Girona, Montcada i Igualada, on més creix el frau elèctric per la marihuana

La suma de zones industrials i residencials juntament amb una bona comunicació expliquen el fenomen de les plantacions en aquestes ciutats

Girona, Montcada i Igualada, on més creix el frau elèctric per la marihuana
3
Es llegeix en minuts
G. S. / M. A.

La convergència de zones industrials, àrees residencials i bones comunicacions expliquen que Girona, Montcada i Reixac i Igualada siguin els tres municipis on més va créixer el frau elèctric per marihuana detectat per Endesa a Catalunya entre el 2023 i el 2024, segons dades consultades per EL PERIÓDICO. En el cas de Girona, dels 95.199 KWh defraudats el 2023 en plantacions, es va incrementar fins als 733.606 GWh el 2024, cosa que suposa un augment del 671%.

Tanmateix, les estadístiques del frau elèctric analitzades per aquest diari revelen un fenomen específic al Vallès, regió amb marcada presència de naus industrials. A més de Sabadell i Terrassa, en el top cinc del frau elèctric atribuïble a marihuana a Catalunya durant el 2024, Montcada i Reixac destaca com el segon dels municipis de tot Catalunya on la defraudació més va créixer durant el darrer exercici.

Fonts de l’Ajuntament de Montcada avalen que en el municipi es donen els tres factors ja esmentats, i descriuen el creixement del 424% entre el 2023 i el 2024 de l’energia defraudada (de 326.114 KWh a 1.707.493 KWh) com un fet "realment preocupant".

L’executiu local de Montcada considera que el frau elèctric en plantacions suposa un "problema de seguretat, de convivència i també d’infraestructura, ja que impacta directament en la qualitat del subministrament", tot i que asseguren que estan incrementant la col·laboració amb els Mossos i amb Endesa per "detectar els indicis del frau".

A Igualada, on els 15 expedients per frau elèctric en plantacions del 2024 corresponen a naus industrials, fonts municipals destaquen que "la tasca policial que permet detectar les plantacions és proactiva i ràpida". L’augment a la capital de l’Anoia és substancial, del 353%, passant d’1,9 GWh el 2023 a 7,8 GWh el 2024. "Treballem conjuntament amb la policia local i els Mossos d’Esquadra, amb llaços forts de cooperació que es van consolidar arran de la pandèmia", defensen.

Amb tot, la lectura de les dades del frau a Igualada també dona la constatació del reforç dels dispositius policials en els últims anys, d’acord amb el govern municipal: "Les dades evidencien la tolerància zero amb aquest tema per part de l’Ajuntament". De fet, el govern local posa sobre la taula portar a terme pròximament un "reconeixement oficial" a la tasca policial en la lluita contra les plantacions de marihuana.

Molèsties i ajuda

L’Ajuntament de Montcada és conscient que aquesta mena de plantacions "generen problemes greus de convivència", entre els quals esmenten "talls de llum constants, sobrecàrrega de la xarxa, sorolls o pudors". "Això és inadmissible i cal actuar de manera coordinada i decidida", adverteixen fonts municipals, que esmenten "la necessitat de dotar els municipis amb més recursos, tant humans com tecnològics, per poder fer front a aquestes xarxes criminals".

D’altra banda, a Sant Cugat del Vallès, on entre el 2023 i el 2024 s’ha reduït l’afectació en un 15% (marcant, però, uns significants 3,7 GWh robats en plantacions el 2024), el govern municipal considera clau la proximitat de la policia local amb els veïns, ja que el gruix de plantacions es troba en zones residencials: "Malgrat que la xifra del frau crida l’atenció, el municipi té un dels millors índexs de percepció de seguretat", matisa el regidor de Seguretat de Sant Cugat, Bernat Picornell.

A Lloret de Mar,―població on el frau elèctric en cultius va augmentar un 101%,― fonts municipals valoren l’ajuda dels veïns, que "sovint informen quan noten moviments sospitosos", i destaquen els esforços que fa la policia local. L’executiu local indica que des de fa més d’un any són l’únic municipi català que denuncia administrativament els titulars dels immobles en els quals es detecten plantacions, en virtut de la llei del sector elèctric.

Notícies relacionades

Aquesta llei disposa que les empreses distribuïdores poden desconnectar instal·lacions de manera immediata "en el cas de connexions il·legals directes, en situacions que comportin risc per a les persones o coses i en els casos que es determinin reglamentàriament". Si bé la norma facilita la tasca policial, els Mossos d’Esquadra apunten que la laxitud de les penes que recauen sobre els defraudadors fa que punxar la llum els pugui "sortir gairebé gratis", assenyala el cap de l’àrea central d’anàlisi criminal, Albert Llena.

Endesa recorda que en altres països d’Europa "el frau elèctric comporta penes de presó", mentre que a Espanya el Codi Penal castiga aquesta pràctica amb fins a 12 mesos de multa, que són de tres mesos en casos de fraus inferiors a 400 euros. "Això no contribueix a frenar la proliferació de connexions il·legals", conclou la companyia.