El fotoretoc eleva la pressió estètica

L’auge de la intel·ligència artificial ha impulsat la creació de desenes d’aplicacions de retoc fotogràfic que, a diferència de Photoshop, només requereixen un clic per modelar el cos de manera instantània. Les més populars sumen més de 20.000 descàrregues cada una i prometen des d’afegir músculs fins a aprimar-se la silueta "sense alterar la resta de la imatge", cosa que, fins ara, delatava els que editaven les seves fotografies. La majoria d’aquestes apps, de fet, no es venen com a eines per alterar fotografies sinó com a recursos per "millorar les imatges" i "treure la millor versió de tu". "No utilitzis filtres que distorsionen la teva cara i et fan irreconeixible. Utilitza la IA perquè sempre et vegis en el teu millor moment", afirma una plataforma. "Oblida’t de gimnasos i treu a lluir els teus músculs amb un sol clic", afegeix una altra. "Ningú notarà que has editat les teves fotos", conclou una tercera, la subscripció prèmium de la qual ascendeix a 9,99 euros a la setmana o 520 euros a l’any.

Aquest fenomen, adverteixen els experts, amenaça de duplicar la pressió estètica i fomentar els problemes d’autoestima entre els seus usuaris. D’una banda, perquè la popularització d’aquestes eines fa que les fotografies al natural mai estiguin a l’altura de les editades. I per una altra, perquè els mateixos usuaris poden acabar comparant-se no només amb influencers o celebritats, sinó amb versions retocades de si mateixos. I al mirar-se després al mirall, la distància entre imatge editada i realitat pot generar rebuig o inseguretat. "Aquests efectes poden ser especialment greus en adolescents i joves, ja que es troben en una etapa crucial per a la construcció de la seva identitat i la seva autoestima. Però aquest tipus d’inseguretats poden afectar qualsevol", comenta Jaime Gutiérrez, responsable de l’àrea de Noves Tecnologies del Col·legi Oficial de Psicòlegs (COP).

L’èxit d’aquestes aplicacions no només s’explica per l’ús que en fan els mateixos usuaris. Segons explica Gutiérrez, en realitat la clau està en com aquestes imatges editades són recolzades per la resta de la comunitat. Molt més que aquelles instantànies al natural. "L’allau de likes que generen aquest tipus de fotos actuen com un reforç positiu que no només valida, sinó que incentiva aquest tipus de pràctiques. El resultat és un cercle viciós en el qual editar les fotos no només es torna habitual, sinó gairebé necessari per sentir-se acceptat o valorat en l’entorn digital", comenta l’especialista.

Dismòrfia corporal

El Mario (nom fictici) està a punt de complir els 30 i, segons explica, està en aquesta edat en la qual les seves fotografies ja reflecteixen alguna línia d’expressió. "Em vaig descarregar aquestes aplicacions perquè em sortien molts anuncis a Tiktok. Al principi només les utilitzava per treure’m les arrugues del front i les ulleres. Després, per provar, vaig començar a posar-me músculs i tauleta. Ara em costa veure una foto meva sense editar perquè sento que no soc jo i que si la comparteixo els altres pensaran malament de mi", comenta. Entre els seus amics, diu, l’ús d’aquestes aplicacions és un secret que sap tothom. Tot i que, almenys en el seu cercle, ningú ho reconeix. "Un amic em va ensenyar el seu perfil de Tinder i vaig reconèixer els filtres que va utilitzar a gairebé totes les seves fotos. Crec que té una app de pagament perquè es veia molt realista. Això sí, després diu que no vol quedar amb ningú perquè li fa vergonya que vegin que no és el de les fotos", afegeix entre rialles.

Només fa falta obrir una aplicació com Instagram per veure que l’ús de filtres i eines de retoc fotogràfic ja s’ha popularitzat fins a tal punt que rara és la imatge que no llueix editada. Sobretot en el cas de les instantànies d’estiu on la gent posa en banyador o, en general, amb roba més reveladora. "El problema de fons és que només s’està legitimant un tipus de cànon de bellesa. El dels cossos prims i musculosos. I això, a la llarga, pot generar problemes d’autoestima entre els que no es veuen així", comenta la psicòloga Andrea Arroyo, especialitzada en trastorns de les conductes alimentàries, que argumenta que, als quadres més greus, aquest tipus de tècniques d’edició poden incentivar casos tant d’anorèxia com de vigorèxia. "Redoblar la pressió estètica i els ideals de bellesa irreals suposa un risc per a la salut mental a totes les edats, però, especialment, entre les noies més joves", afegeix.

Notícies relacionades

Detingut un menor de 17 anys com a presumpte autor de vuit incendis forestals a Santiago

Les noves teràpies revolucionen les patologies de la san

Tant la Lucía com el Mario afirmen que utilitzen aquestes aplicacions gairebé que com un joc. "Igual que d’altres utilitzen filtres", reivindiquen. Tot i així, tots dos reconeixen que des que van començar a utilitzar-les ja no aconsegueixen veure’s del tot bé en imatges sense editar. Aquest fenomen, segons explica Arroyo, pot definir-se dins del paraigua dels trastorns de dismòrfia corporal. "Aquestes dinàmiques fomenten una preocupació excessiva per suposats defectes que, en realitat, o no existeixen o per a la resta són pràcticament imperceptibles. Però quan un usuari s’acostuma a veure a través de filtres i de fotos editades, al veure una imatge al natural pot sentir un gran malestar perquè se senten exposats i vulnerables", comenta. Sobre això coincideixen els dos joves entrevistats, que reconeixen que en alguna ocasió sí que han sentit gran ansietat al veure com algun amic pujava una imatge d’ells sense retocs.

La dictadura dels retocs fotogràfics sembla que, lluny de ser una cosa temporal, ha arribat per quedar-se. Davant d’això, la psicòloga aposta per "fomentar el pensament crític" tant entre els que utilitzen aquestes aplicacions com entre els que observen de forma passiva l’auge d’aquest tipus d’imatges. "Una cosa és utilitzar aquestes aplicacions de manera puntual i amb un objectiu gairebé lúdic i una altra cosa és sentir un profund malestar quan no es fa. La pregunta clau aquí és: ¿què sento a l’editar una imatge? ¿I què passa quan no ho faig? Si la resposta té a veure amb sentiments d’angoixa, això s’hauria d’interpretar com un senyal que el seu ús està resultant nociu", comenta la psicòloga i afegeix que s’hauria de portar el debat als instituts.