La criminalitat està estancada a Catalunya des de l’any 2018

Fa temps que les xarxes socials s’inunden de fotos, vídeos i missatges que proclamen un augment de la inseguretat a Espanya i, més concretament, a Catalunya. La inseguretat és, en part, una percepció subjectiva: "L’estimació del risc de patir un dany", segons defineix el Fòrum Espanyol per a la Prevenció i la Seguretat Urbana. El Baròmetre del CEO del juliol del 2025 va mostrar que un 9% dels ciutadans a Catalunya consideren que la inseguretat ciutadana és el problema més important.

El concepte "seguretat" també té una part objectiva que es mesura posant xifres a la delinqüència, però, amb tant contingut en línia, les dades i el seu context corren el risc de perdre’s. El Balanç de Criminalitat del primer trimestre del 2025, elaborat pel Ministeri de l’Interior, és clar: a Espanya els delictes han baixat un 2,8% respecte al mateix període del 2024. A Catalunya, la tendència és encara més acusada, un descens del 6%.

A l’analitzar la taxa de delinqüència a Catalunya amb perspectiva històrica, es pot observar que els últims tres anys han registrat nivells del 2018 i el 2019. El repunt després de la pandèmia obeeix a una baixada anterior de la criminalitat per les restriccions de moviment associades a la covid-19 el 2020 i el 2021. I si ens fixem en la criminalitat convencional, és a dir, excloem la ciberdelinqüència, els valors actuals són fins i tot més baixos que durant els primers anys de la dècada del 2010. El 2024, hi va haver 54,2 delictes convencionals per cada 1.000 habitants, mentre que el 2011 i el 2012 se superaven els 60.

Delictes digitals

La ciberdelinqüència és una de les poques tipologies de delicte que estan a l’alça. Tot i que va baixar el 2024 respecte al 2023 a Catalunya, la seva proporció respecte al total de criminalitat augmenta des que hi ha dades. Cada any ha anat representant una part del total de delictes que es cometen a Catalunya més gran, malgrat que els missatges virals que parlen d’inseguretat rares vegades els anomenen. Els robatoris amb violència i els furts, dos dels delictes més comentats a les xarxes socials, segueixen una tendència similar al total de la criminalitat: es van desplomar en la pandèmia i van augmentar després d’aquesta, però els seus nivells actuals estan per sota dels del 2011 i el 2012.

Per contra, els homicidis semblen estar en augment. Per entendre-ho cal diferenciar entre assassinats consumats, que en el cas de Catalunya van disminuir gairebé un 17% en el primer trimestre del 2025, i les temptatives, que van augmentar un 11%. En qualsevol cas, la taxa conjunta a Catalunya va ser el 2024 de 4 per cada 1.000 habitants. Els que s’han portat a terme són 0,88 per cada 100.000 habitants, xifra molt inferior a la mitjana global, de 6,2 per 100.000 habitants, segons l’ONU.

Augmenten les denúncies

Els delictes contra la llibertat sexual, que inclouen agressions i abusos sexuals, pornografia o assetjament sexual, entre d’altres, són una de les categories que sí que van en augment. El Ministeri de l’Interior explica que això es deu, en part, a "la reducció de tolerància social i personal" i a "més disposició de les víctimes a denunciar-los". Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori contra la Violència de Gènere, declarava que l’augment de xifres demostrava "que les dones víctimes de violència de gènere acudeixen cada vegada en més nombre a la justícia".

Notícies relacionades

Estabilitzat un incendi a Palamós i Mont-ras

El canvi de normativa sobre llums d’alerta genera un mercat fraudulent

El tràfic de drogues també fa més d’una dècada que va en augment. Interior ho atribueix també a un nombre més gran de plans i actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Totes aquestes dades contrasten també amb la idea que la immigració és la causant de la criminalitat. El total de criminalitat s’ha mantingut en nivells similars entre el 2018 i el 2024.