Un estudi avala un nou episodi de canibalisme a Atapuerca

Un equip multidisciplinari ha descrit un nou episodi de canibalisme al jaciment d’Atapuerca (Burgos), un cas ocorregut fa uns 5.700 anys –en el Neolític final– degut probablement a conflictes locals entre grups però sense que s’hagin detectat indicis relacionats amb cerimònies o rituals. És la principal conclusió d’un estudi, publicat ahir a la revista Scientific Reports, que documenta un episodi de violència entre grups ramaders que va derivar en un cas de canibalisme i que molt probablement va enfrontar a grups locals amb altres de nouvinguts.

Les restes trobades a la cova d’El Mirador corresponen almenys a 11 individus, incloent-hi nens i adults que van ser escorxats, descarnats, desarticulats, fracturats, cuinats i finalment consumits, segons les proves que els investigadors han trobat en els ossos, segons informa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), que ha coordinat els estudis amb l’Institut d’Arqueologia de Mèrida.

Palmira Saladié, investigadora de l’Iphes i de la Rovira i Virgili, remarca que el canibalisme és una de les conductes més complexes d’interpretar, a causa de la mateixa dificultat que implica el consum d’éssers humans per part d’altres humans, a la qual cosa suma els prejudicis de la societat actual, que tendeix a interpretar aquesta conducta sempre com un acte de barbàrie. Destaca, també, la rellevància de la troballa per emmarcar-se en un moment temporal (final del Neolític) en què es desconeixia que existís el canibalisme i corroborar així que és una conducta "molt més comuna del que havíem pensat, i tot i que els investigadors no han trobat evidències de rituals o cerimònies, apunta que "és difícil pensar que no n’hi hagués".

Notícies relacionades

La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, estarà unes setmanes de baixa mèdica

Saltar al buit per «celebrar la vida» i perdre quatre amics en això: ‘La fiera’ relata la dissort de la colla de paracaigudistes de Darío Barrio

Estat excepcional

Les restes humanes trobades procedeixen de dos sectors de la cova i s’han conservat en un estat excepcional. Tots els individus consumits eren d’origen local i van ser devorats en un espai de temps molt breu. La datació per radiocarboni situa l’episodi entre fa 5.700 i 5.570 anys, en una fase final d’ocupació neolítica de la cova. De fet, tot apunta a un enfrontament intergrupal, amb l’eliminació d’un grup familiar complet i el posterior consum de les víctimes.