famílies durant l’estiu, però tampoc en les vacances de Setmana Santa o Nadal", es queixa Galmés. Dincat ofereix un servei de suport en el qual un cuidador va a casa de les famílies quan ho necessiten durant algunes hores. Calcula que arriben a un centenar de llars, amb una cobertura mitjana de 150 hores anuals. "Cobrim un percentatge molt baix de la necessitat real", assenyala Galmés.

El projecte dels cuidadors de Dincat ha estat a punt de trontollar aquest estiu. Un error en la resolució de la subvenció de Drets Socials els privava del 40% dels fons sol·licitats, per la qual cosa algunes entitats prestadores no van poder ajudar les famílies fins que la Generalitat va confirmar que hi havia un error i va facilitar tot el finançament sol·licitat. En aquest sentit, Galmés demana fons més estables per no haver d’estar patint any rere any. Aquesta demanda també l’estenen des del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional.

També està desbordat un altre dels serveis públics que es cuiden d’aquestes persones perquè les seves famílies puguin reposar alguns dies. És la Llar Respir, de la Diputació de Barcelona, que programa estades d’entre tres dies fins a tres mesos a l’any. El servei és gratuït per als menors de 18 anys i amb finançament públic per als majors d’edat. Tenen una trentena de llits, que van rotant durant el curs per donar sortida a més d’un miler d’ingressos. Aquest estiu, s’han sol·licitat 622 ingressos des de l’1 de juliol fins al 30 de setembre. Només seran possibles 412 estades: 218 es queden fora. "La demanda que tenim és brutal, ens falten llocs per atendre aquestes persones sobretot a l’estiu, ara mateix som l’únic recurs públic que ofereix estades temporals per a persones amb discapacitat", explica Cecilia Navés, coordinadora del recurs.

"Cada any detectem més famílies, hi ha més peticions i sol·licituds que altres anys", explica Navés. Cada mes les peticions voregen les 200, tot i que a l’estiu superen les 300. Si el 2023 van assumir 1.457 ingressos, l’any passat van arribar als 1.765. Aquest any, en només sis mesos, ja han superat el miler. El 60% de les persones que ingressen tenen trastorns de conducta, i Navés reconeix que en alguns casos, davant una crisi o un brot, han hagut de tornar els usuaris a les seves famílies. "Necessitem recursos adequats per cobrir les necessitats de totes aquestes persones, de vegades nosaltres no podem donar resposta al ser un recurs temporal", assegura Navés. La ciutat de Barcelona també ha ofert més de 5.900 hores de suport aquest estiu per a unes 60 persones amb discapacitat.

Dos mil euros en casals

Tanmateix, la majoria de les famílies ni tan sols coneixen que hi ha aquests recursos. "Jo m’he hagut d’encarregar de la meva filla durant tot l’estiu. Desapareix l’escola, desapareix la fisio... vaig demanar plaça en un casal a la regidora de Serveis Socials i em van dir que intentarien adaptar-ho, encara espero resposta", lamenta Beltrán, veïna de Sant Adrià de Besòs.

Notícies relacionades

La baixada de temperatures i la humitat alleuja la lluita contra el foc, que salta a Pontevedra i continua virulent a Lleó

La durada de l’onada de calor a Catalunya va ser excepcional

Elena Martí, mare de dues filles amb discapacitat intel·lectual, s’ha deixat més de 2.000 euros en els casals d’estiu de les seves filles. "Em cobren el doble o el triple perquè els monitors han d’adaptar la ràtio a la meva filla. I quan demanes ajuda a l’Ajuntament, et quedes fora de les beques perquè tenim ingressos, és molt injust", explica. Ara, a l’agost, assumeix que és molt pitjor. "Per a mi l’agost és la pitjor època de l’any, és trasbalsador, són 24 hores seguides sense repòs: els ho has de fer tot, et necessiten tota l’estona", explica.

La Belén, mare d’una noia de 20 anys, ha optat per contractar una cangur durant dues hores cada dia per poder fer la compra, la bugada i altres feines de casa. El drama va començar al juny, quan va acabar l’escola d’educació especial. "Quan arriba l’estiu és quan més feina tinc, i em preocupa el futur, perquè jo estaré més dèbil, i ella més forta. No tenim ni un suport de l’Administració", lamenta.