L’oceà, d’abocador a clau per a l’economia

No obstant, el mar ha sigut tractat durant dècades com si fos un abocador. "Com que no es veu què hi ha a l’interior, s’hi han abocat les deixalles i s’ha explotat sense mesura", explica Manel Martín, doctor en història contemporània i cicle de l’aigua. Si se segueix per aquest camí, els científics adverteixen que l’oceà podria deixar de sostenir funcions crucials per a la vida al planeta, com el manteniment dels ecosistemes, el subministrament de proteïnes a més de 3.000 milions de persones, l’absorció de prop del 30% del diòxid de carboni emès per les activitats humanes i la regulació del clima.

Pressió des de terra

Un estudi dirigit per Rafael Sardá, científic del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i premiat pel Financial Times, assenyala que la meitat de les 1.700 empreses analitzades en 19 sectors desconeixen l’impacte de les seves activitats a terra sobre l’oceà. L’informe alerta de les intenses pressions que exerceixen sectors com, per exemple, l’agroalimentari, el tèxtil i la construcció.

Aquestes activitats, juntament amb la sobrepesca i l’extracció de recursos en alta mar, així com el transport marítim, contribueixen a l’alteració del cicle de nutrients, contaminen les aigües i n’incrementen l’acidificació, generen grans volums de deixalles –inclosos microplàstics i contaminants químics–, provoquen zones hipòxiques (sense oxigen) i posen en greu risc la biodiversitat marina. "Estem entrant en una tercera etapa, després del període preindustrial i la Revolució Industrial, que ha posat de manifest que no podem continuar mantenint l’actual model d’explotació del nostre entorn. Els éssers humans solem reaccionar només quan la necessitat es torna absolutament evident", explica Martín.

Tot i que els avenços encara són lents, l’augment del coneixement sobre el paper crucial de l’oceà està començant a generar canvis. En la Conferència de l’ONU sobre els Oceans 2025 a Niça, més de 170 països es van comprometre a protegir i gestionar de manera sostenible l’oceà, amb objectius com salvaguardar el 30% de les seves aigües, descarbonitzar el transport marítim, reduir la contaminació marina i recolzar financerament els països costaners més vulnerables.

Les Nacions Unides intenta que el sector econòmic actuï en sintonia. Els científics aporten el diagnòstic i les solucions; els governs legislen i apliquen mesures, i la societat civil ha d’exigir-les i recolzar-les. Al sector econòmic li correspon minimitzar l’ impacte ambiental i liderar el canvi, adoptant innovació i tecnologia per aconseguir un model econòmic, productiu i de consum sostenibles.

En aquest sentit, unes 80 empreses de 25 països –que sumen 600.000 milions d’euros en ingressos i dos milions d’empleats– han instat tot el sector econòmic a accelerar l’acció per conservar i utilitzar de manera sostenible l’oceà. En la seva declaració Terra i Mar, una Connexió Vital, assenyalen que cal integrar l’oceà en les seves estratègies, reduir els impactes ambientals i invertir en solucions blaves i de ciència oceànica.

Crida a l’ambició

Impulsada pel Pacte Mundial, la Cambra de Comerç Internacional i el Fòrum Econòmic Mundial, la declaració també demana als governs unes polítiques ambicioses que impulsin l’acció empresarial sostenible i abordin conjuntament la terra i l’oceà per tal d’enfortir la resiliència global. No obstant, existeix "un dèficit de finançament per recolzar la conservació dels oceans", tal com va assenyalar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a la Cimera dels Oceans al juny. La Unió Europea va anunciar llavors que invertirà 1.000 milions d’euros a través de 50 projectes arreu del món.

Per mobilitzar capital, s’ha llançat el Protocol d’Inversió Oceànica, una guia codesenvolupada pel Pacte Mundial de les Nacions Unides i la Iniciativa Financera del PNUMA. Mira d’ampliar el finançament privat en línia amb els Acords de París i reduir riscos d’inversió en sectors clau que es troben en una complexa transformació, com la resiliència costanera, el transport marítim, les energies renovables marines, els aliments blaus i els ports.

Notícies relacionades

"L’esport em va fer deixar de menjar. Després, em va ajudar"

Cremar les naus, la solució dels narcos a alta mar

Així mateix, una cinquantena d’empreses de diferents sectors d’Espanya, França, Portugal, Tunísia, el Líban i Turquia han llançat el programa Global Compact for Med per mobilitzar el sector econòmic i formar-lo per avançar en la sostenibilitat al Mediterrani. "El seu model de negoci no està necessàriament relacionat amb el mar, pot ser una empresa tèxtil l’activitat de la qual sí que hi té en realitat un impacte", explica Rosa Díaz, responsable de Medi Ambient del Pacte Mundial a Espanya, que treballa perquè la iniciativa privada prengui partit i implementi projectes.

Equips de control

Per al Pacte Global, l’essencial és que «les empreses són conscients que el seu model de negoci repercuteix en la salut de l’oceà». I, davant d‘aquest fet, «veiem com s’estan mobilitzant», afirma Rosa Díaz, responsable de Medi Ambient del Pacte Mundial a Espanya. Les companyies implicades ja compten amb departaments de sostenibilitat o responsables específics sobre aquesta matèria. En el cas de les grans corporacions, algunes disposen fins i tot d’equips especialitzats en biodiversitat o en solucions basades directament en la natura. Díaz també destaca que a Espanya la implicació és especialment significativa. «Ha sigut el primer país europeu en firmar el tractat d’alta mar», que busca protegir les aigües internacionals, amenaçades per activitats com ara la mineria.