Un pla B amb referents positius

"Al final, el nostre objectiu és que els nens, quan tornin a l’escola, puguin explicar als companys què han fet aquest estiu, i que estiguin tristos perquè s’acaba", explica Alana Hurtado, coordinadora de les Campanyes Socials de la Fundació Pere Tarrés. Sembla una cosa normal, però no ho és. A Catalunya hi ha milers de famílies que no poden marxar de vacances. I els menors, sense escola, tenen poques alternatives d’oci. Per això l’entitat organitza colònies i casals gratuïts per a famílies en situació de pobresa durant tot l’estiu.

Especialment important són els del mes d’agost i la primera setmana de setembre, que beneficiaran 2.400 famílies. "És el mes més crític perquè tanquen totes les extraescolars", diu Hurtado.

La realitat dels més de 7.000 menors que passen aquestes setmanes pels 26 casals i els 23 torns de colònies becats és molt complexa. "Els seus pares treballen durant moltes hores al dia en unes condicions molt precàries i sovint no poden garantir-los un àpat nutritiu al dia: per això l’oferim nosaltres", explica Hurtado. La majoria són mares soles amb pluriocupació que miren de tirar endavant amb els seus fills com poden. "Els pares se’n van a treballar i es queden sols: hi ha nens que s’han de fer càrrec d’altres de més petits, viuen en una habitació rellogada i es passen el dia amb altres adults desconeguts que no són ni de la seva família –segueix Hurtado–. D’altres estan en pensions de l’Ajuntament perquè els han desnonat i, si no, es queden pel carrer a fer coses que no haurien de fer, a estar amb una gent que no els convé".

Realitats complexes

La Pere Tarrés busca aconseguir tot el contrari: un espai de joc i alhora educatiu per a aquests nens i adolescents, amb activitats des dels 3 als 16 anys. "És un pla B perquè surtin de tot allò i que facin el que els toca per la seva edat i amb referents positius. Ens trobem nens amb actituds més desafiadores, estem parlant de menors que viuen situacions greus de violència, malestar o incertesa. D’altres són més apàtics, tenen l’ànim molt decaigut, estan esgotats", explica Hurtado. En molts d’ells es nota l’empremta que deixa la crisi de l’habitatge. "Es van desplaçant d’un lloc a un altre, cosa que costa molt processar, per això quan estan en aquestes activitats es relaxen i s’obren".

Notícies relacionades

"¿Com estarà casa nostra quan hi tornem?"

Un temporer de 61 anys mor a Alcarràs per un cop de calor

La programació sempre és canviant, en funció de la realitat i necessitats dels menors. Els educadors també aconsegueixen detectar problemes de conducta o trastorns alimentaris. En altres ocasions, els nens, més relaxats i confiats, poden arribar a revelar abusos o situacions de violència.

"Cada any tenim més sol·licituds", segueix Hurtado. Un increment que va en la línia de l’augment de la pobresa infantil.