El 80% dels edificis espanyols no passen l’examen d’eficiència energètica

Espanya té un dels parcs immobiliaris més envellits i ineficients d’Europa, i això no només compromet el confort tèrmic de les llars –com avisa la Unió de Crèdits Immobiliaris –, sinó que també representa un obstacle seriós per complir els ambiciosos objectius de sostenibilitat que ha marcat la Unió Europea. El 2050, tota l’edificació europea haurà de ser climàticament neutra, i ja el 2030 tots els edificis de nova construcció hauran d’assolir les zero emissions, tal com estableix la nova directiva d’eficiència energètica en edificis, aprovada pel Parlament Europeu.

La situació espanyola és especialment delicada. El parc d’habitatges és responsable de prop del 25% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, segons el CSCAE, mentre que el sector de la construcció i l’immobiliari en conjunt consumeixen el 40% de l’energia i emeten el 36% del CO2, segons la Comissió Europea.

Un repte finançat

En vista d’aquest panorama, els fons europeus Next Generation EU apareixien com una oportunitat única. Espanya va rebre més de 3.000 milions d’euros per a rehabilitació energètica, canalitzats a través del Pla de Rehabilitació, Transformació i Resiliència, amb l’objectiu inicial de reformar 510.000 habitatges. Ara bé, quan falten cinc anys perquè siguin aprovats, l’execució no ha arribat ni de bon tros a aquest ritme.

Les raons del retard són múltiples. Juan Jiménez-Hevia, de Real IS AG, ho resumeix de la manera següent en un article per al portal immobiliari Idealista: "Hi ha tres grans frens: l’increment del cost dels materials respecte al 2020, la complexa burocràcia i la fragmentació normativa entre les 17 comunitats autònomes". Aquest últim punt ha representat un escull especialment important per a promotors i per a grans operadors amb activitat nacional, que s’han d’adaptar a 17 marcs reguladors diferents per a una mateixa reforma.

La Unió de Crèdits Immobiliaris insisteix que rehabilitar energèticament no és només una opció tècnica I financera, sinó una prioritat sanitària, econòmica i climàtica. De fet, actuar sobre l’envoltant tèrmic dels edificis (façanes, cobertes, finestres) pot reduir fins a un 30% la demanda de refrigeració a l’estiu, que es tradueix en un estalvi energètic de fins al 50% i en una millora substancial de la salut i el benestar dels ocupants, sobretot avis i nens.

Notícies relacionades

L’onada de calor s’allargarà 11 dies i es perfila com la quarta més llarga

Més de mig Espanya per sobre dels 35ºC

A més, en un mercat cada vegada més condicionat pels criteris ASG (ambientals, socials i de governança), l’eficiència energètica ja no és tan sols un valor afegit: comença a convertir-se en un requisit de mercat. "El futur del sector serà sostenible o no serà", avisa Jiménez-Hevia. Els habitatges que no compleixin els estàndards europeus podrien quedar fora del mercat a mitjà termini. Així, perdrien valor i dificultarien el finançament o lloguer.

El Govern, que era conscient d’aquesta urgència, va aprovar el 2024 una línia de 430 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i espais urbans. Els experts, però, coincideixen que amb això no n’hi ha prou si no s’agilitzen els procediments, se simplifica la gestió i s’informa d’una manera eficaç els propietaris i les comunitats.