Primer gran foc de l’estiu

L’incendi de la Segarra canvia el paradigma: «Els paisatges en mosaic també poden cremar sense control»

En les més de 5.000 hectàrees per les quals es van propagar les flames no hi havia bosc: el combustible va ser el blat

El CREAF, centre d’investigació de referència en matèria forestal, adverteix que el risc zero no existeix davant circumstàncies ambientals perilloses

Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"

L’abans i el després dels incendis de la Segarra

L’incendi de la Segarra canvia el paradigma: «Els paisatges en mosaic també poden cremar sense control»
2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

«L’aposta del Govern és el paisatge mosaic que combina espais oberts i zones agrícoles amb el bosc», ha afirmat el president, Salvador Illa, després del greu incendi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Illa ha advertit que ve «un estiu complicat» i ha alertat que hi ha «molta massa forestal».

La majoria dels especialistes en boscos i prevenció d’incendis coincideixen en la necessitat d’interrompre la continuïtat dels boscos amb camps i pastures i generar així aquest mosaic més resilient davant el foc.

Agricultors ajuden a subministrar aigua a una granja. /

ZOWY VOETEN

No obstant, el megaincendi de la Segarra, que ha arrasat 5.500 hectàrees i segat la vida de dues persones, ha posat en perill la teoria. «Les flames han avançat a tota velocitat precisament per sobre dels cultius de blat en un escenari que podríem definir com a mosaic», assenyala Joan Pino, ecòleg i director del CREAF, un dels centres d’investigació més destacats de Catalunya en matèria forestal.

«Aquest incendi ens ha ensenyat que podem tenir focs de sisena generació en un paisatge de mosaic i hem d’extreure una lliçó del que ha passat», considera Pino. En les més de 5.000 hectàrees per les quals es va propagar el foc no hi havia cap gran massa d’arbres: «El combustible era el cereal sense segar».

Canvi de paradigma

Per a Pino, l’aprenentatge ha de servir per millorar la prevenció i ser conscients que el risc zero no existeix: «Hem vist que amb menys coberta forestal del que podíem imaginar, si les condicions ambientals hi contribueixen, també hi ha el risc que es declara un megaincendi».

¿Llavors, quina ha de ser la prioritat? «Eliminar arbres i vegetació a prop de les masies i els llocs on viu la gent continua sent important perquè estiguem més segurs però hem de tenir en compte que un foc també pot recórrer quilòmetres a través dels cultius en determinades circumstàncies», defensa l’ecòleg. De fet, la prioritat dels bombers, sempre que s’afronta un foc, és protegir primer les persones i després als béns econòmics.

«Trencar» el bosc

Malgrat l’avís que suposa l’incendi de la Segarra, el Govern continua convençut que promoure el mosaic agroforestal és clau perquè Catalunya es pugui defensar millor dels incendis. Pino està d’acord que «planificar el paisatge» sempre ajudarà: «Potser, amb un bosc continu, les conseqüències haurien sigut encara pitjors».

Notícies relacionades

«Necessitem retirar arbres d’alguns punts i continuar treballant per trencar les arbredes uniformes i extenses, però ara hem de saber que en aquest context els focs també poden ser d’alta intensitat perquè les comarques de Lleida ho han posat en evidència», conclou Pino.

En aquests moments, tant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació com el de Territori, Habitatge i Transició ecològica, tenen en marxa diversos projectes per fomentar paisatges més adaptats al risc i que ajudin al fet que els incendis siguin de menor intensitat: «L’important, més que apagar el foc, que és inherent als ecosistemes mediterranis, és mantenir els incendis sota control i evitar que es converteixin en erràtics i impredictibles».