Ángel Durántez: "Just als 44 anys augmenta la velocitat de l’envelliment"

¿Quan neix el concepte de medicina antiedat?

Primer sorgeix la idea d’un antienvelliment cosmètic, que era: "Escolta, mirem com aparentem ser més joves». Agafa molta potència la medicina estètica i la cirurgia estètica. Parlem dels anys 90. Després, moltes especialitats –cardiologia, endocrinologia, oncologia, neurologia, ginecologia... – comencen a plantejar-se si es pot fer alguna cosa més que curar quan ja s’està malalt. Sorgeix aquest moviment que es distancia de la paraula antienvelliment per parlar de medicina preventiva. S’obren les primeres clíniques específiques, sempre als Estats Units, entorn del 2005.

I a Espanya, ¿quan es comença a prestar atenció a l’envelliment saludable?

El 2013 passa una cosa molt interessant. Diversos investigadors descriuen a la revista Cell les claus de l’envelliment d’un organisme. Firmen aquell treball, entre d’altres, el doctor espanyol Carlos López-Otín. És un article mític que canvia tot el panorama. El 2023, van tornar a actualitzar aquestes marques (d’envelliment) i ja estan parlant de les següents. Per exemple, com contribueix la soledat. No és una marca molecular pròpiament dita, però preocupa l’aïllament social i el que vindrà amb tot això.

¿Diria que és possible prevenir les malalties?

A partir dels 35 o 40 anys, comencem a estar premalalts. Significa que totes aquestes malalties relacionades amb el procés d’envelliment, cròniques no transmissibles, les anem agafant. Uns van cap a la cardiovascular abans, altres cap a la diabetis, altres al deteriorament neurocognitiu, al càncer... depenent de la nostra genètica. Es parlava que això tenia a veure amb la teoria de la senescència programada (en biologia, un procés natural pel qual les cèl·lules envelleixen i deixen de dividir-se, però no moren). D’alguna manera estem programats per començar a desaparèixer quan ja hem complert el nostre cicle vital.

¿Quan hem de començar a cuidar-nos?

Als 44 anys, concretament, hi ha un augment de la velocitat de l’envelliment. Pots començar quan vulguis. Dius: "Bé, fumo, bec, em drogo al màxim perquè soc jove i ja quan en tingui 50 començo». Probablement, arribaràs malament. Així que cadascú decideixi què vol fer amb la seva salut. ¿A partir de quin moment seria el més lògic? A partir dels 40. A les nostres clíniques, la majoria de la gent que ve té 40 anys llargs o 50. Però, és clar, a partir dels 50 trobarem més coses que si haguessis vingut als 40.

¿Començar a cuidar-se aviat garanteix un bon envelliment?

Només amb una alimentació sana, equilibrada, és difícil col·locar els biomarcadors en els seus nivells òptims. És molt difícil tenir un nivell òptim de vitamina D prenent el sol. A més, t’estàs jugant un melanoma. És molt difícil aconseguir uns nivells d’índex omega 3 només amb l’alimentació. Sí, és possible si vius a Noruega i sopes salmó. Però això no passa aquí. Fins i tot fent una dieta mediterrània perfecta, al final difícilment arribarem a aquests valors. Entre altres coses perquè la densitat nutricional dels aliments ha disminuït enormement en l’últim segle per la forma de cultiu. La quantitat de ferro que pot tenir un determinat aliment d’ara és molt més baixa de la que tenia fa 50 o 60 anys.

¿Què fem llavors?

Recolzar-nos en el complement nutricional. Amb sentit. La suplementació sí que té un efecte que pot actuar en, per exemple, abaixar els nivells de colesterol o apujar aquests nivells de vitamina D. I això és el que justifica aquest pilar de la complementació nutricional en el procés d’aquest envelliment saludable.

Però, cuidar-se, de vegades, surt car.

Té a veure més amb la mentalitat que amb el cost. Som conscients que accedir a aquest tipus de cures no és barat. A casa pots menjar arròs blanc i patata, per la qual cosa el cistell de consum, cada dia, serà més barat que si compres peix. Sabem també que hi ha estudis que diuen que les classes més vulnerables emmalalteixen més i viuen menys.

Vivim cada vegada més anys. Però ¿vivim bé?

Ha augmentat l’esperança de vida 30 anys en un segle i, d’aquests, n’hi ha almenys 15 en els quals no s’està gaire bé. A més, les dones tenen un 25% més de vida amb mala salut que els homes. En part perquè nosaltres ens morim abans, però també el temps que les dones viuen de més estan en pitjors condicions. I aquí podríem entrar en debats de les causes, que són moltes.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

¿Què hi ha de la genètica?

No pesa més del 10% en el resultat final de la longevitat. Per a la majoria de la població. Els que viuen 100 anys o més sí que tenen una genètica protectora. Pesa, però no tant com ens creiem. És una manera d’exculpar-nos, de no voler fer les coses com hauríem de fer-les. A més, aquestes persones centenàries cuidaven molt l’alimentació, malgrat que era molt bàsica. No existien aliments processats i ultraprocessats. Era el secret.