Vacances amb avis dependents

El dilema a què s’ha enfrontat la María és freqüent entre les famílies que tenen a càrrec seu gent gran i dependent. Una situació cada vegada més estesa a causa de l’envelliment de la població. A Espanya es calcula que hi ha 1,6 milions de persones amb algun grau de dependència reconegut, i com que 390.000 viuen en residències, la resta, majoritàriament, estan a càrrec de les seves famílies, amb ajudes públiques o sense, ja que els recursos són insuficients.

Les famílies solen tenir organitzada la complicada logística de les cures al llarg de l’any, però quan arriba l’estiu tot es complica. I sorgeix un dilema: ¿me’ls emporto de vacances amb mi o no? ¿Es desorientaran encara més? ¿I si es posen malalts? ¿L’hotel serà accessible? ¿Ho entendrà la meva parella? ¿La família s’adaptarà a conviure amb l’avi? ¿Què pesa més, el benestar dels meus pares, que sempre m’han fet costat, o el meu o de la meva família? Les preguntes on s’acaben mai. I no tenen una resposta fàcil.

Per exemple, l’Encarna confessa que, "sabent-li molt i molt greu", aquest any ha decidit deixar la mare, amb problemes de mobilitat i una incipient demència, en una residència, en un programa públic que permet que els cuidadors descansin a l’estiu. "Aquesta vegada necessitava airejar-me i les vacances amb ella, fora de casa i en entorns no sempre adaptats, acaben sent una odissea", explica. En canvi, per a l’Imma, filla de la Maria Robert, de 96 anys, els dilemes "s’acaben" quan l’alternativa és que la dona, que viu sola i aquest dissabte fa 96 anys, es quedi tot l’estiu al pis de Barcelona. "Ara està amb els meus germans a Torà, però jo també vaig amb ella a l’apartament de Blanes, on va néixer, i passem uns dies plegades. Té problemes de mobilitat i baixem amb cotxe al poble a fer un volt, anem amb compte amb la banyera... Els espais no són adequats, però tampoc és un gran drama", afirma.

Espais adaptats

La Montse, però, sí que considera que "buscar un lloc adaptat a les necessitats de persones dependents té un significat". "De vegades sents que vas desenvolupant un sentit aràcnid per als obstacles i les dificultats. El pla és esquivar-los perquè les vacances siguin això, vacances, sense problemes ni contratemps". La mare de la Montse té problemes de mobilitat i necessita, per entrar en una piscina, que sigui d’accés fàcil i amb barana. "M’he passat dies rastrejant a internet les fotos i buscant aquesta barana a la imatge, com qui busca el Wally. De vegades les fotos no són clares, i llavors faig un truc a l’hotel per demanar-ho", explica.

Com demostren aquests testimonis, la decisió de viatjar o no amb una persona gran o dependent no és senzilla. Evidentment, si aquesta persona té una dependència o una fragilitat lleus, passar uns dies fora de casa la pot ajudar a millorar tant físicament com anímicament, ja que conèixer nous llocs estimula la funció cognitiva i també ajuda a reduir la sensació de soledat que té molta gent gran.

"Les vacances són un període clau per reforçar els vincles familiars, especialment amb la població gran, que valora molt el temps compartit. Tot i això, és important adaptar els plans perquè se sentin còmodes, segurs i partícips. Per aconseguir-ho, és fonamental escoltar les necessitats que tenen, fomentar la seva autonomia d’acord amb les capacitats que demostrin i prevenir riscos associats a la calor o a l’esforç físic excessiu", assenyala Miryam Piqueras, directora de Sanitas Mayores. Malgrat això, si la persona gran es troba "en un estat de fragilitat important, no hauria de fer viatges", adverteix Daniel Rosselló, geriatre de l’Hospital de Terrassa, vocal de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i president de l’Early Career Geriatrician Initiative de la Societat Europea de Medicina Geriàtrica.

Sentit comú

El facultatiu es refereix a persones que presentin "dependència severa per dur a terme activitats bàsiques, com dutxar-se i caminar, o que tinguin deteriorament cognitiu en grau de demència o símptomes conductuals mal controlats, com al·lucinacions i agressivitat". "S’ha de prioritzar el sentit comú. Podríem dir que és convenient viatjar quan no hi ha fragilitat ni malalties cròniques greus", assenyala.

Notícies relacionades

Els adolescents trenquen les regles de les xarxes socials i obliguen les plataformes a reformular-se

Un menor de 12 anys en va violar un altre de 5 amb autisme a Múrcia

Ara bé, si es decideix viatjar amb gent gran, és important planificar bé el viatge, buscar entorns tranquils i mantenir les rutines diàries, especialment amb les persones que pateixin demència o deteriorament cognitiu, a les quals els canvis poden generar confusió, ansietat o desorientació. "El que per a molts pot ser una opció de lleure, com anar a fer un àpat amb la família o descobrir una ciutat nova, per a una persona que té alzheimer es pot convertir en una experiència estressant si no s’adapta a les seves necessitats", adverteix América Morena, subdirectora d’atenció diürna de l’Ace Alzheimer Center de Barcelona.

Així mateix, Rosselló adverteix que la família ha d’assegurar que durant el viatge la persona gran rep "les mateixes cures que en el seu entorn habitual, que disposa dels recursos mèdics adequats per tractar-la si ho necessita i que es prenen les mesures per evitar descompensacions, com per exemple hidratar-se correctament, limitar l’exposició solar i evitar el contacte amb persones amb símptomes respiratoris o infecciosos".