L’escola catalana tanca in extremis les plantilles de professors amb les últimes adjudicacions

Aquesta setmana s’està fent amb una doble tanda d’adjudicacions de places: aquest dimarts –amb les poques vacants que van quedar per cobrir després de les polèmiques adjudicacions del mes de juliol: jubilacions, mestres del País Valencià que deixen la seva plaça a Catalunya per tornar a casa...– i aquest dijous, amb les primeres substitucions de les baixes ja comunicades (baixes mèdiques llargues, permisos per maternitat o cures, compactació de reduccions de jornada...).

Després de la doble tanda de nomenaments d’aquesta setmana —1.319 aquest dimarts—, les plantilles de les escoles i instituts haurien de quedar pràcticament tancades per poder arrencar amb normalitat dilluns vinent, 1 de setembre. Una fita que semblava difícil en els primers moments de la crisi oberta a mitjan juliol, quan la Conselleria d’Educació va anunciar que havia de repetir les adjudicacions d’estiu, en què hi havia en joc 57.000 places. Aquesta repetició es va saldar amb la modificació de la destinació de 2.898 docents (un 5% dels participants), però va deixar un molt mal regust tant en les direccions, que havien de refer els horaris —una tasca gens senzilla— com, òbviament, en els docents afectats.

«Error deliberat»

El caos va ser provocat, segons va explicar la mateixa consellera Esther Niubó en seu parlamentària, per la «decisió unilateral» del des d’aleshores destituït subdirector general de plantilles, Enric Trens, d’adjudicar «de manera deliberada» 878 places a interins que havien de ser per a funcionaris segons l’acordat. Malgrat la no precisament petita crisi que l’assumpte va desencadenar, les noves adjudicacions es van publicar en tres dies i –també gràcies a les vacances pel mig– la cosa no va anar a més.

La gran incògnita per a les famílies és ara... després d’aquest gran procés de macrooposicions –en el qual milers de professors interins han passat a ocupar ja plaça de funcionaris–, s’estabilitzaran, a la fi, les plantilles en escoles i instituts, el ball de docents del qual ha sigut especialment ressenyable aquests anys de macrooposicions? La resposta no és senzilla. En principi hauria de ser que sí, però de forma cíclica –cada any, segons es va comprometre la conselleria– hi continuarà havent concurs de trasllats i molts mestres concursaran per acostar-se a casa o anar a un centre que els encaixi més a les seves necessitats o expectatives, ja que, tot i que els nous funcionaris hagin triat una llista de centres, no sempre els ha tocat aquell que volien.

En aquest sentit, des del col·lectiu docent Clam Educatiu defensen que «els centres públics han de tenir la capacitat de seleccionar adequadament l’equip, vetllant perquè aquest procés es porti a terme amb garanties que assegurin una selecció justa i transparent dels professionals». «La qualitat dels projectes educatius depèn, en gran manera, del professorat que els conforma i, si no es poden seleccionar aquests professionals, és impossible garantir la màxima qualitat i coherència d’un projecte educatiu», assenyalen.

Disparitat de criteris

Notícies relacionades

Educació treballa contra rellotge per reparar el fiasco de les adjudicacions de professors: Set preguntes i respostes del cas

Com aprendre a dir no

Els sindicats de professors i mestres tenen un relat completament oposat i demanen derogar tant el decret de plantilles com el decret d’autonomia de centres i exigeixen «més transparència».

«No pot ser que els funcionaris hagin de fer les seves peticions de plaça a cegues per la falta d’informació», apunta Mar Castro, secretària d’organització de CCOO Educació, que apunta també la necessitat de desbloquejar «totes les places perfilades».