Les hores crítiques del 29-O: «President, hi ha molts morts»

Des del mateix moment en què es va produir la tragèdia que va segar la vida de 229 persones i de la qual es complirà un any, el que va fer o va deixar de fer el president de la Generalitat aquell dia ha estat al centre de la polèmica. Primer es va mirar d’ocultar que havia estat en un àpat. Després es va saber que havia sigut al restaurant El Ventorro i que l’altra comensal havia sigut Vilaplana, a la qual segons la versió oficial va citar per oferir-li la direcció d’À Punt, proposta que la comunicadora va declinar. Posteriorment es van succeir les versions sobre la condició del mateix àpat, que primer es va justificar que no figurés a l'agenda oficial perquè era "privada", més tard es va dir que era "de treball" i per fi es va acabar assenyalant, per a no lliurar la factura que l'oposició va demanar a les Corts, que era "de partit". Això últim mai no ha encaixat amb l'objectiu confessat del dinar: si es tractava d'una reunió per a temptejar una periodista per a la direcció de l'ens públic, quin sentit té que Mazón hi anés com a president del partit i no del Consell (Govern), ja que, amb els últims canvis legislatius introduïts pel seu govern amb el suport de Vox, la designació recau en el consell d'administració d'À Punt, compost en una amplíssima majoria per proposats per l'Executiu?

Des de l’entorn de Mazón es va mantenir inicialment que la fi del dinar va ser al voltant de les 17hores. La comunicadora, a través de portaveus autoritzats, va afirmar que la trobada va concloure al voltant de les 17.30 h i el mateix president de la Generalitat va fer seu aquest horari: al voltant de les 17.30 h ell se’n va anar cap al Palau, on va romandre al seu despatx, permanentment informat, fins que passades les 20 hores es va dirigir al Cecopi, el centre de direcció de l'emergència, on va arribar, segons les imatges de vídeo fetes públiques més tard per la mateixa Generalitat, a les 20.28 h. Abans, a les 20.11, s'havia llançat l'Es-Alert que la jutgessa que investiga el cas considera tardà, erroni i inútil a aquelles hores, en què la majoria de les víctimes ja havien mort.

Aquesta seqüència horària va ser corregida en una carta oberta feta pública per Maribel Vilaplana el 5 de setembre, deu mesos després de la catàstrofe, en la qual la periodista rectificava la seva versió anterior i afirmava ara que el menjar amb Mazón no va acabar a les 17.30, sinó entre les 18.30 i les 18.45. La Generalitat no ha contradit la periodista, cosa que implica donar per bo que en moments crítics de l’alerta el cap del Consell continuava un dinar en aparença intranscendent, sense que el que estava passant, amb ciutadans aïllats per les aigües i cadàvers en carrers i garatges, li fes alterar els seus plans.

Però queda per respondre a la pregunta de què va fer en tot cas Carlos Mazón des que va acabar el dinar a El Ventorro, segons Vilaplana, entre les 18.30 i les 18.45 hores, i la seva arribada al Cecopi, a les 20.28. Perquè la Generalitat no ha aportat cap prova, ni a la causa judicial, ni a les Corts, ni als mitjans que han preguntat per això, que el president va estar aquell temps al seu despatx.

Junts fins al pàrquing

La versió que aquest diari ha pogut contrastar en fonts molt pròximes al mateix Mazón difereix completament de l’oficial. Segons aquests testimonis, Mazón va abandonar El Ventorro en companyia de Vilaplana i va acompanyar la periodista al pàrquing pròxim Glorieta Paz, on aquesta tenia el seu vehicle. Tant la comunicadora com el president reconeixen ara per primera vegada aquest extrem. Així ho manifesten a aquest diari fonts autoritzades pròximes a tots dos, que afegeixen que des d’allà Mazón va anar a peu fins al carrer Cavallers, si bé, segons la seva versió, bastants minuts abans de les 20 hores.

Lanuza, l’assessor que va pronunciar la frase que encapçala aquesta informació ("President, hi ha molts morts"), és un politòleg valencià que s’ha convertit en un dels col·laboradors més propers a Mazón. Va ser ja un dels pocs acompanyants del president en la seva reunió amb Pedro Sánchez a la Moncloa, abans de la riuada. Aquell dia fatídic, apareix al seu costat entrant al centre d’emergències de l’Eliana a les 20.28 hores a la imatge difosa per la Generalitat per documentar el moment de l’arribada del cap del Consell. A Lanuza és habitual veure’l a l’interior del Palau de la Generalitat i els seus voltants des d’aleshores fins ara, si bé no és personal eventual de Presidència, sinó que està contractat pel PPCV. «Treballa amb nosaltres en campanyes publicitàries amb honoraris pagats pel seu treball», asseguren fonts de la formació a aquest diari.

Després de l'arribada del dinar, les fonts consultades discrepen sobre si Mazón, per a qui la frase de Lanuza va ser un xoc, va entrar al Palau per a canviar-se de roba o ja va arribar amb un vestit nou, però en tot cas coincideixen que la sortida des del Palau cap al Cecopi va ser gairebé immediata després d'aquesta frase que hi havia «molts morts».

Notícies relacionades

La família de Pol Cugat, el jove assassinat en una plantació de marihuana, demana una altra vegada a Google que l’ajudi a trobar el seu cos

Una cirurgia del Sant Joan de Déu salva una nena de la ceguesa

Les paraules de Lanuza van ser un gerro d'aigua freda per Mazón que fins aquell moment no era conscient del desastre. Tret d’ells dos, president i assessor, ningú sap què va passar a continuació. Però la versió d'algú molt proper a Mazón assenyala que aquest, desencaixat, li va preguntar què volia dir, què és el que estava expressant quan afirmava «hi ha molts morts». «No ho sé, president, no puc concretar. Només m’han dit que hi ha molts morts», assegura aquesta font que va respondre Lanuza. Aquest va ser el moment en què per a Mazón tot va canviar.

Presidència de la Generalitat rebutja comentar aquesta escena i es remet al mantingut fins ara pel cap del Consell en Corts i en les entrevistes pel Nou d’Octubre. Per la seva banda, una font autoritzada pròxima a Vilaplana assegura a Levante-EMV que, en efecte, després de sortir d'El Ventorro entre les 18.30 i les 18.45 hores, el president va acompanyar la periodista fins a l'aparcament citat, a escassos minuts a peu, una cosa que descriu com a gest de total «normalitat».. Des d’allà, emfatitza, cadascú va seguir el seu camí.