Quatre notes de final de curs

He deixat per a l’últim dia quatre reflexions sobre la temporada televisiva que ha anat des del setembre del 2024 fins aquest juliol del 2025.

El difícil format de l’entreteniment.

És molt difícil mantenir un gran nivell d’un programa d’entreteniment. Ho han fet molt bé Pablo Motos i el seu equip; fa 19 anys que són líders a la tele i a més és el programa diari que decideix veure la majoria de l’audiència. Destaco altres espais com First Dates, Tu cara me suena, Aruseros, El foraster i el Quanta Guerra, que sumen adeptes i són grans productes. Estan molt ben fets.

ELS ENGANYS i les mentides de la tele.

Un operador ha de marcar bé la seva línia informativa i d’entreteniment. El cotxe patina quan la segona envaeix la primera. Les notícies falses a les televisions i xarxes socials sobre "l’allau de cadàvers" que hi podria haver al pàrquing del Bonaire van ser mentides emeses impròpies en la nostra societat i el pitjor que es va aportar des del periodisme. Expressions del tipus "podrien", "estaria en disposició", "no descartaria" i similars no informen i erosionen la credibilitat de la cadena, per molt que després es posin medalles.

‘La famIlia de la tele’.

Va ser una penosa col·lecció d’errors voluntaris que mai s’hauria d’haver emès a RTVE, amb l’error de plantejament d’utilitzar una fórmula exitosa però que feia 10 anys que estava caducada; quan es va vestir d’operador públic no va aguantar un assalt. Va ser una sagnia econòmica amb uns sous fora de mercat en horari de tarda. Era encebar el producte, és clar, però van ser impròpies algunes ensabonades de la casa en programes com Mañaneros o La revuelta, o entrevistes fins a la sopa en partits de la Copa del Rei o de la selecció. Semblava que venien a ensenyar-nos com s’havia de fer l’entreteniment, com si La 1 no tingués experiència durant dècades a fabricar-lo. La família no va fracassar per les crítiques (i jo en vaig fer unes quantes); es va suïcidar per una paupèrrima posada en escena i una mínima aportació al gènere.

Notícies relacionades

Niubó descarta reimplantar la sisena hora i defensa reduir ràtios

El Vaticà mira "amb lupa" Hijas del Amor Misericordioso

Rialles enllaunades.

No entenc que programes d’èxit incorporin rialles enllaunades per reforçar un acudit que si és bo ja decidirà l’espectador si ha de riure –o no– sense reforç. No som al 1979, si bé hi ha programes que ho semblen. En fi: bon estiu i ens retrobem l’1 de setembre.