Fins a tres anys de presó per saquejar jaciments

De fet, una de les funcions de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra és rastrejar el ciberespai per detectar la venda d’objectes que poden procedir de robatoris o de saquejos de jaciments arqueològics. Els agents, amb formació especialitzada en història i art, acaren les peces trobades amb els catàlegs de museus, centres patrimonials o universitats per saber si han sigut sostretes.

Fins fa ben poc, aquest ciberpatrullatge es limitava a pàgines web especialitzades en col·leccionisme, venda de patrimoni històric i cases de subhastes. Actualment, s’ha ampliat a xarxes socials i portals de compravenda generalistes, al descobrir que alguns saquejadors arqueològics les utilitzen per comercialitzar les seves troballes. La facilitat per adquirir detectors de metalls ha incrementat el número de furtius ocasionals.

Els agents adverteixen que la majoria de les peces espoliades acaben en aquestes webs. Els Mossos recorden que aquesta pràctica té greus conseqüències per a la conservació del patrimoni, ja que l’extracció sense metodologia científica provoca la pèrdua d’informació valuosa que s’obté a l’estudiar tant els materials com el context on es trobaven.

Fortes sancions

La llei de patrimoni històric espanyola estableix que les restes arqueològiques són domini públic i apropiar-se’n constitueix un delicte contra el patrimoni històric. El Codi Penal castiga amb penes de presó de sis mesos a tres anys, o multes de 12 a 24 mesos, els danys a jaciments arqueològics –terrestres o subaquàtics– o al patrimoni amb valor històric, artístic, científic, cultural o monumental. La pena és més gran si es fa malbé un jaciment mitjançant excavacions il·legals o la destrucció de cales per espoliar objectes.

A més del retret penal, també existeixen sancions administratives. La Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura recorda que no fa falta autorització per posseir un detector de metalls, tot i que el seu ús per descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleontològiques s’ha de subjectar a la normativa de protecció del patrimoni. Per aquesta raó, "tota intervenció arqueològica o paleontològica requereix autorització prèvia" i ha de ser realitzada per professionals.

Notícies relacionades

Catalunya registra tres vegades més espolis arqueològics que el 2024

Una covid més contagiosa repunta amb les interaccions de l’estiu

L’extracció fora d’una intervenció autoritzada constitueix una infracció administrativa castigada amb multes que poden arribar als 901.518,16 euros, depenent de la gravetat i dels mitjans tècnics fets servir. "La utilització d’eines tècniques es té en compte per graduar la quantia de les sancions", afegeixen des de Cultura.

L’objecte arqueològic o paleontològic extret forma part del domini públic i no pot ser apropiat individualment ni comercialitzat. La normativa indica que si es descobreix una resta arqueològica o paleontològica per casualitat, aquesta s’ha d’entregar en un termini de 48 hores al Departament de Cultura o a l’ajuntament corresponent. En cas de no fer-ho, la persona s’exposa a multes que oscil·len entre 6.010 i 210.354 euros.