Catalunya llança un pla per atraure abelles, papallones i altres insectes

L’hotel més antic de Barcelona té més de 300 anys de vida. No obstant, el primer hotel per a insectes que es va instal·lar a la ciutat va néixer fa tot just 12 anys, el 2013, al Jardí Botànic de Montjuïc. Es tracta d’una instal·lació gran, habitada actualment per abelles autòctones del gènere Osmia, però també per les Megaxili sculpturalis, una espècie invasora.

Aquest petit edifici va ser el lloc escollit per presentar ahir una estratègia específica de Catalunya, impulsada pel Govern, per fomentar, amb un pressupost de 5,2 milions d’euros, la presència d’abelles, vespes, escarabats, papallones i altres insectes que actuen com a bioindicadors i que són essencials per a l’equilibri de la biodiversitat. "Si els pol·linitzadors fessin vaga, seria un desastre per a l’agricultura", afirma Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica. "Que facin vaga ho dubto, però el que sí que sabem és que estan desapareixent", afegeix.

En aquest context de crisi de pol·linitzadors s’ha posat en marxa el Pla Intersectorial per a la Conservació dels Pol·linitzadors (Pipol), que busca fórmules per frenar la pèrdua d’aquests animals, amb poblacions que han caigut en picat en les últimes dècades per l’ús de pesticides i la fragmentació dels seus hàbitats. El secretari considera que és necessari posar en pràctica la "seducció ambiental" perquè la gent s’enamori de les abelles i els pagesos siguin conscients que, sense, les seves collites serien molt diferents.

La nova estratègia catalana contempla línies de suport dirigides al sector agrícola, amb l’objectiu d’incentivar pràctiques respectuoses amb els pol·linitzadors, com la sembra de cultius florals, el manteniment de marges vegetades silvestres a prop dels camps i la reducció de productes fitosanitaris (per la normativa europea no és possible prohibir-ne l’ús).

Un altre dels reptes és trobar l’equilibri entre les abelles de la mel i les silvestres, ja que les primeres competeixen amb les segones per l’aliment. "Necessitem més abelles de les altres, que són imprescindibles per a la supervivència de la flora", defensa Berta Caballero, del Museu de Ciències de Granollers. Per aconseguir aquest equilibri, s’haurà d’estudiar com compatibilitzar l’activitat dels apicultors amb les salvatges per mirar d’assegurar la viabilitat d’aquestes últimes.

Seguretat alimentària

Santi Pérez, director del pla, afirma que "la nostra seguretat alimentària" depèn dels pol·linitzadors a prop dels cultius. "Hem tingut un any de diàleg i ara és hora de passar a l’acció perquè les abelles siguin mainstream", diu amb referència a les activitats d’educació ambiental. "La gent no s’imagina la sorpresa dels alumnes quan els mostres una abella solitària", comenta Jordi Bosch, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals).

A partir d’ara, els espais naturals de la Generalitat tindran en compte els pol·linitzadors en les seves anàlisis de la fauna i la flora i els seus plafons informatius. També es promourà la presència d’aquests animals a les ciutats i a les àrees periurbanes, com per exemple zones de polígons que se situen entre el medi natural i l’entorn urbanitzat.

Notícies relacionades

Els campus d’estiu universitaris per a alumnes d’ESO es multipliquen

57 anys de presó per violar dues cosines menors d’edat

¿Com s’aconseguirà generar hàbitats adequats per a aquestes espècies? Algunes de les mesures són la instal·lació d’hotels d’insectes i la plantació d’herbes autòctones a les zones verdes. Pel que fa als hotels d’insectes, David Bertran, del Jardí Botànic, explica que és important que es faci el necessari manteniment i que no siguin construccions gaire grans perquè no atraguin massa quantitat d’individus: "Existeix el risc que moltes abelles es concentrin en un sol punt i es facin competència i facilitin el dia a dia dels predadors i els paràsits".

Una altra possibilitat és donar via lliure al que sovint anomenem "males herbes" a certs punts. "Els parcs urbans són un dels grans aliats perquè les empreses de jardineria estan disposades a adaptar les seves actuacions", assegura Caballero. Així mateix, també s’intentaran adaptar les zones pròximes a les carreteres i les vies de tren, perquè serveixin com a corredors biològics ideals per a pol·linitzadors.