Piera, en estat de xoc després de l’incendi que va arrasar la mesquita

"¿Qui ha volgut cremar la mesquita de Piera? ¿Per quin motiu? ¿Qui serà el següent?", es pregunta Carles Muñiz, el rector de Piera (Anoia), encara en xoc davant l’últim succés que ha sacsejat aquesta localitat. Dissabte va ser un dels veïns que es va acostar fins a les cendres de la mesquita, arrasada per les flames. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va apuntar ahir que l’incendi va ser provocat. "Si es confirma, és molt greu, ens supera a tots", afirma l’alcaldessa de la localitat. Experts en polítiques migratòries apunten a aquest diari que la ultradreta a Catalunya, com a la resta d’Espanya, està passant de les paraules als fets, cosa que ja ha passat en altres països d’Europa. Una de les conseqüències és la por de la comunitat migrant, sobretot els més petits. De fet, per primera vegada, la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya (Ucidcat) ha instat les mesquites a adoptar mesures de seguretat davant el temor que el de Piera no sigui un cas aïllat.

Dissabte, Muñiz va ser una de les primeres persones que es va acostar fins al local cremat. "És un fet molt greu que atempta directament contra la llibertat religiosa, un dret fonamental, i tot apunta que no ha sigut un accident", insisteix Muñiz, encara commocionat per les llàgrimes de Said Allouchi, vicepresident de la comunitat musulmana local, d’aquest cap de setmana. Fa tres anys que aquest rector veu, i pateix, com el discurs de l’odi va arrelant-se al municipi.

El 2022, Muñiz va ser assenyalat per allotjar en dependències municipals un grup de nens migrants tutelats per la Generalitat. "En els últims anys hem vist com els grups d’extrema dreta s’han anat aprofitant d’aquest malestar", assenyala el rector, molt implicat en el dia a dia del municipi. L’últim incident: una baralla entre adolescents tutelats i del municipi fa menys de dos mesos que va acabar amb els nens migrants havent de sortir escortats. Després d’allò, Vox i altres grups d’extrema dreta van organitzar una concentració que va acabar amb destrosses al centre de menors de la DGAIA i amb llançament de còctels molotov que no van aconseguir prendre. "En cas de no haver sigut així, s’hauria produït una desgràcia", assenyala Muñiz.

Mesures de seguretat

Ahir, l’alcaldessa de Piera, Carme González, es va reunir amb el cònsol del Marroc a Barcelona, Charif Cherkaoui; el responsable de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed el Ghaidouni, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas, per oferir el màxim suport a la comunitat.

Notícies relacionades

Exclòs un aspirant a Bombers per presumpte frau de la llei trans

El Govern demana investigar la festa de Lamine per contractar persones amb nanisme

"No ens hauríem pensat mai que arribaríem a aquest extrem, perquè a Catalunya es respectava la llibertat de culte. Ja estem avisant els centres de culte mitjans i grans perquè comencin a adoptar mesures de seguretat", explica El Ghaidouni.

"Si es confirma que ha sigut intencionat, és greu i em preocupa molt perquè és un problema que va més enllà de Piera: va de partits i grups que estan expandint el discurs de l’odi, per la qual cosa necessitem que la Generalitat i l’Estat ens ajudin per fomentar la convivència, la cordialitat i el valor que aporta la diversitat cultural", lamenta l’alcaldessa.