El canvi climàtic trastoca l’estiueig

Sense mencionar-lo directament, però colant-lo en el subtext, la campanya al·ludia al canvi climàtic com a argument per publicitar aquest espai natural –si pugen les temperatures, no ens hem de preocupar: sempre quedarà Galícia per refugiar-nos, venia a suggerir el missatge– i posava el dit sobre una nafra que cada dia cou més al sector turístic espanyol: la crisi climàtica s’està començant a notar en les decisions vacacionals i d’oci de la població –la nacional i l’estrangera– i totes les previsions apunten que aquest efecte va en augment, fet que obligarà –està obligant ja– a prendre decisions per adaptar a aquest nou escenari una indústria que ha estat assentada en els últims 70 anys sobre dos elements tan exposats al clima com són el sol i la platja.

Després de l’aturada de la pandèmia, que va afectar de manera molt especial l’economia espanyola per la seva marcada dependència del turisme, el nombre de visitants estrangers no ha parat de créixer, ni tampoc la seva aportació a la riquesa nacional. L’any passat van arribar al nostre país 93,8 milions de turistes que van gastar 126.000 milions d’euros, i es va marcar així un nou rècord històric que probablement es veurà superat en aquest exercici. No obstant, sota aquestes xifres comencen a donar-se canvis de comportament que no estan relacionats amb l’atractiu de les destinacions, sinó amb una cosa tan volàtil, però tan urgent últimament, com el clima.

Comunicat de guerra

En els últims temps, la població s’ha acostumat a seguir la informació meteorològica com qui assisteix a un comunicat de guerra i a conviure amb quotidianitat amb alertes grogues, taronja i vermelles ocasionades per fenòmens ambientals extrems com pluges torrencials, vents huracanats i onades de calor successives. Aquests factors naturals, que impacten en el dia a dia dels ciutadans, tenen també el seu reflex, inevitablement, en els seus usos vacacionals i d’oci. Sense anar més lluny, la patronal hotelera valenciana Hosbec atribuïa a la dana mortal de la tardor passada i al prolongat episodi de pluges de començaments d’aquest any la caiguda del 10% que havien experimentat les reserves turístiques a la província de València el primer trimestre del 2025.

Un estudi recent elaborat per l’escola de negocis EAE Business School revelava que vuit de cada deu turistes reconeixen tenir avui en compte els efectes del canvi climàtic a l’hora de dissenyar les seves vacances. L’estimació coincideix amb la que va aportar l’any passat l’informe Future Travel Trends 2024, que realitza la firma hotelera Marriot entre els seus clients europeus: el 75% dels alemanys confessaven que tenen molt presents les onades de calor a l’hora de fer les seves reserves.

«El tema ens ocupa i ens preocupa. No tant pel que estiguem notant ara com pel que preveiem que vindrà. El canvi climàtic és una realitat que afecta tothom i seria poc assenyat que no ens preparéssim», reconeix José Manuel Lastra, vicepresident de la Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV), on ja funciona una comissió de sostenibilitat per analitzar la relació entre els usos turístics i el canvi climàtic.

El seu sector viu temps de bonança, però els seus associats han detectat en els últims anys un revelador patró de comportament entre els seus clients: «Quan arriba una onada de calor, la demanda de destinacions més fresques, com la cornisa Cantàbrica a Espanya, o Escòcia, Irlanda i Escandinàvia a Europa, es dispara en detriment d’altres de més càlides. No parlem d’una fuga de turistes, però, sí, d’un canvi de comportament en funció de la temperatura», assenyala.

La plataforma de viatges eDreams va arribar a monitorar aquest fenomen durant l’onada de calor de l’estiu del 2023: en aquells dies, l’interès dels espanyols pels vols cap al Regne Unit es va disparar un 75%, les recerques d’hotels a Suècia van créixer un 45% i les de Dinamarca ho van fer un 97%.

En els últims anys s’han multiplicat els estudis que projecten l’impacte que pot tenir el canvi climàtic en el turisme en dècades venidores. El més revelador, per la fiabilitat de la seva autoria, el va publicar la Comissió Europea el 2023, i entre les seves conclusions adverteix: «Vam trobar un patró clar sud-nord en els canvis de la demanda turística, en què les regions del nord es beneficien del canvi climàtic i les del sud s’enfronten a reduccions significatives. Aquest patró és més agut en escenaris d’escalfament més alt». Per a una pujada de 4 ºC de temperatura mitjana, els autors de l’informe preveuen una reducció de gairebé el 10% de l’interès turístic cap a les regions mediterrànies i un augment del 14% cap a les britàniques i escandinaves.

Un estudi del BBVA publicat el setembre passat feia una projecció similar per a finals d’aquest segle si l’escalfament continua al ritme actual. L’agència de qualificació Moody’s, que procura anar sempre diversos passos per davant de l’economia real, va advertir recentment en un informe que les onades de calor poden «reduir l’atractiu del sud d’Europa com a destí turístic a llarg termini».

¿La gallina dels ous d’or de l’economia nacional corre perill de travar-se? «Espanya té l’avantatge de gaudir d’una gran varietat geogràfica i el nord pot compensar la minva d’atractiu que pugui patir el sud per la pujada de les temperatures, però dubto que els turistes estrangers deixin de visitar-nos pel canvi climàtic. Altres països ho tenen pitjor que nosaltres», raona Jorge Marichal, president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), que apunta a la «diversificació de l’oferta turística» com a matalàs per esmorteir els canvis de costums que pugui imposar la crisi climàtica. «Espanya ja no és només sol i platja. Hi ha les seves ciutats, la seva cultura, la gastronomia, les muntanyes... I cada vegada ens visiten més turistes asiàtics i nord-americans que busquen això, precisament», adverteix José Manuel Lastra.

Desestacionalització

L’escalfament global no només dispara les temperatures a l’estiu, també les suavitza la resta de l’any, i aquest efecte es deixa notar ja en els usos turístics, que estan tendint, cada vegada més, a desestacionalitzar-se. Una investigació del Banc d’Espanya va mesurar aquest fenomen la temporada 2022-2023 i va observar que les pernoctacions de turistes estrangers al nostre país havien crescut entre el 10% i el 25% els mesos de tardor i hivern respecte als índexs previs a la pandèmia. En canvi, a l’estiu només havien augmentat un 1%.

En aquest informe, la institució bancària es va fer ressò de la mobilitat geogràfica que comença a manifestar el patró turístic a Espanya i va destacar augments de pernoctacions hoteleres de més del 26% a les comunitats cantàbriques, Navarra i La Rioja, davant un estancament a les Canàries, les Balears i Andalusia després de comparar les xifres del 2023 amb les del 2019.

«El nord té marge de creixement davant el sud, que està molt desenvolupat, i pot ser que molts turistes europeus que abans venien a Espanya es quedin en el futur a França o al nord d’Itàlia si les temperatures continuen pujant, però el Cantàbric mai serà el nou Mediterrani», pronostica Jorge Olcina, geògraf de la Universitat d’Alacant especialitzat en l’estudi de la influència del clima en els usos turístics, que afegeix aquesta advertència: «El canvi climàtic és una realitat inqüestionable i el sector del turisme ha d’aplicar al més aviat possible mesures per adaptar-se a aquest nou escenari».

Notícies relacionades

La Policia Nacional busca a Catalunya 43 fugitius del crim organitzat internacional

L’home atropellat per un tren a Bellpuig (Lleida) fugia de l’incendi del prostíbul

«Adaptació» és el mantra que circula entre les entitats i els professionals de la indústria turística quan es menciona la crisi climàtica. «Fa anys era impensable posar piscines a sota d’arbres, però avui els hotels es dissenyen pensant en les zones d’ombra, l’aïllament tèrmic i els refugis climàtics. Ens hem d’adaptar i oferir al turista el confort que el clima ens està traient», adverteix Jorge Marichal, de la patronal hotelera.

«Fins ara, aquest esforç l’ha estat fent principalment l’empresa privada, però el sector públic s’hauria d’implicar també per adaptar les ciutats al canvi climàtic», apunta Jorge Olcina, que destaca l’«escassíssima» xarxa de refugis climàtics amb què compta el nostre país: «Ben just n’hi ha 2.100, i d’aquests, 500 es concentren a Barcelona; n’hi hauria d’haver molts més», adverteix, i posa com a exemple de bona pràctica turística Benidorm, que ha omplert els seus carrers d’arbres i fonts i es promociona com a ciutat adaptada al canvi climàtic. «La crisi mediambiental és un repte per al turisme a Espanya, però, si es fa bé, es pot convertir en una oportunitat», assenyala l’expert. Al final, la idea de la «Galícia, refugi climàtic» de la Xunta no anava desencaminada.