El 70% dels plans anticrisi climàtica obliden els nens

"Els nens són els principals perjudicats del canvi climàtic però també el principal agent de canvi per aconseguir un món millor", explica Elisa Morgera, relatora especial de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i Drets Humans des del congrés global sobre justícia infantil celebrat aquest mes a Madrid. "La infància hauria de ser al centre de tots els debats climàtics. I els nens haurien de poder intervenir en totes aquestes discussions perquè, al cap i a la fi, el que està en joc és el seu futur", afegeix, en aquesta mateixa línia, Lara Lázaro Tuza, investigadora del Reial Institut Elcano.

I és que cada cop hi ha més veus que, de tots els racons i esferes de l’ecologisme, demanen posar el focus en els problemes climàtics que afecten els nens i, sobretot, en les solucions necessàries per millorar el seu present i salvar el seu futur. Avui dia es calcula que només un 30% dels plans nacionals de lluita contra el canvi climàtic tenen mesures concretes enfocades a la protecció dels nens.

Els patis, refugis climàtics

Per començar, la calor d’antany s’ha transformat en un fenomen una mica més intens i freqüent que, segons confirmen els registres, apareix cada vegada abans, dona lloc a valors més elevats, provoca onades de calor més extremes i polvoritza contínuament rècords de temperatura. Aquesta nova realitat climàtica s’accentua encara més quan els nens surten a l’esbarjo cap al migdia i, en la majoria de casos, es troben patis de ciment i formigó on es poden arribar a superar els 50 graus.

Per esmorteir aquest fenomen, cada vegada són més els centres que estan transformant els seus patis en "refugis climàtics". Per exemple, afegint-hi més arbres i vegetació, augmentant les fonts d’aigua i canviant els materials utilitzats en el mobiliari exterior. Aquest procés avança a ritme desigual en funció de la regió, però, tal com reclamen els col·lectius educatius, hi ha un clamor generalitzat per portar a terme aquests projectes. Barcelona, per exemple, s’ha proposat que totes les seves escoles tinguin uns patis adaptats el 2030.

L’augment de les temperatures també s’està notant dins de les aules. Segons denuncien diverses plataformes escolars, des d’Andalusia fins a Catalunya, a causa de l’arribada prematura de la calor i de l’increment de les temperatures, els nens d’ara passen entre un i dos mesos en classes a més de 40 graus. Aquesta situació ha desembocat en diverses protestes a favor de mesures com, per exemple, la instal·lació de sistemes d’aire condicionat per refrescar les aules. Una cosa que, tal com reivindiquen, ja és present a totes les instal·lacions públiques ocupades per adults.

Els drets dels menors

Segons defensa la ministra de Sanitat, Mónica García, també és imprescindible limitar l’exposició dels nens a la calor extrema a les seves llars. "No és el mateix el rendiment escolar i el benestar d’un nen que no ha pogut dormir bé per la calor que el d’un la llar del qual està condicionada", ha reivindicat García durant la recent presentació de l’estratègia nacional per protegir els col·lectius més vulnerables, inclosos els nens, de les altes temperatures. En aquesta mateixa línia, són molts els estudis que corroboren que el principal benefici després de la implantació de mesures d’adaptació climàtica és, justament, el de mirar de protegir la salut.

A escala global, almenys 242 milions d’infants i adolescents de 85 països van veure interrompuda la seva escolarització el 2024 a causa de fenòmens climàtics extrems com onades de calor, ciclons tropicals, tempestes, inundacions i sequeres

"En la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant s’estableix que un dels drets fonamentals de la infància és tenir accés a un medi ambient saludable, cosa que inclou el dret a respirar un aire net, una biodiversitat estable i un clima segur", recalca Morgera. En aquesta mateixa línia es posiciona el jove activista Francisco Vera Manzanares, que va començar la seva lluita amb tan sols vuit anys. "Els nens volem ser part activa de la lluita climàtica. I això comença per qüestions com parlar més de canvi climàtic a les escoles perquè tots puguem entendre la magnitud del problema i prendre’n consciència", reivindica des de múltiples fòrums.

A Espanya, la dana va interrompre les classes presencials d’almenys 13.000 nens i nenes el mes d’octubre.

Els nens del sud del món

El canvi climàtic ja afecta tots els racons del món, però, tal com assenyalen diversos estudis, causa un especial estrall en aquelles zones del planeta que estan més afectades per la pobresa i la desigualtat. En països com l’Índia, Bangladesh i el Pakistan, el pas d’una tempesta extrema o d’una inundació pot destruir ciutats senceres per sempre, incrementar els índexs de pobresa, provocar migracions massives i deixar una reguera de víctimes (i orfes) al seu pas. I en la majoria de casos, segons denuncia l’informe Climate (in)justice for children, la majoria dels infants queden totalment desprotegits davant d’aquest tipus de situacions. "Necessitem que existeixin protocols en els sistemes de justícia que protegeixin els nens en situacions d’emergència, especialment davant de desastres naturals", incideix el treball, en què es recorda que estem davant d’un grup que, "sense haver contribuït activament a aquest fenomen, en patirà les conseqüències la resta de la seva vida".

"Els desastres climàtics també exacerben les desigualtats socials", destaca Lázaro Tuza. Així doncs, segons apunta un recent informe de l’UNICEF sobre Risc Climàtic en la Infància, actualment hi ha almenys 1.000 milions de nens i nenes del sud global que s’enfronten a una "combinació letal" de pertorbacions climàtiques i situacions de pobresa que, per exemple, posen en perill el seu accés a recursos tan essencials com són l’aigua, el sanejament o l’atenció mèdica. I tot això amenaça de retroalimentar encara més la situació de vulnerabilitat extrema d’aquests infants i enfonsar-los en quadres de pobresa extrema, malnutrició i problemes sanitaris.

Segons explica Stefano Fino, de l’oenagé Plan International, una de les regions on més s’observa aquest fenomen és al Sahel.

"Les nenes són les principals afectades per aquest fenomen, ja que, en situacions d’escassetat, són les primeres obligades a abandonar l’escola per anar a la recerca d’aigua o aliments. I en el procés queden exposades a tota mena d’abusos i violències", comenta l’especialista.

Un informe de l’entitat destaca que milers de nenes abandonen els seus estudis, són forçades a casar-se i veuen com la seva infància s’evapora entre la pobresa i la calor extrema. Hi ha casos documentats de nenes que es veuen forçades a "intercanviar els seus cossos per menjar".

"No estem parlant només d’una tragèdia llunyana, sinó del reflex d’un model de desenvolupament desigual que continuem sostenint", destaca Fino.

Construir un futur millor

Els experts demanen que tot aquest malestar es tradueixi en una lluita intergeneracional. "Els adults del present hem de crear les condicions perquè els nens del futur tinguin un món just on viure", va destacar el secretari general de les Nacions Unides durant la seva intervenció en l’última cimera del clima, en què per primera vegada es van posar sobre la taula (tot i que no en els acords) les reivindicacions dels nens en matèria climàtica.

Notícies relacionades

Les famílies catalanes estalvien prop de 1.000 euros l'any amb les compres a ALDI

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

En els últims anys han sorgit diverses "aliances estratègiques" entre oenagés i empreses per fer que els nens i joves passin a formar part del "canvi estratègic". L’UNICEF i Iberdrola, per exemple, han llançat un programa que busca promoure "oportunitats per a joves en situació de vulnerabilitat" per "formar part de la transició energètica". Al Brasil, el programa ja ha arribat a 450.000 joves i ha creat més de 105.000 llocs de treball. A Espanya s’ha arribat a gairebé un miler de centres educatius d’arreu del país i s’ha atès de manera directa gairebé 400 joves.

"Els joves són els primers interessats en impulsar canvis sistèmics que permetin limitar l’avenç de la crisi climàtica i crear un futur millor per a ells", explica Marta Contreras, mànager d’Impacte Social de l’UNICEF Espanya i coordinadora de l’aliança Generation Unlimited España. "Els adults, que som els que actualment tenim poder de decisió, tenim la responsabilitat moral d’impulsar mesures que permetin mitigar l’impacte del canvi climàtic i garantir un planeta sa i habitable per a les generacions futures. És una qüestió de responsabilitat. No els podem fallar", conclou l’especialista.