Dissenyant els enzims del futur

La Fundació Banc Sabadell ha concedit el seu premi de Ciència i Enginyeria a Sílvia Osuna per les seves recerques en química computacional. El guardó en Biomedicina ha recaigut en Alberto García-Basteiro, especialista en tuberculosi.

Dissenyant els enzims del futur
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Quan Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) parla del seu treball ho fa amb una passió encomanadissa. Des del seu laboratori de Girona, Osuna ha aconseguit obrir camins nous en un dels camps més prometedors de la ciència actual: el disseny d’enzims a mida, per exemple, per optimitzar la fabricació de medicaments o, per què no?, estudiar possibles tractaments contra el càncer. El seu treball ha sigut reconegut amb el 9è Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria. En aquesta edició també s’ha premiat Alberto García-Basteiro, reconegut pels seus treballs sobre tuberculosi.

La trajectòria d’Osuna, segons relata ella mateixa en una entrevista amb EL PERIÓDICO, se situa en la intersecció entre la química, la biologia i la informàtica. Quan va començar, recorda, la seva intenció era dedicar-se exclusivament a la química, però amb el temps es va adonar que allò no era ben bé el que l’apassionava. Però tot va canviar quan uns anys després, mentre feia el projecte de final de carrera, va descobrir la possibilitat de traslladar la seva vocació al món virtual, i va ser així com va començar a endinsar-se en l’àmbit de les simulacions computacionals de reaccions químiques. Aquesta passió la va portar a fer la tesi doctoral i, més endavant, a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA), es va iniciar en el fascinant món del disseny d’enzims.

"Els enzims són les petites màquines moleculars que permeten que la vida funcioni: transformen unes molècules en d’altres, catalitzen reaccions a temperatures baixes i condicions suaus, i ho fan amb una precisió impressionant. Però, ¿i si poguéssim dissenyar enzims artificials per fer reaccions que la natura no ha creat?", explica Osuna, que ara desenvolupa la recerca als laboratoris de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona. "Ara podem crear enzims per substituir catalitzadors tradicionals, sovint cars i contaminants, per alternatives molt més verdes i eficients. La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món", argumenta.

Beneficis per a la salut

Les aplicacions del seu treball, relata, ja són innombrables i tenen un potencial enorme. "Un dels medicaments més venuts per la diabetis de tipus 2, el Januvia (Genovia), es fabrica amb un enzim dissenyat per tècniques computacionals. Aquest enzim substitueix un catalitzador de rodi que requeria condicions extremes", explica la investigadora a tall d’exemple per mostrar com la recerca fonamental que es porta a terme en laboratoris com el seu pot tenir un impacte directe en la indústria i, al capdavall, en la salut de milions de persones.

Notícies relacionades

Fins ara, una gran part de l’activitat del seu grup de recerca s’ha centrat en la fabricació de fàrmacs, però el futur que imagina Osuna va molt més enllà. El seu equip ha obert una nova línia de treball enfocada a enzims terapèutics, és a dir, molècules dissenyades per actuar directament en el cos humà per tractar malalties. "Recentment hem publicat un article sobre les asparaginases, uns enzims utilitzats per al tractament de certs tipus de càncer. El problema és que tenen molts efectes secundaris perquè no són específics. Ara treballem per redissenyar-los i fer-los més selectius, per reduir-ne així els efectes adversos", explica.

Liderar un projecte d’àmbit internacional, en un camp altament competitiu i masculinitzat, no és pas fàcil. "És complicat, no solament pel fet de ser jove, sinó també de ser dona. En la química computacional hi ha molt poques dones i sovint he hagut de demostrar més que d’altres perquè em prenguin seriosament", reconeix. A aquesta realitat s’hi afegeix la seva experiència com a mare. "Encara avui, si vols anar a un congrés i estàs donant el pit, has de fer una logística molt complicada. Es va millorant, però encara hi ha molt camí per recórrer", reivindica.