El lloguer turístic reclama una legislació adaptada a l’entorn rural

Cada vegada són més els viatgers que, fugint de la massificació de les destinacions més habituals, trien allotjar-se en localitats petites per descobrir una altra cara d’Espanya: més autèntica, més tranquil·la, més sostenible i més connectada amb el local. Una tendència que no només redefineix la manera de viatjar, sinó que també ajuda a frenar la despoblació i genera noves oportunitats de desenvolupament laboral i econòmic als pobles. Segons un informe publicat recentment per Afi (Analistes Financers Internacionals), 13 milions de persones van triar allotjar-se en entorns rurals l’any passat. Van generar una despesa estimada de 5.560 milions d’euros, dels quals 3.200 van anar a parar directament a restaurants, botigues, mercats i petits negocis locals. La seva visita, a més, va impulsar un augment del 4% de l’ocupació en hostaleria i comerç.

Un creixement del flux de turistes que està directament relacionat amb la popularització dels lloguers de curta durada. Plataformes com Airbnb, pionera en aquest format, fan possible l’arribada de viatgers a zones que, fins fa poc, quedaven fora del mapa turístic, sobretot per no tenir oferta hotelera tradicional. Segons dades de l’empresa, l’ingrés típic dels seus amfitrions a Espanya va ser de 5.200 euros l’any 2023, una ajuda clau per a moltes economies familiars.

Aquest model permet, a més, que la demanda es desestacionalitzi, fent del turisme un sector més estable per a les comunitats locals. Atrau més tipus de públic, ja que és més flexible, personalitzat i adaptable a diferents perfils i necessitats. I contribueix a diversificar l’oferta turística, allunyant-la dels grans nuclis urbans i descongestionant les destinacions més saturades. De fet, els últims anys, la plataforma ha detectat un increment significatiu de recerques en zones rurals com la Ribeira Sacra, l’Alt Empordà, la Sierra de Cadiz o l’interior del País Valencià, segons el seu últim informe de tendències.

Un marc legal propi

Amb la intenció de promoure i facilitar una activitat que representa una nova via de desenvolupament per als pobles; associacions de municipis rurals, propietaris d’allotjaments i altres actors del sector advoquen per adaptar la legislació vigent. «Està dissenyada per a les ciutats i no contempla la realitat específica dels entorns rurals, cosa que genera dificultats innecessàries», assegura Jaime Rodríguez de Santiago, director general per a Espanya d’Airbnb Marketing Services.

El mateix estudi d’Afi recull una sèrie de propostes de millora:

Una de les principals consisteix a eximir els pobles del planejament urbanístic general, al considerar-se que està pensat per a realitats urbanes amb problemes molt diferents, com la gentrificació. Resulta, en canvi, massa rígida en municipis amb menys de 1.000 habitants, on el lloguer de vacances suposa a penes el 0,6% del parc habitacional, una xifra, que està lluny de ser una amenaça per a l’habitatge permanent. Per contra, representa una oportunitat per recuperar propietats en desús: segones residències, cases deshabitades i fins i tot espais amb valor patrimonial que són restaurats i tenen una nova vida gràcies a ser reutilitzats com allotjaments rurals.

Una altra proposta clau és facilitar el registre legal d’allotjaments rurals, simplificant els tràmits burocràtics que actualment dificulten la seva posada en marxa. Molts petits propietaris, especialment en zones amb baixa densitat de població, s’enfronten a processos administratius complexos i costosos que acaben desincentivant la seva participació. Se solucionaria amb una finestreta única, procediments telemàtics i criteris específics per a l’àmbit rural.

Notícies relacionades

L’onada de calor tocarà sostre a Catalunya amb fins a 41 graus

El foc arriba al parc cultural de Las Médulas i ja hi ha gairebé 1.000 evacuats

A més, es planteja la necessitat de prioritzar aquest tipus d’iniciatives en els programes públics d’ajudes, especialment aquells vinculats a la digitalització de l’entorn rural, la transició ecològica i la promoció del comerç de proximitat. Això permetria canalitzar recursos cap a projectes amb alt impacte territorial com la rehabilitació energètica de vivendes turístiques per potenciar la seva sostenibilitat, la formació en competències digitals per a amfitrions i altres petits empresaris del sector turístic, o el suport a activitats culturals i gastronòmiques complementàries a l’allotjament.

Model en expansió

Des d’Airbnb asseguren que «aquestes reformes suposarien una millora estructural en la forma en què es gestiona i promou el turisme rural, permetent que més localitats puguin beneficiar-se d’un model que, tot i que creix de forma sostinguda des de la pandèmia, té encara un enorme marge de desenvolupament en les poblacions rurals». I és que l’informe d’Afi determina que, la incorporació d’una sola propietat de lloguer vacacional en aquelles localitats que encara no disposen d’una podria atraure fins a 580.000 turistes addicionals a l’any, amb un impacte potencial de 135 milions d’euros al poble.