La policia investiga la revenda de cites per a tràmits d’Estrangeria a BCN

Els tràmits irregulars oscil·len entre 30 i 100 euros i el que semblava una quimera –aconseguir una cita presencial a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona en poc temps– es resol en qüestió de minuts. Des de fa un temps, la Federació Catalana d’Entitats Pakistanesa denuncia que hi ha hackers i gestories que copen les cites prèvies que s’ofereixen per fer tramitacions per posteriorment vendre-les a treballadors estrangers que han d’omplir aquesta documentació per obtenir o renovar la residència o el permís de treball.

La Policia Nacional investiga aquesta revenda de cites que moltes vegades porten a terme grups organitzats que operen des de l’estranger. Segons els investigadors, a partir de programes i aplicacions, aquestes màfies aconsegueixen col·lapsar les peticions de cita prèvia. D’aquesta manera, els estrangers que han de tramitar qualsevol documentació no hi poden accedir a curt termini, cosa que abona un ecosistema que acaba encoratjant aquest tipus de revendes fraudulentes.

De fet, segons explica el president de la Federació Catalana d’Entitats Pakistanesa, Khalid Shabaz Akhtar, proliferen els anuncis per xarxes socials en els quals s’ofereixen aquestes cites i es venen a preus elevats que varien en funció del tipus de tramitació que s’hagi de fer. «He presentat queixes davant el Govern per aquesta situació, ja que aquestes persones es publiciten lliurement i el problema persisteix», remarca Shabaz. Setmanes enrere, representants d’una desena d’entitats pakistaneses a Catalunya van protestar davant l’Oficina d’Estrangeria a Barcelona per aquesta situació.

Fonts policials expliquen a aquest diari que han rastrejat l’origen dels que ofereixen aquest tipus de publicitat i es tracta de grups organitzats que no són a Espanya, de manera que resulta difícil actuar contra ells. A més, apunten, utilitzen la tecnologia per aconseguir totes les cites disponibles de manera ràpida.

«Sense cita no t’agafen, és impossible, i pagar per aquest servei és greu. No tenim facilitats per accedir-hi», indica Shabaz, que afegeix que, per solucionar el problema, en les reunions mantingudes amb representants del Govern ha proposat que es demani als sol·licitants el certificat digital amb una clau pin.

Segons aquesta federació, ciutadans pakistanesos es troben el mateix problema quan demanen cites prèvies a les comissaries de Policia Nacional a Barcelona una vegada obtingut el permís de residència a fi de continuar regularitzant la seva situació. No obstant, no es tracta d’una anomalia circumscrita al territori espanyol. Shabaz explica que en la tramitació per reagrupament familiar a l’ambaixada espanyola al Pakistan s’han arribat a demanar fins a 2.000 i 3.000 euros per una cita. Al ser una petició que caduca als 90 dies, molts treballadors que resideixen a Espanya tenen un termini determinat per portar les seves famílies. Davant aquesta pressa, assenyalen des de la comunitat pakistanesa, hi ha grups que se n’aprofiten.

Empadronaments falsos

Per aquesta raó, Shabaz també insta el Govern espanyol a implementar la utilització del certificat digital o un altre sistema telemàtic a l’estranger per facilitar el reagrupament.

Notícies relacionades

Niubó descarta reimplantar la sisena hora i defensa reduir ràtios

El Vaticà mira "amb lupa" Hijas del Amor Misericordioso

D’altra banda, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra també han investigat casos en els quals els sol·licitants de residència han presentat davant l’Administració empadronaments falsos. El gener passat, per exemple, els Mossos d’Esquadra van desmantellar una banda que es dedicava a llogar pisos amb documentació falsa que després rellogava de manera irregular a ciutadans estrangers. A canvi de diverses quantitats diners, també se’ls facilitava un fals empadronament amb el qual podien accedir a la targeta sanitària i a ajudes socials, i a tràmits per regularitzar la seva situació.

La setmana passada també es va desarticular un altre grup, amb més de 30 implicats, que operava a Palafrugell i cobrava 6.000 euros per reagrupar famílies migrants al municipi.