L’èxit de les teràpies dirigides

De fet, la seva edat biològica, aquests 83 anys, és molt superior a la que transmet la seva vitalitat. Té energia per anar una hora al dia, com a mínim, al gimnàs. A més, camina entre cinc i 10 quilòmetres i treballa cada dia al seu jardí, tret de quan l’hi impedeixen els viatges o altres aficions.

El seu metge, Adrián Mosquera Orgueira, hematòleg de l’Hospital Universitari de Santiago de Compostel·la, ratifica que el Julio Mario "està, de facto, curat". "No es pot dir curat del tot perquè no hem seguit els malalts prou temps, però que puguis prendre un fàrmac oral amb poca toxicitat, durant 15 mesos, i després puguis suspendre el tractament i estar cinc o 10 anys sense rebre una altra teràpia és un canvi de paradigma".

"No sabem si més endavant hi haurà una recaiguda, però crec que els pacients de menys risc, amb alteracions genètiques més benignes, probablement estan curats. Els de més risc, potser no, però després t’endus sorpreses perquè el Julio Mario tenia una alteració d’alt risc genètica i la remissió és completa, amb malaltia mínima residual negativa", explica.

Efectivament, el Julio Mario és un cas paradigmàtic perquè a la seva família són sis els diagnosticats de leucèmia o limfomes, amb la mateixa base genètica d’alt risc. Ell va ser el primer i, quan l’hi van comunicar, gairebé no sabia res de la leucèmia. "Pensava que era una malaltia que afecta els nens", explica, així que l’impacte inicial en ell i la seva família va ser "gran".

Un refredat que no es curava

No obstant, va tenir la sort de patir un tipus de càncer sanguini crònic, el desenvolupament del qual és més lent que el de les neoplàsies agudes. En concret, la seva leucèmia afecta les cèl·lules limfoides –la medul·la òssia produeix massa limfòcits B– i és el tipus de leucèmia més freqüent en adults (un 40%). Se’n diagnostiquen 4,5 casos nous a l’any per cada 100.000 habitants, així que a Espanya la pateixen al voltant de 22.750 persones. El Julio Mario va ser diagnosticat perquè tenia un refredat que no s’acabava de curar.

L’edat mitjana del diagnòstic és als 70 anys, és més freqüent en homes i s’espera que la prevalença s’incrementi en el futur per l’augment de l’esperança de vida i l’increment de la incidència en persones més joves.

Inhibidors de ‘check point’

Però, afortunadament, ara existeixen teràpies dirigides contra aquesta malaltia que estan tenint resultats impensables fins fa molt poc. Per exemple, fa només un lustre, el tractament convencional continuava sent la quimioteràpia, però molts pacients no es curaven i desenvolupaven neoplàsies secundàries. Però ara existeix la possibilitat de subministrar-los els anomenats inhibidors de check point, fàrmacs dirigits a proteïnes específiques que estan vinculades amb el desenvolupament del càncer, que estan aconseguint una "remissió bastant completa" en un "percentatge altíssim" de pacients amb leucèmia limfocítica crònica, segons explica el doctor Mosquera.

"Aquests fàrmacs no només milloren el control de la malaltia, sinó que augmenten la supervivència dels pacients. És a dir, han convertit que pràcticament ara el fet de morir-se d’aquesta malaltia sigui estrany i abans no era tan estrany", afegeix.

Notícies relacionades

La gran esperança

Més de 4.000 escolars de València començaran el curs en barracons

També és ressenyable que el Julio Mario gairebé no ha tingut símptomes de la malaltia o els tractaments. Una vegada va superar aquell interminable refredat que va provocar que el derivessin a hematologia i li diagnostiquessin leucèmia, només ha tingut trastorns digestius menors. Ni tan sols va perdre el cabell quan va rebre quimioteràpia.

"El més complicat va ser assumir-ho i els dubtes sobre si podria continuar amb la meva vida o no, o si m’havia d’abrigar més del compte o no sortir per no agafar fred; però una vegada vaig agafar confiança en mi mateix i em van donar resultats els tractaments, faig vida normal", indica.