El frau elèctric descobreix la marihuana oculta en polígons

És a partir de les últimes dades (2024) d’aquest fenomen, compendiades per Endesa, que EL PERIÓDICO publica ara la primera radiografia de plantacions a Catalunya localitzades ciutat a ciutat. Els registres de la companyia, que gestiona el 95% del mercat elèctric català, revelen que les màfies oculten els seus cultius en àrees amb un fort component industrial i pròximes a infraestructures clau per traslladar la mercaderia al mercat europeu, com les autopistes AP-7 i A-2.

Canvi de paradigma

Els Mossos d’Esquadra confirmen un canvi de paradigma entorn de la ubicació de les plantacions: si el 2020 els cultius interiors representaven un 65% de les operacions policials, el 2024 ja van suposar un 87%. Els municipis catalans amb més energia elèctrica defraudada atribuïble a la marihuana l’any passat van ser Igualada, Sabadell, Premià de Dalt, Terrassa, Lloret de Mar, Matadepera i Sant Cugat del Vallès. A més del factor industrial, en algun d’aquests també convergeix el sigil que ofereixen les urbanitzacions residencials, igualment allunyades dels nuclis de població. Només el 2024, els Mossos van decomissar uns 7.000 quilograms de marihuana en operacions.

Les plantacions de marihuana són el motiu principal (un 33% dels casos) pel qual es defrauda energia a Catalunya. Després van la indústria, el turisme i el comerç. El tercer àmbit originari del frau és el de les vivendes particulars. Endesa no disposa de les proporcions de frau elèctric atribuïbles a indústries o particulars. El 2024 es van defraudar un total de 490 gigawatts-hora (GWh) d’energia a Catalunya –un GWh equival a un milió de kilowatts-hora (kWh)–, dels quals 162 GWh van correspondre a plantacions de marihuana. Si bé el total d’energia robada va créixer un 37,6% entre el 2023 i el 2024, la tendència quant a la marihuana és d’estabilització.

Una comparació a partir de les dades de consum d’energia elèctrica a Catalunya, registrades pel Departament de Territori, il·lustra la mida del frau. Amb els 490 GWh defraudats es podria alimentar d’energia, per exemple, una ciutat com Badalona (unes 83.300 llars) durant un any. I, amb la suma defraudada només en cultius de marihuana, es podria proveir Gavà o Esplugues de Llobregat (unes 18.000 llars) durant 12 mesos més.

Cooperació clau

Atès que en la pràctica majoria de les plantacions la llum està punxada –els Mossos expliquen que en tota la seva història només han trobat una organització que pagués l’electricitat–, la cooperació entre Endesa i la policia és clau per a la detecció i desmantellament de les plantacions. A cada regió policial hi ha un interlocutor amb Endesa. Dispositius conjunts de tècnics de la companyia i Mossos acudeixen a desenganxar del subministrament. Són situacions delicades: la policia assegura que de vegades els responsables de la plantació electrifiquen els elements metàl·lics de les cases, a mode de trampa perquè qui vulgui entrar es quedi enganxat.

No obstant, i més enllà de les plantacions, si no es detecta un delicte relacionat amb el frau, els operaris d’Endesa van sense escorta a les inspeccions. Un tècnic de la companyia, que prefereix no revelar el seu nom, explica quines situacions es troben en aquestes ocasions: "La gent no reacciona sempre d’una manera adequada quan els descobreixes. Això, de vegades, es tradueix en amenaces, insults, agressions verbals i alguna vegada físiques, o fins i tot punxar-te les rodes del cotxe. A mi, personalment, m’han acorralat i m’han arribat a treure una pistola. Són moments de molta adrenalina que, quan pares, t’adones del perill que has passat".

El concepte "naus industrials" apareix en una desena de les operacions més recents de la policia catalana en aquest àmbit criminal: "Són idònies per a les màfies perquè allà els resulta més senzill fer ponts per defraudar energia elèctrica", explica Albert Llena, cap de l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat dels Mossos. El responsable policial esmenta un gruix d’operacions al Vallès, "on els polígons són més grans i espaiosos per acollir plantacions".

Les cocapitals del Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa) són el segon i quart municipi català respectivament on més energia elèctrica per marihuana es va defraudar el 2024. I no és fútil que la dimensió dels kilowatts-hora estafats en aquestes ciutats sigui proporcional a la mida de les seves àrees industrials. Segons dades actualitzades (2025) de la Diputació de Barcelona, Sabadell és la novena ciutat de la província amb més hectàrees industrials (495,9). Terrassa (443,1 hectàrees) és la dotzena. A la ciutat amb més afectació del rànquing d’Endesa, Igualada (amb més de 7.000.000 KWh defraudats per marihuana), les 15 plantacions detectades el 2024 es trobaven en naus industrials.

De fet, l’única sentència judicial del 2025 sobre frau elèctric per marihuana a Catalunya ubica els fets en polígons industrials de Canovelles i les Franqueses (Vallès Oriental). A més de condemnar sis infractors amb presó d’un any i multa per pertinença a grup criminal i delicte de defraudació de fluid elèctric, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica una indemnització a favor d’E-Distribució, la marca d’Endesa per a la distribució elèctrica, de la gens menyspreable xifra de 716.814,94 euros.

Element clau

La baula de la distribució és un element clau en la cadena de producció de la marihuana a Catalunya. Al cap i a la fi, els objectius dels cultivadors són els de qualsevol empresa legal: maximitzar beneficis i reduir costos. Per això se situen en àrees pròximes a les grans autovies del país: "És per la facilitat per transportar la mercaderia, l’AP-7 és la sortida cap al mercat europeu", sentencia Llena. Endesa avala el fenomen i afegeix l’A-2 i l’Eix Transversal a l’equació, tot i que adverteix que des del 2020 la tendència es desplaça cap a l’est: "S’estan quedant sense espai a Catalunya", conclouen.

Notícies relacionades

"¿Com estarà casa nostra quan hi tornem?"

Un temporer de 61 anys mor a Alcarràs per un cop de calor

També tenen presència destacada entre les localitats amb més frau per marihuana urbs vallesanes com Sant Cugat o Matadepera (la sisena i la setena amb més afectació). Allà, més que espais industrials, les màfies prioritzen la discreció de les apartades urbanitzacions residencials: "Cases grans, familiars, a quatre vents: tenen ben muntada la logística per passar desapercebuts", descriuen el sergent de la policia local Óscar García i el regidor de seguretat santcugatenc, Bernat Picornell.

Un cas paradigmàtic dels dos factors és el de Lloret de Mar (el cinquè municipi de Catalunya amb més frau per marihuana el 2024), on atribueixen l’impacte, d’una banda, a "la proximitat amb França", però també a "la dispersió geogràfica, amb més de 40 urbanitzacions", segons fonts municipals. Després de Barcelona, Lloret de Mar és el municipi català on els Mossos van fer més operacions l’any passat.