La nova FP: talent que creix, empreses que avancen

Kateryna Voitko treballa a Frime, empresa especialitzada en comercialització de tonyina sostenible. Però la seva arribada a la companyia no va ser a través de la clàssica selecció de personal. El seu primer contacte va ser el maig de l’any passat, quan va entrar a realitzar les pràctiques del Certificat Professional d’FP Dual que estava cursant. I al finalitzar l’esmentat període, el gener d’aquest any, es va guanyar un contracte fix. «Ara soc operari de magatzem i el que més m’interessa és treballar amb les màquines», explica. És un exemple dels milers de casos d’èxit en inserció laboral de l’FP Dual, que combina la formació teòrica en un centre de formació amb la pràctica en una empresa. En essència, l’estudiant alterna el seu temps entre l’aula i l’entorn laboral, cosa que li permet aplicar l’après en un context real de treball. Però per a Kateryna, les pràctiques a Frime no només van ser una oportunitat per aprendre una professió en el seu entorn real, sinó també per adquirir tota una sèrie d’habilitats que difícilment es podrien aprendre a classe: «Com treballar i comunicar-se en equip, com ser més responsable o més puntual, entre d’altres. Això només ho pots aprendre amb la pràctica real», afirma.

El testimoni d’aquesta noia resumeix les bondats de l’FP Dual, sobre la qual va versar la taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO el 30 de juliol passat. En ella va participar també Miriam Milán, subdirectora general d’Ordenació de la Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, que, després d’insistir en les elevades taxes d’inserció laboral de l’FP Dual, va prosseguir parlant de com aquesta via afavoreix la continuïtat: «Si bé abans es tenia la sensació que aquests eren uns estudis finalistes –és a dir, tu estudiaves una professió i t’hi dedicaves tota la vida–, ara ja no és així. Tu inicies la teva qualificació professional en un nivell determinat, ja sigui un grau mitjà o superior, i després perfectament pots acabar en un grau universitari, per una via diferent del batxillerat. I s’està comprovant que aquest és un recorregut molt valorat per les empreses». Per a Milà, encara cal millorar en la difusió i el coneixement d’aquest sistema integrat de formació professional i les seves múltiples possibilitats, que inclou des de cursos de qualificació contínua per a treballadors, per a persones aturades o per a aquells que desitgen requalificar-se». Per a la portaveu de la Conselleria d’Educació el repte és, doncs, millorar en l’orientació. I per a això és clau el desenvolupament d’eines digitals que facilitin, tant als estudiants com a les empreses, filtrar i conèixer la totalitat d’aquest sistema integral.

Un altre dels participants en la taula rodona va ser Miquel Carrión, subdirector d’Ocupació Juvenil i Qualificació Professional del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que va prendre la paraula per remarcar el potencial de l’FP Dual per acollir aquells estudiants que no acaben d’adaptar-se al sistema educatiu i engrosseixen les xifres d’abandonament escolar prematur. «Aquests solen preferir la formació teoricopràctica a les fórmules més clàssiques i acadèmiques, perquè és un entorn que afavoreix el seu aprenentatge, a la qual cosa contribueix també el menor nombre d’alumnes per classe.»

Però també és veritat que a l’FP Dual «les empreses que acolliran estudiants tenen certes expectatives. Volen persones que funcionin. I de vegades això implica una preparació prèvia a la Dual, per capacitar alguns perfils amb certes habilitats personals i professionals que, posteriorment, garanteixin l’èxit». Programes que estan disponibles en el SOC, com va explicar Carrión.

Equilibri entre oferta i demanda

Una de les claus perquè el funcionament del sistema de l’FP Dual sigui òptim és arribar a un equilibri entre l’oferta de places de pràctiques en empresa i la demanda dels estudiants. I aquest va ser un dels temes centrals de la trobada propiciada per EL PERIÓDICO, en la qual es va aturar àmpliament Milà: «La formació professional es desplega en un ampli territori i en multitud de sectors. N’hi ha alguns, com l’industrial o el tecnològic, on els estudiants no solen tenir problemes per trobar empreses per fer les pràctiques. És més aviat al contrari: es necessitarien més alumnes per cobrir totes les vacants existents. En el costat oposat, hi ha altres sectors econòmics –com per exemple el sanitari, els serveis a les persones o les activitats físiques i esportives– que històricament tenen molta demanda i que, segons el territori, pot ser difícil trobar empreses per fer pràctiques».

D’altra banda –va prosseguir Milà–, existeix la variable territorial: «Que una zona tingui molta densitat poblacional, com el Barcelonès, no garanteix que sigui més senzill trobar empreses de pràctiques. Així mateix, en zones de Lleida o Girona amb menys densitat de població, estem percebent un millor encaix entre oferta i demanda. La relació depèn més aviat del sector econòmic».

Per superar aquest escull, Miriam va apuntar en dues direccions: «d’una banda, hi ha tot un tema de prospecció d’empreses a nivell territorial, per detectar aquestes dificultats i intentar salvar-les. Per un altre, un tema de replanificació del mapa de la formació professional a Catalunya, per equilibrar allò que volen les empreses amb l’oferta real.»

Actualment, admet l’experta, aquesta relació es troba «tensada». Perquè, «ara mateix tenim al voltant de 43.000 places de pràctiques en empreses. I per anar tranquils, hauríem d’assolir les 60.000». S’infereix, per tant, la necessitat de convèncer moltes més empreses per afegir-se al sistema. ¿Però amb quins arguments es pot fer? Per a Miquel Carrión, el primer és concebre l’FP Dual com una estratègia de reclutament de personal: «Hi ha molts sectors que tenen veritables dificultats per trobar professionals. Moltes vegades són professions vinculades als oficis, on a més es preveu que hi hagi grans oportunitats laborals, perquè molts treballadors s’estan jubilant». Però a més, les empreses han de tenir en compte que, a l’acollir un alumne, també l’estan formant segons les necessitats, el funcionament i els valors de l’empresa, cosa que pot resultar molt valuós a l’hora de reclutar nous treballadors. A més, l’empresa compleix d’aquesta forma una funció social, mostrant el seu compromís amb el desenvolupament acadèmic i personal dels joves, i lluitant contra l’atur juvenil. «Més enllà d’això, el tàndem entre empresa i centre de formació també afavoreix una transferència tecnològica i de coneixement, que permet a les dues parts estar al corrent de les novetats i necessitats del sector».

L’exemple

Frime –l’empresa on treballa Katerina– és una de les que ha apostat per l’FP Dual. «Vam tenir els primers alumnes en pràctiques el 2021. Però abans va ser necessari asseure’ns amb els mànagers que volíem que fossin tutors i convèncer-los dels beneficis que això suposaria. Perquè, d’entrada, ells volien gent formada, no persones que haguessin de formar. Vam haver de fer-los entendre que, si arribaven formats, també ho feien amb vicis adquirits. Per tant, la millor manera de tenir gent que treballés com nosaltres volíem, era formar-los directament», va explicar Carme Tomàs, directora de Recursos Humans de la companyia. Convèncer aquests caps no va ser fàcil. Però el resultat va ser tan bo, que l’any següent ja eren ells els que preguntaven quan arribaria la següent remesa d’estudiants. «Des de la primera edició l’experiència ha sigut molt positiva i el grau de satisfacció, tant dels alumnes com dels seus responsables, molt elevat».

Tomàs descriu l’alimentari com un sector altament tecnificat i professionalitzat. És per això que, segons el seu parer, és tan important poder incorporar joves que ja arriben amb coneixements de seguretat alimentària però que necessiten poder posar en pràctica tot allò que han après a l’aula. «De vegades, a classe, és difícil comprendre la importància de segons quines coses, com per exemple, temes d’higiene. En canvi, quan estàs en el lloc de treball i t’has hagut de rentar les mans, posar-te alcohol, uns guants, etcètera, és quan comprens el perquè de tot allò que havies estudiat».

Notícies relacionades

Notes de tall 2025 a Catalunya: Baixen les notes per accedir als estudis d’Educació i Periodisme

Notes de tall 2025 a Tarragona: cercador i llista per carreres

Però els avantatges d’afegir-se a l’FP Dual es difuminen quan l’empresa que s’ho plateja és una pime. El fet d’haver de dedicar una persona al seguiment i formació de l’alumne és una responsabilitat extra que no totes les petites i mitjanes empreses poden suportar. «Alguns veuen aquesta dedicació com una despesa, tot i que finalment acabi convertint-se en una inversió,» diu Miquel. D’entrada, perquè des de l’any passat les persones que tutoritzen els estudiants a l’empresa han de realitzar una formació prèvia per fer bé aquesta feina. Per compensar l’esmentat esforç, existeixen sistemes de compensació econòmica per a les empreses que ofereixen estades en pràctiques. A més, segons va avançar el subdirector d’Ocupació Juvenil i Qualificació Professional del SOC, «s’hauria d’avançar perquè els convenis col·lectius reconeguin la figura del tutor d’empresa i la posin en valor a nivell retributiu».

Per la seva banda, la subdirectora general d’Ordenació de la Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial va apuntar la necessitat de recolzar les petites i mitjanes empreses perquè la seva participació en l’FP Dual no els suposi una càrrega de gestió tan pesada. En aquest sentit, urgeix l’existència d’organismes intermedis que ajudin els autònoms o les petites empreses en tasques administratives, de seguiment, disseny o prospecció, per facilitar-los les coses. I un repte de futur –va apuntar la mateixa font– seria aconseguir «tutories mancomunades, una figura que ja hi ha en la normativa, però que de moment no està finançada».