El descens de temperatures dona una treva a Zamora, Ourense i Càceres

Castella i lleó.

A Zamora, a Castella i Lleó, el fum es va dissipar a primera hora del matí de dimarts i això va permetre a les patrulles helitransportades entrar en acció per mirar de sotmetre l’incendi forestal de Porto que dilluns va entrar sense permís i sense perdó al Parc Natural del Llac de Sanabria, destruint tot el que va trobar al seu pas.

La matinada de dilluns a dimarts va ser de contenció de l’alè per a les més de 8.000 persones que el dispositiu d’emergència va ordenar evacuar en una desena de municipis de la comarca i que encara seguien ahir fora de les seves cases. Les flames eren a les portes de les vivendes, especialment a Vigo de Sanabria, que se‘n va deslliurar per tot just uns metres. La dràstica baixada de les temperatures va fer que una llengua de foc que avançava a un ritme "fora del normal", en paraules dels bombers forestals, es desfés a poc a poc fins a morir a l’entrada del nucli urbà.

L’incendi forestal de Porto va perdre virulència durant la jornada d’ahir, tot i que el vent continuava complicant les tasques d’extinció d’un front que ha devorat per complet les serres que dibuixen l’skyline d’un dels grans paradisos de l’Espanya interior, com és l’entorn del llac de Sanabria. L’operatiu s’esforçava a enfrontar el foc cara a cara després de dur a terme tasques de contenció als municipis amenaçats per les flames.

Avui es compleixen 10 dies de greus incendis ininterromputs a la província de Zamora. El 10 d’agost s’encenia la primera espurna a Molezuelas de la Carballeda, que al final es convertiria en el gran incendi de l’estiu a Espanya amb una estimació que supera les 35.000 hectàrees calcinades, la majoria d’aquestes a la província de Lleó. Un dia més tard, els equips d’emergència es van desdoblar per atendre un nou front a Puercas de Aliste que va fer recordar la catàstrofe del 2022 a la serra de la Culebra, sinistre saldat amb 4.500 hectàrees calcinades.

L’incendi de Porto, finalment, es va iniciar el 14 d’agost i encara es troba fora de control després de carregar-se entorn de 10.000 hectàrees. A més, en aquest temps s’han produït altres focs de menys entitat a les localitats de Mahíde i Castromil.

Extremadura.

Vuit dies sense parar de cremar, 15.500 hectàrees calcinades i un perímetre que arriba ja als 155 quilòmetres. L’incendi de Jarilla (Càceres), que va començar el 12 d’agost després de l’impacte d’un llamp (n’és la principal hipòtesi), continuava avançant pel nord extremeny i preocupava especialment l’expansió del flanc sud, per la vall del Jerte i Castella i Lleó. No havia tocat sostre encara, però les previsions van millorar notablement en les últimes hores. Per això, ahir a la tarda s’aixecava l’evacuació de l’últim poble desallotjat, Rebollar, tot i que es mantenia en cases aïllades del perímetre d’Hervás, Jerte, Tornavacas, Cabezuella del Valle i Navaconcejo. Tampoc hi havia ahir a la nit cap municipi confinat .

El de Jarilla és ja el foc més greu que ha viscut Extremadura des d’inicis del segle (molt lluny de l’incendi més gran fins ara que es va produir a Las Villuercas el 2005, en el qual van cremar 12.000 hectàrees) i amb molta probabilitat serà un dels pitjors de la seva història.

Ahir a la nit encara seguia molt viu, però ahir, el vuitè dia, va ser clau per començar a posar-hi setge per fi. Amb unes condicions meteorològiques més favorables (temperatures més baixes i més humitat, tot i que molt pendents dels canvis del vent) i una injecció extra de mitjans humans i materials procedents de nou comunitats del país (Catalunya, Madrid, Balears, Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia, Aragó, País Valencià i Castella i Lleó), del Govern central i de països com Alemanya (amb 65 bombers i una vintena de vehicles destinats a evitar reactivacions al flanc sud) i Eslovàquia, el setge al foc s’enfortia.

Ahir van participar en l’extinció fins a 25 mitjans aeris (13 de fora de la comunitat), el desplegament més gran fins al moment. A més, van treballar a la zona 21 unitats de bombers de diferents cossos, entre altres professionals forestals.

Galícia.

El descens tèrmic va donar ahir una petita treva a la lluita contraincendis, alentint l’avenç de les flames a Galícia. Segons Medio Rural, entre dilluns a la nit i dimarts van cremar unes 3.040 hectàrees, un 30% del que va cremar la jornada prèvia (unes 10.500). Així, 20 dies després del primer gran foc registrat aquest estiu, l’1 d’agost a Vilardevós, que va donar el tret de sortida a l’onada d’incendis, la superfície cremada a Galícia ascendeix a 76.564,6 hectàrees; una xifra que el sistema europeu d’informació sobre incendis forestals Copernicus eleva, en canvi, a més de 150.000.

Des d’inicis d’agost, segons va explicar ahir el delegat territorial de la Xunta a Lugo, Javier Arias, la comunitat ha registrat 492 incendis, uns 370 més que en el mateix període del 2024, i 30 d’aquests tan sols diumenge passat.

Notícies relacionades

La durada de l’onada de calor a Catalunya va ser excepcional

Catalunya entrenarà la IA per a la conducció autònoma

Al tancament d’aquesta edició es mantenien vuit incendis actius a la comunitat, tots a Ourense. D’aquests, el més preocupant continuava sent el de Larouco, que ja és el més gran de tots els que han tingut lloc a Galícia des que n’hi ha registres i, a més, amenaça àrees protegides de les muntanyes d’O Courel. Dilluns a la nit va avançar unes altres 2.000 hectàrees, fins a les 20.000, cosa que va afectar el concello homònim i nou municipis més.

Segons Medio Rural, hi va haver dos focs més que van avançar ahir, el de Chandrexa de Queixa, que ja havia calcinat 18.000 hectàrees, i l’originat al municipi de Carballeda de Avia, que ahir va arribar fins a les 4.000 hectàrees. Ahir, no obstant, no hi va haver evacuacions ni confinaments.