La justícia ordena desnonar les monges cismàtiques de Belorado

La Justícia va donar ahir la raó a l’Església i va ordenar a les vuit monges cismàtiques de Belorado (Burgos) abandonar el convent: s’acaba així el conflicte iniciat fa poc més d’un any després que les religioses trenquessin amb el Vaticà i l’Església decidís, per tant, excomunicar-les.

La jutge de Primera Instància i Instrucció de Briviesca (Burgos) va estimar en la seva totalitat la demanda de desnonament presentada el 16 de setembre del 2024 pel comissari pontifici Mario Iceta, arquebisbe de Burgos i representant legal del monestir de Belorado, segons van explicar fonts jurídiques a aquest diari. La sentència estableix que pertoca el desnonament "de la part demandada de la referida finca, la possessió de la qual ha d’entregar a l’actora". Així, condemna les vuit monges a "desallotjar, deixar lliure i expedita i a disposició" de la demandant la referida finca, a més del convent de Derio, "amb apercebiment de desnonament" si no ho fan "voluntàriament".

"Inconsistents"

La representació legal de les religioses va anunciar que recorrerà a l’Audiència de Burgos aquesta sentència, al considerar que els arguments exposats per la jutge són "inconsistents", cosa que previsiblement allargarà els terminis fins que sigui executat finalment el desnonament. El judici es va celebrar el 29 de juliol després que fossin suspesos els dos assenyalaments anteriors. En la vista, la representació del comissari pontifici va argumentar que les monges grans que no van secundar el cisma eren les que constituïen la "legítima comunitat monàstica del Monasteri de Belorado", sotmeses a l’autoritat del comissari pontifici, i no les religioses que van decidir trencar amb l’Església.

La sentència remarca que la part demandada "no ha demostrat, com així li pertocava, que reuneixi cap títol que justifiqui i legitimi l’ús de l’immoble davant el seu titular". En canvi, el comissari pontifici sí que va adjuntar com a documentació a favor seu la certificació del registre de la propietat i el certificat cadastral, la qual cosa, a ulls de la justícia, avala la pretensió de la seva demanda interposada.

Segons considera la jutge, "la separació de l’Església catòlica" que van executar les exreligioses al seu dia "és integral, de tal manera que no es pot distingir entre separar-se d’aquella i no fer-ho de l’entitat conventual, fundada per aquesta d’acord amb el dret canònic". Així, la magistrada afirma que les vuit exmonges "no estan sotmeses a l’àmbit d’aplicació del dret canònic" des del 8 de maig del 2024, quan van firmar el manifest d’abandonament de l’Església Conciliar i van trencar amb el Vaticà.

Acords nuls

D’aquesta manera, considera "nuls de ple dret" els acords a què les exmonges apel·len de transformació de les entitats religioses en associacions civils ja que no tenen legitimació per fer-ho, ja que "qui no és part de l’Església catòlica, perquè ha renunciat a ser-ho, no pot actuar com a tal ni pretendre continuar representat una entitat eclesial a l’empara d’un dret (el canònic) que ja no li és d’aplicació".

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Durant tot el procés després de la ruptura amb l’Església, les monges de Belorado van trobar un gran aliat en els sedevacantistes, entre els quals hi ha els excèntrics religiosos que en aquest temps han acudit a Belorado a donar-los suport. Són seguidors d’una posició teològica minoritària a l’Església que no dona validesa a l’actual Papa, ni a la resta de pontificats posteriors al de Pius XII, defensant postures molt conservadores i radicals.

Per poder costejar-se la seva defensa judicial, les exreligioses van obrir a la primavera un hotel-restaurant a Arriondas (Astúries) sota l’original concepte de "restaurant de clausura".