Dones de més de 75 anys que viuen soles, el col·lectiu amb més risc de morir per calor a Barcelona

L’estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha analitzat la mortalitat atribuïble a la calor en aquesta ciutat durant els mesos de maig a setembre des del 2016 fins al 2024. Segons aquest informe, els pitjors anys van ser el 2017, el 2018 i el 2020, quan es van produir 474, 417 i 535 mortes causades per les altes temperatures. De fet, aquests tres anys, les morts per calor van suposar entre el 8% i el 10% del total. Si es tenen en compte aquests nou anys analitzats, els dies que la temperatura a Barcelona va superar els 34 ºC (el llindar de calor intensa), el risc de mortalitat va augmentar un 50%, en comparació amb les jornades a temperatura confortable, que es troba en els 25 ºC.

De fet, en les dones, la probabilitat de morir els dies en què se superen els 34 ºC va augmentar un 69%, mentre que en el cas dels homes aquesta taxa és tres vegades inferior: del 28%. En el cas de la gent gran, el risc de morir es va incrementar el 52% en comparació amb els dies en què la temperatura és confortable, mentre que en les persones joves aquest percentatge és del 40%. Les dades de l’any passat també mostren que el dia que es va arribar a la màxima temperatura, de 37 ºC, el risc de morir també va créixer un 23% respecte als dies de calor intensa. És precisament en aquest context en què s’identifiquen les diferències més marcades entre uns col·lectius i d’altres. El risc de mortalitat de les dones durant aquestes jornades de rècord és del 29% respecte a les de calor intensa, per un 17% dels homes. Per edat, l’increment del risc de morir aquests dies entre les persones grans és del 26%, mentre que el dels joves és del 15%.

Set

«Amb la vellesa, es perd el mecanisme que regula la set, no són conscients que la tenen i algú els ho ha de recordar. Per això el risc també es complica amb les persones que viuen soles, i més si tenen problemes de mobilitat o de memòria: aixecar-se i anar a buscar aigua és més difícil, o no recorden que no han begut en tot el dia», explica la doctora Francia. L’especialista afegeix dos factors més que poden agreujar la deshidratació. Un, els medicaments. «Provoquen pèrdua de líquids, com per exemple els que es prenen per al cor o la diabetis». I el segon és que la deshidratació els afecta més perquè els seus òrgans estan més deteriorats.

Però, ¿i per què les dones? Una part de l’explicació es troba en la massa muscular. El múscul és el teixit on s’acumula més aigua, però, a mesura que envellim, es perd massa muscular i es guanya greix. «En les dones, el contrast és encara més accentuat, de manera que el seu cos reté menys aigua», explica la doctora. La menopausa tampoc ajuda. «La pèrdua de les hormones femenines altera la regulació de la pell amb la calor, i són més susceptibles a la deshidratació», afegeix Francia. En aquest context també pesen factors socials. «Les dones tenen més esperança de vida, així que hi ha més dones vivint, i vivint soles».

Sang més salada

Notícies relacionades

¿Per què hi ha tants incendis a Espanya aquest estiu? Cinc claus per entendre què està provocant i alimentant les flames

El 85% dels joves de menys de 30 anys no es poden emancipar: la pitjor dada des del 2006

La doctora explica que la deshidratació pot portar a la mort si no s’atén. El primer òrgan que es veu afectat és el ronyó, que pot patir una fallida renal. També augmenta la concentració de sal (sodi) en la sang i això pot causar dany cerebral irreversible. El cor treballa més forçat i l’oxigen no arriba bé als diferents òrgans». Si en els joves la deshidratació pot fer efecte, en la gent gran és pitjor, perquè els òrgans estan més afectats, especialment quan es pateixen diverses malalties. Per aquest motiu, a moltes de les persones grans amb deshidratació se les detecta quan arriben a l’hospital o a la consulta a causa de caigudes, marejos, paraules inconnexes o desorientació. «A l’estiu es nota especialment a urgències», explica la doctora.

L’estudi remarca que, els tres dies en què Barcelona va superar els 34 ºC, la calor es va cobrar la vida de 55 persones. Tots tenien més de 75 anys: 35 eren dones, i 20, homes. El dia de rècord va ser quan la ciutat va arribar als 37,5 ºC, la temperatura més alta mai registrada. Des de començament d’estiu, aquest rècord ja s’ha polvoritzat: l’Observatori Fabra va registrar el 30 de juny 37,9 ºC a Barcelona. Per això, la doctora demana extremar la precaució els pròxims tres dies. «Cal insistir a la gent gran que beguin aigua i es refresquin amb ventiladors o aire condicionat. Moltes vegades no el posen per no gastar, perquè van justos de diners». Per a l’aigua, proposa posar alarmes o escriure missatges que ho recordin. «És essencial per a la seva vida», remarca.