Noemí Pereda, professora de la UB: «El delicte del qual acusen el catedràtic Flecha és tan greu que les denunciants mereixen una investigació»

¿Com compaginem la presumpció d’innocència de Flecha amb el suport a les víctimes, que han llançat acusacions gravíssimes? Fins al moviment # MeToo, es defensava la presumpció d’innocència i no es creia inicialment les víctimes. Tant la presumpció d’innocència com el fet de tenir proves per acusar algú és un tema molt judicial i el # MeToo dona una resposta social. Quan una persona admet una cosa així sabem que li costa molt perquè són delictes que van acompanyats de culpa, vergonya i malestar. El # MeToo el que fa és dir a aquesta presumpta víctima: t’escoltaré i et creuré. A partir d’aquí, tens la responsabilitat de demostrar en un jutjat que això, efectivament, ha passat. Però socialment, no es parteix del ‘no et crec’. No estic parlant judicialment, que és un pas molt complicat.

¿Per què? Estem parlant de persones adultes que reporten situacions a què van donar aparentment el seu consentiment malgrat que al·ludeixen a una presumpta manipulació emocional i psicològica. És un cas molt difícil de demostrar en un jutjat. Quan parlem de menors, és senzill perquè un nen no pot donar el seu consentiment davant determinats actes. Com a victimòloga, sé que serà molt difícil demostrar-ho a nivell judicial. Però, vaja, que una cosa és tot el procés judicial i una altra, el social. Per això parlem de presumptes víctimes. És un delicte tan greu i que causa un dany tan gran que, com a societat, hem de donar respecte, calidesa i confiança perquè prossegueixi en l’àmbit judicial.

¿Les víctimes haurien d’acudir ara al jutjat? Sí. Quan ets víctima d’un delicte d’aquest tipus la teva denúncia és important no només per a tu sinó per a altres possibles víctimes. Tenim la responsabilitat social de notificar aquestes situacions per protegir altres persones. En tot cas, cal ser conscient que és un pas molt complex. És el que es coneix com un delicte de relació, les dues persones es coneixen i és el discurs d’una contra el de l’altra.

A més de la reunió amb les advocades de les víctimes, la UB s’ha limitat a dir que CREA no forma part de la universitat i que els fets estan prescrits. No pot fer res perquè les víctimes estan guardant anonimat. ¿Quina opinió li mereix la postura del rectorat? Tristament, és una resposta d’absoluta defensa i protecció de la institució, no dels seus membres. Em fa pena que la institució quedi per damunt de tot, el mateix que passa amb l’església, les famílies i l’escola. La UB no hauria de permetre tots els missatges violents que han dirigit els membres del grup a les presumptes víctimes assegurant que Flecha està sent objecte d’una campanya de descrèdit i venjança. Hi ha 14 dones que, per algun motiu, s’han sentit victimitzades dins de la UB, així que hi ha una responsabilitat institucional.

Assegura que Flecha i el seu entorn estan utilitzant la tècnica Darvo. ¿En què consisteix? Es diu així per les seves sigles en anglès: Negar, atacar, revertir el rol de víctima i ofensor. És una tècnica que coneixem molt bé els que treballem amb víctimes. El primer és negar que ha passat, el segon és atacar la persona i qüestionar les seves motivacions i l’últim pas, invertir els papers víctima-agressor. És obvi que, en aquest cas, això està passant i la UB ho hauria d’evitar. Hauria de dir: ser previnguts i mantenir un silenci, no acusarem ningú, però són incriminacions greus i, com que hi ha persones que se senten danyades, ho investigarem. En lloc d’això, al·leguen que ja hi va haver denúncies el 2004 i el 2016. A veure, tu pots no tenir antecedents ahir i sí demà. Diuen que la Fiscalia va tancar els dos expedients, però això no significa que ara no puguin estar oberts.

Notícies relacionades

Catalunya registra el doble de morts per ofegament a les platges que l’estiu passat

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

¿Què hauria de fer Flecha? Un comunicat dient que portarà el cas pel curs oficial i que si rep una denúncia es defensarà i demostrarà la seva innocència. I a partir d’allà, callar. Si l’expedient acaba en un jutjat, tots aquests missatges que està enviant ara són tan confusos... En això consisteix la tècnica Darvo, a generar confusió. Ell i el seu equip haurien de guardar silenci i esperar els passos. Però ell està fent tot el contrari, generar soroll a les xarxes socials i enviar el seu equip a defensar-lo i atacar les presumptes víctimes. No és una bona estratègia per a ell.

Parlen d’un sacerdot ortodox que va abusar d’una investigadora, sona molt estrany. Sí, és molt confús. A més, no és un argument. Jo vaig estar en la comissió del Defensor del Poble pels abusos al si de l’església catòlica i tots els que ens dediquem a això i tractem amb agressors sabem que aquest argument no és una justificació.